Interior de la Casa de la Vila


Tags: Ajuntament

A l’interior de l’edifici de l’Ajuntament hi ha uns elements destacables que s’han conservat de l’obra original i d’altres que han estat adaptats als nous usos oficials i administratius.

Vestíbul

Les grans portes de fusta de la Casa de la Vila donen pas al vestíbul, punt de rebuda de la institució a la ciutadania. Aquest vestíbul, que dóna accés a l’Oficina d’Informació i Atenció Ciutadana, està presidit pel Rotllà i la Griselda, els dos gegants històrics del Prat, construïts l’any 1954. Amb la reforma de l’any 2002 es van eliminar les barreres arquitectòniques per tal de facilitar l’accessibilitat.

L’escala d’accés al saló de plens

Construïda el 1928, com a accés noble al saló de plens, va ser feta de marbre blanc pel mestre marbrista Josep Dalmau. L’obra incloïa una balustrada feta de pilastrons, que van ser substituïda en la reforma del 2002 per tal d’obrir aquest espai.

patrimoni_vitralls-escala-principal.jpg

Vitralls de l’escala principal

El 14 de juliol de 1931, el mestre vidrier, Josep Prat, va presentar un projecte per a la construcció d’una “cristalera artística” per a l’escala principal d’accés al saló de plens de la casa consistorial. El cost del treball ascendia a 2.322 pessetes. Davant el silenci de l’administració, el senyor Prat va retirar el pressupost el juliol de 1932. L’any 1934, l’Ajuntament va tornar a estudiar el projecte, que tampoc va reeixir. El motiu d’aquests retards es devia a què l’estat general de l’edifici requeria inversions prioritàries en la seva conservació. Finalment, Josep Prat va fer el treball l’any 1941, tal i com figura en el propi vitrall.

El vitrall està dividit en tres cossos, més gran el central i de les mateixes dimensions els dos laterals.

  • En el central l’ocupa una representació de l’agricultura, considerada la principal riquesa del municipi: una figura femenina apareix envoltada de fruits diversos de la terra i es pot veure un pagès llaurant al fons. La dona, vestida amb una llarga túnica, és una representació de la deessa grega Demeter (o de la seva equivalència romana, Ceres), protectora de l’agricultura i de les collites.
  • A l’esquerra, tot representant el comerç, simbolitzat en un vaixell, hi ha la figura del déu alat Hermes (Mercuri, en l’equivalència romana), identificat pels seus símbols tradicionals: un casc amb ales i dues petites ales als turmells.
  • A la dreta es representa la indústria, l’activitat econòmica que més es desenvolupà en aquells anys. A la part superior destaquen un conjunt de xemeneies fumejant, mentre que a la base esquerra es pot veure una representació d’una roda dentada i un martell. La part central l’ocupa una altra divinitat femenina, la deessa grega Atena (Minerva a la religió romana), que és la protectora de l’artesania, el més semblant a l’activitat industrial moderna. Atena acostuma a ser representada amb un casc de soldat, en la seva vessant de protectora de la guerra, tot i que no sempre es així, en especial quan representa l’artesanat, com en el cas del nostre vitrall.

La resta del vitrall està decorat amb altres elements al·lusius a l’art, al treball i al pensament. Així hi podem trobar una paleta de pintor, llibres, un globus terraqui, etc, al costat d’estrelles i altres elements vegetals. També s’hi destaquen els escuts de Barcelona, en els cossos laterals, i el del Prat, en el central.

La restauració del vitrall va permetre destacar una inscripció emmarcada en la representació d’un llibre. Recull una cita en llatí” “Honeste vivere, alterum non laedere suum cuique tribuere” (Viure honestament, no danyar els altres i donar a cadascú el que és seu). La cita és el lema del jurisconsult romà d’origen fenici Ulpià, nascut cap el 170 de la nostra era.

patrimoni_retrats-esquerra.jpg

A l’escala principal hi havia situats els retrats d’alguns personatges d’influència local que, amb anterioritat a la reforma del 2002, havien estat al saló de plens. Es tracta de retrats a l’oli obra de l’artista Josep Bages i Jané.

Els retrats corresponen a:

MANUEL BERTRAND Molins de Rei 1849-Barcelona 1911

Destacat industrial, al Prat posà en marxa, l’any 1909, la Granja La Ricarda, una vaqueria que fou emblemàtica en el seu temps. Interessat en la modernització de la indústria, impulsà diferents obres relacionades amb l’energia elèctrica, el ferrocarril i la producció sucrera.

 

 

JAUME SANFELIU CODINA Prat de Llobregat 1839- Barcelona 1899

Militar. Va participar en diverses campanyes militars a Cuba i Filipines, llavors colònies espanyoles. L’any 1874 va obtenir el grau militar de coronel

Entre altres càrrecs, va ostentar els de Comandant de Tremp, subinspector de Catalunya, Governador interí a la Seu d’Urgell i cap de la Comandància de Reus.

patrimoni_retrats-dreta.jpg

FERRAN PUIG GIBERT Girona 1815 – Barcelona 1901

Industrial, propietari agrícola i polític. L’any 1873 va finançar la construcció del primer pont sobre el Llobregat al terme del Prat per poder comercialitzar els productes de les seves finques.

 

JAUME CASANOVAS PARELLADA El Prat 1844-1911

Propietari agrícola i polític. Propietari de la Colònia Casanovas, una explotació agrícola i ramadera modèlica en el seu temps, va propiciar la descoberta de l’aigua artesiana. Fou elegit diputat provincial del districte de Vilanova i la Geltrú i ocupà la vicepresidència de la Diputació, entre d’altres càrrecs

patrimoni_salo-de-plens.jpg

Saló de plens

El saló de plens, reformat i modernitzat l’any 2002, manté alguns dels elements decoratius antics. Les parets laterals estan coronades per uns vitralls amb els escuts de les quatre províncies catalanes. Els finestrals que donen accés al balcó estan presidits per dues representacions d’antics escuts municipals, un d’ells amb les imatges dels patrons de la ciutat, sant Pere i sant Pau. Tots aquests vitralls, del 1928, són obra de Josep Prat. Les làmpades del sostre, del 1948, van ser dissenyades per l’arquitecte municipal Joaquim de Moragas, i el treball de forja es va fer al taller del pratenc Joan Blanco Galimany.

patrimoni_sala-de-premsa.jpg

Sala de premsa i el rellotge

És una gran sala de reunions situades a les antigues golfes de l’edifici. Des de la sala es pot veure la maquinària del rellotge que corona l’edifici. Aquest rellotge es va instal·lar a la casa consistorial l’any 1944.