Inauguració del Pont de Ferran Puig

Alcalde- Va vinga nois, tots ben formats que ja no pot trigar massa

Francesc Porsell- Però senyor alcalde… si nosaltres, fa més d’una hora que estem ben a punt…

Didac Vilà- Com es nota que sou els Vells, ni una hora sou capaços d’aguantar drets ni que sigui per agrair a un patrici com Don Fernando tot el que fa per aquest poble.

Porsell- ja hi torneu a ser! No en deixeu passar una per ficar-vos amb els Vells i això que encara no us hem dit llepa-culs que és el que sou… que per quedar bé amb l’amo perdeu les formes i la “compostura”

Vilà- i vosaltres què? Que com que no us deixàvem estar a primera fila vareu preferir trencar la coral i fer un grupet propi

Alcalde- senyors, senyors, tinguem la festa en pau que aquestes veus tan airades se senten d’un hora lluny i a veure si en lloc de lloar Don Fernando -que és el que es mereix- comencem una batussa o una guerra campal

Porsell- Això ells! Que són uns bàrbars desafinats! A mi, que he dirigit els cors del Liceu, no m’han de donar lliçons quatre pelacanyes

Vilà- ja ha sortit l’estirat pretensiós! Doncs si tant reconeixement teniu, que feu en aquest poble de mala mort?

Alcalde- Mala mort, una mica de respecte senyors! Que gràcies a prohoms com Don Fernando, el Prat serà una de les viles més riques de tota la contrada i més enllà. Va, féu assajar els vostres homes i calmeu els ànims!

Porsell- Au va, cantaires dels vells, demostreu el que sabeu fer… de moment, repassem la lletra:

“Un pont ben sòlid
que Don Fernando
ens ho dedica,
per sa ventura
visca mil anys.

Ja no ens espanten
grosses avingudes
ni la feresa
el torrent blau”

Vilà- Quina lletra més poca solta, au minyons, demostrem el talent dels Joves. A veure aquesta lletra, repetiu després de mi:

“Lo murmull de l’aigua
quan real en fuig
el nom en pregona
d’en Fernando Puig”

Alcalde- Així m’agrada senyors, penseu que després haureu d’actuar junts a l’envelat de la plaça que ha pagat Don Fernando per a l’ocasió.

Vilà- I quin goig que fa aquest envelat, no n’havia vist cap de tant gran: tapa tota la plaça i fins i tot els arbres. Ara ja pot ploure tant con vulgui

Alcalde- Mestre Vilà, no crideu al mal temps, que el juliol es traïdor i encara ens caurà una pedregada.

Porsell- Mestre Vilà, que potser no heu sortit mai de Sant Boi? Quan acompanyava al gran Anselm Clavé actuavem en locals i envelats de primera… i allò si eren cors de veritat!

Alcalde- Què voleu dir Porsell, que aquestes corals no fan patxoca? Què potser farem el ridícul? Que molestarà Don Fernando? Amb la de diners que s’ha gastat en la construcció del pont i ara amb aquest acte, no podeu pas fer-lo quedar malament, ha de veure que estem molt agraïts… encara que ja faci dues hores que esperem.

Porsell- Té raó sr. Alcalde. Disculpi el meu to. És que en Vilà m’encén

Vilà- Au va, Porsell, ja demostrarem a l’envelat quina coral és la millor. Ara assagem

Porsell- Si, si, assagem

Alcalde- Massa tard senyors. Em sembla que ja ve. Aquell carruatge tirat per quatre magnífics cavalls… només pot ser Don Fernando… Alea jacta est senyors. Don Fernando, Don Fernando…