“Aquí els infants busquen carinyo, i els en donem. Volen que els escoltin, i els escoltem”

Rubén Barba.

dimecres, 29 octubre, 2025 - 13:15

L’Esplai GISC (Grup Infantil Sant Cosme) prepara la celebració del seu cinquantè aniversari. Serà una gran festa que es farà abans d’acabar aquest curs. El GISC, vinculat a la Fundació Catalana de l’Esplai (Fundesplai), és tota un institució al barri, un referent de molts veïns i veïnes de Sant Cosme que hi han passat o hi han enviat els fills i filles. El seu direc-tor actual, Rubén Barba Pizarro, de 42 anys, hi va participar com a infant i ara porta el grup de joves de l’entitat. Els seus dos fills, una nena d’11 anys i un nen de 9, també van al GISC.

Rubén, que significa per a tu el GISC?
Per a mi és la vida. Ho va ser quan participava com a usuari i ho és ara. Quan vaig acabar vaig fer el curs de voluntariat, vaig iniciar-me com a monitor l’any 99 i finalment vaig fer el curs de director, càrrec que ocupo des de fa quatre anys. Només he estat desvinculat del GISC dos anys, però molts joves em venien a buscar perquè tornés. I així ha estat.

Quants infants i joves té actualment el GISC?
Entre infants –de 3 a 6 anys-, mitjans –de 7 a 12- i joves –de 13 a 17-, tenim una trentena. Quan en tenim més és a l’estiu, amb els casals i colònies a cases de Fundesplai, que hem de tancar places i sempre hi ha llista d’espera. Els joves s’hi poden estar fins als 17 anys, o 18 si els fan durant el curs.

La majoria són del barri?
Sí, pràcticament tots. Aquest any n’hi ha del barri de Sant Jordi i de la zona de pl. Catalunya, però gairebé tots són de Sant Cosme.

A diferència d’altres esplais o caus, vosaltres treballeu de dilluns a divendres, no els caps de setmana.
Correcte, de dilluns a divendres, de 16:30 a 19 h, fem activitats diferents cada dia, d’octubre a juny. I un dissabte al mes fem una excursió. Els divendres, tots els grups anem a fer piscina, al Sagnier. També fem acollida a les escoles, els recollim a la porta i els portem aquí, a les nostres instal·lacions. Això en els casos en què la família no els pot anar a buscar a l’escola perquè treballen. I, com a novetat d’aquest any, hem començat a fer reforç escolar, amb una noia que és professora i que els dijous ho fa amb els mitjans i els dimarts amb els joves.

Quin tipus d’activitats feu?
Manualitats, danses i cançons tradicionals, la Castanyada, Nadal, Sant Jordi, celebrem el Dia dels Drets dels Infants, col·laborem amb les festes de Fundesplai, tallers per a famílies, Carnaval, que ens agrada molt... Com a festa de final de curs sempre fem una barbacoa i una gimcana amb les famílies, amb jocs, bingo... Després preparem les activitats d’estiu, que es fan al juliol, i a l’agost descansem.

Per portar els fills i filles al GISC, les famílies han de pagar unes determinades quotes?
Així és, però ens acollim a les ajudes que dona l’Ajuntament per a famílies amb necessitats, per a extraescolars i activitats d’estiu. Intentem que ningú que vulgui venir al GISC en quedi fora.

Quants monitors teniu actualment treballant al GISC?
Ara tenim quatre monitors i una secretària, més dos monitors de Punt Òmnia, que és un reforç d’informàtica que ofereix la Generalitat per a qui ho necessita. I fa tres anys que oferim canguratge, és a dir, quan alguna família ha de fer alguna activitat o té un compromís i no pot tenir cura dels infants, ens en fem càrrec nosaltres. És nota molt quan els monitors són del barri o no. Els de Sant Cosme, que coneixen el barri i alguns han estat infants del GISC, s’ho agafen amb molt més carinyo, de manera més personal. Ara, tots els nostres monitors són del barri. Tenim un equip meravellós, n’estic molt content.

Les vostres instal·lacions les teniu en propietat?
No, paguem un lloguer a l’Institut Català del Sòl (Incasòl), de la Generalitat, que n’és el propietari.

Què troben els infants i joves que venen al GISC?
El que vaig trobar jo quan vaig venir per primera vegada amb 11 anys. Que els escoltem, que els estimem. Aquí veiem infants que tenen manca de carinyo, i aquí els en donem. Veus que tenen necessitat que algú els escolti, i aquí els escoltem. N’hi ha que entren a les 9 a l’escola, es queden al menjador, el pare o la mare els va a buscar a la tarda i els porten aquí. Al vespre els recullen, a sopar i a dormir. Els pares passen poques hores amb els petits, no perquè no vulguin, sinó perquè tenen dificultats, treballen i no poden. Els més grans, fins i tot alguns que ja no venen al GISC, ens demanen consell, s’acosten a parlar amb nosaltres. Ens estimen molt, i nosaltres a ells.

“Encara hi ha una barrera mental molt gran amb la 
resta de la ciutat, una barrera que hem de trencar.”

A Sant Cosme sou molt coneguts i estimats, però a la resta del Prat, creus que us coneixen prou?
Crec que no. Encara hi ha una barrera mental molt gran amb la resta de la ciutat, una barrera que hem de trencar. Aprofito per animar la gent d’altres barris a que vinguin a conèixer el GISC, perquè els agradarà i trencaran els prejudicis que puguin tenir sobre nosaltres.

Tal com parles, sembla que el GISC està vivint una bona època?
El GISC ha ressuscitat. Uns anys enrere, abans de la pandèmia, es va viure una època fluixeta, amb una dotzena d’infants en total. Des de la pandèmia estem remuntant, comencem a tornar a ser el que havíem estat, està tornant el GISC que jo havia conegut quan era nen.

Gràcies, Rubén. Vols afegir res?
Sí, animo tota la gent del Prat a que vinguin al Túnel del Terror, que muntem aquí el dia 1 de novembre, de les sis de la tarda a la una de la matinada.

David Miquel