Els Bertrand i en Puig i Cadafalch

Manuel: Com li deia, amic Puig, la seva central fa molt de goig i serà un referent mundial

Eusebi: i sens dubte, símbol de la modernitat del país. Les comunicacions són el futur

Puig: Ja voldria jo que fos meva, don Manuel. Aquest coi d’en Marconi i tota la patuleia d’enginyer anglesos de la seva empresa, m’han tingut ben collat. No em deixaven ni posar un totxo sense consultar-ho tot a Londres

Eusebi: sens dubte, en Marconi és un símbol de la modernitat del país. Les comunicacions són el futur

Manuel: ja ho sap amic Puig, era caixa o faixa. La Marconi no ens donava el permís per a la central telegràfica si no ens aveníem a les seves exigències

Puig: però potser en feien un gra massa. Vostè té un prestigi com a empresari emprenedor i això ho haurien d’haver tingut en compte aquest coi d’anglesos. Tantes discussions per telèfon des de la seva finca. La primera línia de tot el Prat!

Eusebi: sens dubte, el telèfon és un símbol de la modernitat del país. Les comunicacions són el futur

Manuel: recoi fill, què no saps dir una altra cosa? Jo sempre per la modernitat Puig. I per això vaig construir aquesta granja, incorporant-hi el millor de la producció lletera, ni els suïssos ho fan millor, i això que hem vaig fer un tip de visitar les seves famoses granges, però aquí els he superar. Això si que és el futur, fill.

Puig: ja ho pot ben dir, don Manuel. Una granja modèlica i reconeguda arreu. Segur que no parareu de rebre visites

Manuel: Ja n’he tingut ja, i alguns, com els de l’Institut Agrícola de Sant isidre, que van venir quan encara estavem en obres. Ens van fer un articlet molt elogiós al seu butlletí.

Eusebi: I el papà ven la llet als millors establiments de Barcelona i fins i tot proveeix a la casa reial

Manuel: si nen, si. I ben orgullós que n’estic. Ara tinc en ment alguns negocis que em permetran diversificar les activitats. Això sempre és un risc, però el capital queda molt protegit.

Puig: vostè sempre ha tingut bon ull per als negocis

Manuel: i en això em va ajudar molt el bon nom de l’empresa del sogre i l’ajut inestimable de la meva estimada Flora.

Eusebi: un bon “braguetasso”, que dirien a Madrid

Manuel: nen, una mica de respecte per la teva mare. Una gran dona a la que sempre he...respectat. I que a més era l’hereva de can Serra, una de les indústries tèxtils més potents.  Però això no hi va tenir res a veure

Puig: (s’escura la gola amb escepticisme)

Eusebi: per cert, papà,  demà me’n torno a Madrid. Tornen a convocar el congreso i ens criden a tots els diputats. Sembla ser que la majoria està en risc i no volen que hi falti ningú. Han d’aprovar no sé quin coi d’impostos perquè les arques estan tan pelades que només hi queden les teranyines.

Puig: doncs potser seria un bon moment per buscar suports per al seu projecte d’empresa hidroelèctrica al Pirineu lleidatà

Manuel: això fill, potser podries mirar de parlar amb algú amb influències i mirar de convèncer algun ministre.

Puig: jo ja vaig fer gestions amb el Prat de la Riba, però la Diputació no té ni una pesseta. Està ben escanyada. Des de la Lliga estem pressionant per canviar les coses, però a Madrid no són gaire receptius. Si aconseguíssim unificar la força de les quatre Diputacions... si aconseguíssim fer la mancomunitat de Catalunya, això ja seria una altra cosa

Eusebi: no patiu, això m’ho podeu deixar a mi. Tinc un amic al Congrés al que li agraden els cotxes i els avions tant com a mi, que està molt ben relacionat. Per part de pare ve d’una nissaga de militars, alts “jerifaltes”de l’exèrcit i, per part de la dona, té un arbre genealògic ben farcit de títols nobiliaris.

Manuel: carai fill, exèrcit i noblesa. Això són contactes, només et falta l’església.

Eusebi: tranquil que això també ho toca. Té un oncle cardenal, confessor d’un dels ministres importants, dels que manen de veritat

Puig: i així a través d’aquest amic, podreu arribar al ministre...ja ho veig, ja.

Eusebi: Jo demà marxo cap a Madrid i ja ens ho farem venir bé per fer les presentacions. Precisament, diumenge vinent me’l podran presentar al palco del Reial...(pausa dramàtica) hipòdrom, que és on es fan els negocis de veritat.

Manuel: ja ho pots ben dir, fill

(riuen i segueixen xerrant)