La noia del pou al cementiri

La història que ens ha explicat la fantasma es ben real. L'any 1742, al pou del comú, situat al costat de l'hostal, s'hi va ofegar una noia. El consell municipal va decidir, llavors, per evitar més desgràcies tapar el pou amb unes portelles de fusta.

 

La futura plaça de la Vila té el seu origen en una cruïlla de camins sorgits d'antigues rieres seques del Llobregat. Al peu d'un d'aquests camins s'aixecà l'hostal, element clau en el desenvolupament comunitari i en la construcció d'aquesta part de la plaça. Al llarg dels molts anys de vida, l'hostal va estar en diferents edificis, però sempre a la banda nord de l'actual plaça de la Vila, al costat de l'església i davant del cementiri.

 

Les diferents construccions es van reaprofitar en serveis comunitaris i així, al llarg del segle XVIII, i fins al 1905, amb les degudes modificacions, van hostatjar l'ajuntament, escoles, presó, jutjat i habitatges dels treballadors, mestres i secretaris.

 

El naixement de l'hostal sorgí, inicialment, de la necessitat d'hostatjar i alimentar els paletes que treballaven en la construcció del temple. Al peu del camí ral, tenia com a clients els viatgers i ramaders de pas cap a Barcelona i que es dirigien al pas de la barca.

 

L'hostal estava separat del cementiri per una tanca. La tanca era aprofitada per la canalla i el jovent per jugar-hi a frontó, un joc molt popular al segle XVIII. Davant la creixement afició i les reiterades queixes, en especial del rector, el 1787 es va construir un local destinat al joc de pilota, frontó municipal, al costat de l'hostal i el cementiri, a l'angle entre la plaça i la primera de les casetes del carrer Major. El joc de pilota, a mitjans segle XIX es transformà en una escola de nenes