Joves dels 70 a l'Artesà

Entra un grupet de joves. Hippies i progres. Van entrant i es van asseient. L’home de la bici marxa. Un grup seu al voltant d’una guitarra. Un altre grup dret va xerrant i fumant (es passen la cigarreta). Van parlant entre els dos grups.

Noia1.- Heu sentit que el diumenge vinent actua en Lluís Llach?

Noia2.- Jo soc més de Serrat, el Llach és un ensopit.

Noi 1.- Doncs, a mi m’agrada molt més en Raimon. Heu sentit la versió tan maca que ha fet del Te recuerdo Amanda del Víctor Jara? Em posa la pell de gallina sempre que l’escolto.

Noia1.- Víctor Jara, aquest és xilè, oi?

Noi1.- Era, el van torturar i assassinar a l’estadi de Santiago, el Pinochet i la seva panda de militar colpistes després d’acabar amb Allende i la democràcia.

Noia 2.- Va, no parleu de política, que hem acabat els exàmens i hem de disfrutar una mica

(Se’ls hi acosta un noi de l’altre grup).

Noi 2.- doncs ja em direu quina festassa amb tota aquesta colla què dieu, on hi hagi Jimi Hendrix o Janis Joplin que es treguin aquests cançonetes.

Noia 1.- Ja m’ho diràs com faràs tu una festa amb aquest parell, com no invoquis els seus fantasmes, perquè els dos van morir fa quatre anys, al 1970.

Noi 1.- I encara que fossin vius, amb quins diners els contractaríem. Si el Llach ve per quatre rals, perquè és amic de no sé qui del Prat...aquell de la Xarxa, em sembla.

Noi 2.- Vale, però alguna vegada penseu en el que ens agrada el rock, que no tothom és fill de papà per poder anar a Londres a sentir i comprar bona música.

 

Els dos grups segueixen al seu aire. Sona Aquarius/Let the sunshine in. Canten? Ballen? Van sortint d’un a un d’escena