Em sento culpable per no arribar a tot

Els temps canvien i, amb ells, canvien també, els models de criança i la forma d’entendre la maternitat i la paternitat: totes les mares i els pares han d’afrontar els reptes i dificultats de la seva època.

En la societat actual s’observa que sobre “les bones mares” i “els bons pares” recau molta exigència: hem d’estar informades de tot, dur a terme una criança positiva i respectuosa, posar límits coherents i de forma assertiva, rendir a la feina i conciliar, estar presents i disponibles emocionalment, acompanyar l’escola i els aprenentatges, tenir cura de la casa i la organització familiar, cuidar-nos a nosaltres mateixos/es i de les nostres relacions, i alhora gaudir de la criança i fer-ho “bé”. Arribar a tot no és fàcil, i quan les expectatives son tan altes i difícils de complir poden aparèixer la frustració, la sensació de no fer prou, la culpa i, fins i tot, un sentiment de criança en solitud.

En aquest taller volem posar el focus no tant en el que necessiten els infants sinó en el que necessiten les figures cuidadores i revisar conjuntament les expectatives i exigències que recauen en la criança, així com buscar formes més realistes, sostenibles i sanes de cuidar dels demés sense deixar de cuidar-nos a nosaltres mateixes/os.

Entitat que organitza: Servei d’Orientació i Acompanyament a les Famílies - SOAF

Dirigit a persones cuidadores que duen a terme la criança de fills/es.