Santiago Rusiñol i Gaiter del Llobregat

Rusiñol: Bona nit, bona gent. M'han dit que veniu de la Plaça, veritat? Heu passat pel cafè del pont? Que sabeu si en tenen d'absenta? Costa molt de trobar-ne en aquest poble pagerol... Jo m'hi vaig afeccionar des del meu primer viatge a París. Un bon trago i te n'oblides de tot.... Fins i tot de la burgeseta amb la que em vaig haver de casar per compromís familiar i que vaig haver d'arrossegar al diví París en el viatge de noces. Quin mal hagués fet sense ella!

 

Gaiter: no remugueu tant, Santiago, que la pobre i abnegada Lluïsa bé que us va cuidar quan vareu estar malalt. Tota Barcelona anava plena de la mala passada que li havíeu fet! Dir que anàveu a buscar tabac i desaparèixer... encara com va tenir valor per tornar a sortir al carrer, és clar que ho feia per la vostra filleta, que si hagués estat per ella....

 

Rusiñol: romanços Gaiter! bé que hi vaig tornar, tot i que va ser per la nena ... i potser si que deu anys més tard va ser una mica exagerat...però mai els hi va faltar de res, a cap de les dues. I a què ve això de parlar de la família? Aquesta institució petit burgesa obsoleta...jo només volia una copa d'absenta per passar millor l'estona. Segur que aquests noctàmbuls també en prendrien.

 

Gaiter: Ai Santiago, tant de talent i que poc us cuideu. Com dirien ara, enganxat a la morfina, estrafolari i vividor...que no us en recordeu que us van treure un ronyó? Va Santiago...si no ho voleu fer per vos, feu-ho per la posteritat de la vostra obra.

 

Rusiñol: No em sigueu conservador Rubió. I la morfina la vaig deixar quan em van extirpar aquell coi de ronyó mort que hem feia patir tant!. A més, els artistes no podem perdre el temps preocupant-nos per la salut!Hem de mirar endavant, buscar la modernitat, explorar els nous corrents. Però si la vostra Acadèmia de Bones Lletres ja té antiquat fins i tot el nom!

 

Gaiter: Com pot ser que un home tan insofrible com vos pugui tenir alhora l'exquisida sensibilitat que poseu en les vostres pintures i en la vostra poesia. Tothom en parla de les magnífiques festes modernistes que organitzeu amb els vostres amics a Sitges, tot i que a mi no m'hi trobareu.

 

Rusiñol: Ni jo us hi convidaria, de tan ensopit com sou... Abans convidaria aquest coi d'en Pitarra, si no fos que des que és mort no para d'anar a veure coristes a la Rambla i no el trobes mai pel seu carrer Fem una juguesca Rubió...d'aquí a uns anys, tothom sabrà qui soc jo, mentre que ben pocs sabran qui s'amaga sota el pseudònim de Gaiter del Llobregat. Clar que a en Pitarra li han posat el nom, Frederic Soler, i tampoc ningú se'n recorda d'ell!

 

“Si et donàs la sua corona
un rei, i el ceptre de plata
i son mantell d’escarlata
i son tron enjoiellat,
¿per a ser rei deixaries
tes balades amoroses
ni tes muntanyes frondoses
ni ton joiós Llobregat”

Si et prometés un rei moro
perles riques i galanes
i son bordell de sultanes
i son palau encantat,
¿daries, Gaiter, ta dolça
cabanya que el vent oreja,
ton llit d’herbes que espurneja,
lo cabalós Llobregat?

 

Gaiter: Deixeu-vos de juguesques que ja tinc prou pena per haver de compartir cantonada amb vos per a l'eternitat!. Si, si...bona gent aquest del Prat...quina mala passada...

 

Rusiñol: (al públic) I vosaltres, si veieu a l'Enric Borràs, si home, si...l'actor i director del Teatre Romea, doncs si el veieu digueu-li que el busco, que vull discutir uns detalls de la meva obra de teatre, El místic. Potser el trobareu al seu carrer o al d'en Maurici Vilomara, discutint alguna escenografia....