Estiu 2026

Arriba l’estiu i torna el mateix dilema. Les vacances escolars són llargues i la feina no s’atura. Any rere any, les famílies es troben davant el mateix trencaclosques: com conciliar la vida laboral amb la cura dels infants durant les vacances escolars. I no és fàcil.

Els casals d’estiu s’han convertit en una solució clau per organitzar la vida familiar i laboral. Però són molt més que una eina de conciliació.  Tenen un valor social que sovint passa desapercebut. Són espais on els infants coneixen nous amics, aprenen a treballar en equip, practiquen esport i participen en activitats culturals i de lleure. Espais que fomenten la convivència i prevenen l’aïllament i l’exclusió social.

Per això al Prat tenim cura dels casals i colònies en un doble sentit. Primer, vetllant perquè hi hagi una oferta àmplia. Més de 30 entitats i l’Ajuntament ofereixen mig centenar de propostes del juliol a la primera setmana de setembre. Gràcies a tothom qui fa possible una oferta de lleu-re, cultura, educació i esport que cobreix totes les edats, des de nadons de 6 mesos fins a joves de 30 anys amb diversitat funcional.

En segon lloc, garantint que tots els infants de la ciutat poden gaudir d’aquesta oferta. Amb independència de la renda de les seves famílies. Per això, mobilitzem milers d’euros per concedir més d’un miler d’ajudes.

Perquè els casals d’estiu no són només un recurs logístic per a les famílies. Són una manera de garantir que cada infant del Prat tingui dret al joc, a l’aprenentatge i a créixer en una ciutat cohesionada. On l’estiu és temps de vida, per a tothom.

David Vicioso Adrià

Juliol 2026

Al darrer Ple Municipal hem aprovat la Nova Ordenança de Mobilitat. Una norma municipal que s’actualitza per donar resposta a algunes de les problemàtiques que afecten el nostre dia a dia.

La Policia Local fa un esforç per controlar les infraccions, però tots sabem que l’ús incívic dels patinets elèctrics genera molèsties i problemes de seguretat vial a la ciutat. La nova ordenança deixa clar que els menors de 16 anys ja no podran utilitzar aquests vehicles (igual que passa amb les motocicletes) i que tots els usuaris hauran de dur casc i armilla reflectant de manera obligatòria. 

En contra del que alguns han dit, vull remarcar que aquesta no és una ordenança antipatinets. Al contrari. Els patinets, utilitzats seguint les normes, són un bon instrument per fomentar la mobilitat sostenible urbana i és el mitjà triat per anar a la feina de centenars de pratencs que sí que en fan un ús responsable. Aquesta ordenança també incorpora una novetat: la creació de la Zona Taronja que regula l’estacionament al polígon Mas Blau i que evitarà l’ús indegut de la via pública d’algunes activitats empresarials que utilitzen el polígon de forma fraudulenta com a aparcament de vehicles que no són de treballadors i treballadores d’empreses de la zona. 

En definitiva, una ordenança que s’adapta als reptes de la mobilitat actual però que també mira endavant i preveu els que s’han d’abordar en el futur amb el creixement de la ciutat.

Juan Pedro Pérez Castro
 

Estiu 2026

L’accés a l’educació i a la formació no depèn només de l’esforç personal. També requereix que les administracions posin a disposició de la ciuta-dania els recursos necessaris per poder estudiar en les millors condicions. Per aquest motiu, des d’ERC El Prat hem presentat una proposta per am-pliar i flexibilitzar els horaris de les sales d’estudi del Cèntric durant els períodes d’exàmens, una iniciativa que, a dia d’avui, encara no ha rebut resposta per part de l’equip de govern.

La iniciativa vol donar resposta a una realitat cada cop més diversa: estu-diants de batxillerat preparant les PAU, alumnes de formació professional, universitaris en època d’avaluacions, persones que preparen oposicions o certificacions professionals i treballadors que compaginen estudis i feina. No tothom disposa a casa d’un espai tranquil i adequat per concentrar-se. Per això defensem ampliar els horaris habituals i explorar fórmules que permetin obrir les sales durant més hores, fins i tot les 24 hores en moments puntuals de màxima demanda. Facilitar l’accés a espais d’estudi és una qüestió d’igualtat d’oportunitats i una inversió de futur per a la nostra ciutat.

Sabem l’esforç, les hores de dedicació i els nervis que heu afrontat els i les estudiants que us heu examinat de les PAU aquests dies i desitgem que hagin anat molt bé i que els resultats us permetin continuar avançant cap als vostres projectes personals i professionals.

Us desitgem un molt bon estiu a tothom.

Jordi Ibern i Tortosa

Estiu 2026

El envejecimiento de la población obliga a los ayuntamientos a buscar nuevas respuestas. En El Prat, muchas personas mayores viven solas, tienen dificultades para mantener su vivienda o necesitan apoyo en su día a día, pero no requieren ingresar en una residencia. Entre seguir solas y perder su autonomía debe existir una alternativa. Por eso, desde el Grupo Municipal del Partido Popular proponemos estudiar la creación de una red municipal de pisos tutelados gratuitos. Se trataría de viviendas adaptadas y seguras, con limpieza periódica, supervisión personal, acom-pañamiento en gestiones o visitas médicas, coordinación con los servicios sociales y sistemas de emergencia. No se trata solo de ofrecer un techo, sino de garantizar atención, tranquilidad y compañía. El modelo permitiría que las personas mayores propietarias accedieran gratuitamente a estos pisos si incorporan temporalmente su vivienda a un programa público de alquiler social. Mantendrían siempre la propiedad y contarían con garan-tías jurídicas y de conservación. Así se lograría un doble objetivo: cuidar a nuestros mayores y aumentar la oferta de vivienda asequible para jóvenes y familias vulnerables. No presentamos una solución cerrada. Pedimos un estudio serio sobre costes, ubicaciones, posibles beneficiarios y fórmulas de gestión, en colaboración con otras administraciones. La propuesta se debatirá en el próximo pleno y, al escribir estas líneas, desconocemos cuál será el voto del equipo de gobierno. Esperamos que prevalezcan el diálo-go y el interés de nuestros mayores. Envejecer en El Prat debe significar vivir con dignidad, seguridad y sin soledad.

Miguel Ángel Ochoa Oliva

Estiu 2026

Escuchando al equipo de gobierno y leyendo las publicaciones difundidas por el Sr. Quim Bartolomé, responsable político del área de Manteniment i Serveis del Ayuntamiento, cualquiera podría pensar que estamos ante una importante rebaja fiscal fruto de una gran gestión política. Sin embargo, basta con revisar el expediente municipal para comprobar que la realidad es distinta. La reducción de la tasa de residuos no responde a una decisión voluntaria del gobierno municipal. No nace de una especial sensibilidad hacia las familias o los pequeños comerciantes. Es, sencillamente, una obligación. El coste del servicio ha disminuido porque se han terminado de amortizar vehículos, contenedores y otros elementos vinculados a la recogida de residuos. Además, nuevas subvenciones han aumentado los ingresos municipales. Las tasas no bajan porque el gobierno haya decidido ha-cerlo, sino porque la normativa obliga a que se ajusten al coste real del servicio. No se puede cobrar a los vecinos más de lo que realmente cues-ta. Aun así, algunos responsables políticos han presentado esta reducción como un éxito propio. No estamos ante una reforma fiscal impulsada por el gobierno municipal, sino ante la aplicación de una obligación legal. El mismo criterio servirá en el futuro si cambian las circunstancias: si desaparecen subvenciones, aumentan los costes o finalizan las amortizaciones, las tasas las subirán nuevamente. Desde Jóvenes y Pensionistas DECIDIMOS creemos que la ciudadanía merece una información rigurosa y completa, no solo la versión más favorable para la propaganda institucional. La buena gestión consiste en administrar correctamente los recursos públicos, actuar con transparencia y explicar las decisiones con honestidad. No conviene con-fundir una obligación legal con un logro político. Hoy toca hablar menos de éxitos y más de hechos. Por un Prat de tod@s.

Agustín Mataró Soto

Estiu 2026

Érase una vez una ciudad llamada El Prat de Llobregat que tenía un gran tesoro: la playa. Un lugar donde familias, jóvenes y mayores podían disfrutar del mar sin grandes complicaciones. Pero un día, los gobernantes decidie-ron que aquello debía cambiar. Los Comunes, que llevan décadas gober-nando la ciudad bajo distintas siglas, apostaron por más regulaciones, restricciones y parquímetros. Y no lo hicieron solos. A su lado estaba su in-separable socio, Juan Pedro (PSC), cuyo apoyo ha sido imprescindible para hacer posibles estas políticas. Lo que se presentó como una mejora acabó convirtiéndose, para muchos vecinos, en una sucesión de dificultades. Más vueltas para aparcar, más tiempo perdido y más obstáculos para acce-der a una playa que siempre habían sentido como propia. Con los años llegaron las explicaciones: que si las normativas, que si las sentencias, que si las circunstancias. Sin embargo, muchos pratenses recuerdan cuándo empezó esta historia y quién tomó aquellas decisiones. Y como ocurre en los cuentos que se repiten una y otra vez, cada verano trae el mismo capítulo. Vuelven las quejas, vuelven los problemas de acceso y vuelven las preguntas de los vecinos. Pero el final nunca cambia. Los Comunes y el PSC parecen resignados a que la situación continúe exactamente igual año tras año. Y así llegamos al final del cuento. La playa sigue siendo uno de los mayores tesoros de nuestra ciudad. El mar continúa allí. Lo que ha cambiado es la facilidad para disfrutarla. La moraleja es sencilla: cuando un gobierno se acostumbra a los problemas y deja de buscar soluciones, los vecinos acaban pagando las consecuencias. La pregunta sigue siendo la misma: ¿de qué sirve tener la playa del Prat si cada vez es más difícil para los pratenses disfrutar de ella?

Rafael Millán Carracedo

Estiu 2026

Una de les preocupacions que més sovint ens traslladen els joves del Prat és la manca d’espais i activitats d’oci nocturn a la ciutat i molts acaben marxant a municipis veïns. Aquesta realitat ens hauria de fer reflexionar sobre quin model de ciutat volem construir per als propers anys.

El Prat disposa d’un actiu extraordinari que altres municipis envegen: la seva platja. Tanmateix, la sensació és que durant massa temps hem tingut una visió de baixa volada. Hem passat de tenir quatre guinguetes a només dues, reduint l’oferta de restauració i les possibilitats de generar activitat econòmica i social en un entorn privilegiat. També sorprèn el poc aprofitament que fem del Centre Municipal de Vela. Més enllà de la seva funció, podria convertir-se en un equipament amb activitats durant tot l’any, un espai de restauració, música o més iniciatives vinculades al mar i a la natura.

A tot això cal sumar-hi altres problemes pendents: la manca de sorra que afecta cada vegada més la platja, el deficient manteniment d’al-guns espais com la passarel·la. O l’antic golf del Prat que caldria que AENA es poses les piles per dotar-lo d’activitat.

Necessitem una mirada més ambiciosa. Per això hem defensat la posada en marxa d’un bus nocturn que connecti el nucli urbà amb la platja durant els mesos de més activitat. La platja és probablement l’espai de la ciutat on es poden desenvolupar activitats amb menys impacte sobre els veïns i amb més capacitat d’atracció per als joves. Tenim els espais i el potencial, el que falta és una aposta decidida per convertir la platja en un punt de trobada viu durant tot l’any.

Gerard Valverde i Polo