Milicians de la Guerra Civil a l'Artesà

Milicià 1.- Quin goig que fa: Teatre del poble. Ara que l’hem confiscat als seus propietaris burgesos, li oferim al poble la cultura.

Milicià 2.- Burgesos, burgesos, més aviat pagesos, i no et negaré que alguns molt rics. Això si, eren els que remenaven les cireres al poble.

Milicià 1.- això de burgesos és una manera de parlar, company, una metàfora, vaja...

Milicià 2.- Però tens raó en una cosa,  donar-li al poble cultura està molt bé. Podem fer que el teatre, la música, la dansa ...arribi a tothom i sense haver de pagar, ho traurem dels impostos i que en paguin més qui més té i amb les terres i les fàbriques gestionades pels treballadors, com ara.

Milicià 1.- Sí, però primer haurem de guanyar la guerra, que si no, ja em diràs com faràs la revolució.

Milicià 2.- No fotem, ja estem en les de sempre, hem de fer primer la revolució per què la gent lluiti per un món més just i igualitari.

Milicià 1.- Vosaltres els anarquistes sempre amb la mateixa cançó, la revolució, la revolució, el que és més urgent és derrotar el feixisme.

Milicià 2.- I vosaltres els del partit només voleu controlar el govern i tenir una poltrona

(Els dos discuteixen. No s’escolta el que diuen, però se senten les paraules guerra i revolució, per part d’un i de l’altre. Es van apartant i entra la bicicleta)