Pageses i jornalers

Pepeta: Ho veus Engràcia. Ja t’ho deia jo que era el millor per prendre la fresca

Engràcia: Ja ho pots ben dir, Pepeta. Al meu carreró, no hi pots ni posar un peu fora del portal que ja tens totes les tafaneres mirant que fas.

Conxita: Calla, calla, i tot per pura enveja. Que et repassen de dalt a baix i saben millor que tu mateixa fins i tot les calces que tens!

(Riuen les tres)

Pepeta: I és que jo no puc amb les tafaneres!

Engràcia: Ni jo. Si no haguéssim trobat aquest raconet, jo ni sortiria a prendre la fresca. I mira que en fa de xafogor a casa, que no si pot estar,

Conxita: Oi tant, al terrat de casa meva, al mig dia s’hi poden coure ous de calor que hi fa. I al vespre, la humitat és insuportable.

Pepeta: Calla, tu, Engràcia, aquella no és la minyona de cal indiot? On anirà a aquestes hores?

Engràcia: Pots comptar, a veure el xicot no, perquè va tallar fa uns dies amb el mosso de cal tastaolletes...i mira que n’és de bon noi...

Conxita: I ben plantat... ara que, per ella farà, perquè si comença a anar amb un i altra, es quedarà per a vestir sants.

Pepeta: Jo ho pots ben dir, Conxita, que a les fresques no les vol cap home honrat.

(totes assenteixen enèrgicament amb el cap i segueixen plomant)

Engràcia: I menys mal que passa un bri d’aire i aquí estem ben tranquil·les sense tafaneres.

Conxita: ho heu sentit que el Tomàs ha perdut un munt de calers jugant als daus? M’ho ha explicat la Consol a la carnisseria. Es veu que la Maria s’ha empipat tant que el fa dormir al galliner... i no el perdonarà fins que no recuperi tots els quartos.

Pepeta: I com vol aquesta ximpleta que els recuperi? Si el seu home ja va néixer amb un òs a l’esquena i no l’ha doblegat mai per treballar! El molt gandul només sap anar de taverna en taverna fins que cau rodó i això, dia si, dia també.

Engràcia: haurà de tornar a jugar...si no, haurà de robar, però per això li cal una empenta, que tampoc té...

(totes riuen escandalosament)

 

Seqüència pageses i jornalers

Jornaler: Bona nit tinguin, sinyores

Les tres alhora:  Bona nit tingueu també vosaltres

Jornaler: Què mos podríeu dir com se va a la Ricarda

Pepeta: Què us heu perdut?

Jornaler: No, no, és esta dona que no se’n fia de...

Jornalera: Com que no estem perduts? Si fa més de dos hores que voltem pel mateix puesto! Minja’t l’orgull i reconeix que no saps on som

Engràcia: I perquè hi voleu anar a la Ricarda. No sereu lladres, vosaltres?

Jornaler: Senyores, que pareixem lladres, natros? Si hagués d’anar a robar portaría una faca ben grossa i no esta forca tronada

Jornalera: Sí, home. Espanta estes pobres dones, les primeres ànimes que mos ham trobat en hores.

Conxita: I ja us esperen a vosaltres a la Ricarda?

Pepeta: Mireu que els masovers són molt malfiats i si no us coneixen o si no aneu ben recomanats no us contractaran

Engràcia: Sí, i us n’haureu d’entornar per on heu vingut. Si és que trobeu el camí de tornada.

(les tres riuen)

Conxita: I amb aquest accent, segur que veniu de lluny

Jornalera: I de ben lluny que vinim, sinyora, d’Amposta som.

Jornaler: I no patiu per natros, que’l tio fa anys que ve a fer la sega i és ell qui mos recomana.  Bé sinyores, que vostès ja tenen la faena feta i natros me penso qu’encara haurem de caminar un bon rato.

Pepeta: Serà poca-solta, què n’heu de fer de la feina que fem o deixem de fer nosaltres?

Jornalera: Dixen estar sinyores, no li faciguen cas, que est’home meu, és un malcarat. (molt dolça). Que mos podrien indicar lo camí, si són tan amables?

Engràcia: Sí noia, sí, i potser hauries de canviar de companyies...

Conxita: Tireu cap allà (assenyala) i de seguida trobareu el canal. Només l’heu de seguir en direcció mar i trobareu la Ricarda. Compta no caigueu a l’estany que és molt fondo i us hi ofegaríeu

Pepeta: En teniu ben bé per una hora ben bona, però no té pèrdua

Els dos: Moltes gràcies sinyores

Jornalera:  I perdonen si les ham molestat. És lo cansanci. No som mala gent, natros

Tots (els 5): Bona nit

Marxen els  jornalers i les dones continuen xerrant i plomant

Pepeta: Ves quins dos...

Engràcia: Dos? Hi ha arribat un altre.

Pepeta: Sembla que es coneixen...

Engràcia: Una dona sola, amb dos homes.

Pepeta: Quin grup més estrany!

Conxita: Ha dit que aquell era el seu home, però pots comptar quins embolics es porten

Pepeta: Aquests del Sud, ja tenen mala fama, ja

Engràcia: I encara rai que són d’Amposta, que els de Tortosa...

(Riuen sorollosament i segueixen plomant)