"Yo quería ser una chica almodóvar pero dejó de tener sentido", amb la Cia. La Chacha del Rey

Dues noies, dues cadires, una nevera i un parell d’esterilles. Tot ben acomodat sobre el llom d’una balena. Amb la incansable esperança beckettiana de que l’animal es desperti algun dia, les dues protagonistes s’aixequen cada matí i no fan res més que esperar. Potser si la balena es desperta podran arribar a terra ferma.

Dues noies que viuen damunt d’una balena adormida: una metàfora perfecta de l’anestèsia social que pateix la nostra generació. Som incapaços de moure’ns perquè el mar és massa gran i les possibilitats són excessives. Yo quería ser una chica Almodóvar… s’endinsa en la incapacitat de decidir, avançar i escriure la nostra pròpia història. La contradicció entre allò que volem, allò que tenim, allò que desitgem i allò que hauríem d’estar fent, vesteixen una peça cíclica que sempre acaba al mateix lloc.

Un espectacle que reflexiona sobre la inevitable insatisfacció de la raça humana. Una excusa per aprofundir en les nostres emocions i visualitzar la vida com a fenomen previsible i poc estimulant.