Criadores de galls i gallines

Dona 1- Pepeta, a tu també ha vingut a veure aquell senyor de Barcelona?

Dona 2- Si tu, un senyor molt elegant i molt educat que venia amb dos ajudants…

Dona 3- si tu, tan finolis que semblava i, sense cap mania, es fica dins del galliner i comença a remenar tot l’aviram

Dona 1- aquí igual, i mira que el tinc de deixat el galliner… i amb les darreres pluges, l’aigua barrejada amb la gallinassa havia fet un fangueig que ni jo m’hi volia acostar

Dona 2- amb carinyo, però mira que n’ets de marrana, Pepeta, que no et calen les pluges per tenir el galliner fet un desastre!

Dona 1- si, mira qui parla, que la ferum del teu femer se sent d’una hora lluny

Dona 3- va, va, no us desvieu, que prou feina tenim com per mantenir nets els galliners. Que en penseu que volien aquells homens?

Dona 1- Jo no en vaig treure l’aigua clara i això que no parava de fer preguntes: què quines gallines són millor ponedores? Què perquè tenim més gallines rosses que blanques? Què perquè totes tenen la cresta tan vermella?

Dona 2- Què es pensa aquest? Que baixem d’Arbeca? Si les tenim rosses és perquè les blanques no valen per res. Per un ou que posen les blanques les altres en fan tres… preu per preu, millor rosses, no? Que no en sabem de lletres, però amb els números no ens guanya ningú!

Dona 3- i els galls? Què quins triem per criar? Què si son molt agressius? Jo el deixaria sol amb aquell malparit que li va fer un bon trau al meu Joanet d’una picotada

Dona 1- Ja me’n recordo, ja, ben marcat que va anar un bona temporada.

Dona 2- ara que el gall va acabar pitjor. Cop de destral al coll i ja tenim pollastre per dinar diumenge.

Dona 3- i paciència amb les brases, que mira que costa de coure una bèstia com aquesta… ara que hi penso, també ens ho van demanar, això, de si la carn era tendra o molsuda i si era saborosa o no…

Dona 1- I el que més li cridava l’atenció era això de les potes… què si recordàvem des de quan tenien aquest color cendra?

Dona 2- He sentit a dir a les parades de la Plaça que ha visitat totes les cases de pagès del Prat i la Madrona, aquella que ven bacallà i que és de Viladecans, em deia que també s’han passejat per les masies del poble… Ves que no ens vulguin prendre l’aviram, ara…

Dona 3- O encara pitjor, fer-nos pagar per criar gallines, que aquests homens tenen pinta de ser autoritats i aquests se les pensen totes per escurar-nos les butxaques

Dona 1- doncs el meu Joanet ha sentit dir a la taverna que el que volen és triar els millors exemplars i fer una exposició a Barcelona amb tots ells perquè vegin els de la capital com de bonics que són els pollastres del Prat

Dona 2- calla, calla, que en sabran els homes, que juguin a cartes a la taverna i que ens deixin a nosaltres els pollastres, que de galls i de gallines nosaltres les dones n’hem criat tota la vida

Dona 3- I que si ara són tan macos i dignes d’admiració és perquè de mares a filles ens hem explicat els secrets de la criança…

Dona 1- això mateix… i perquè ara vinguin uns senyoritingus trajats per treure’ns aquets secrets

Dona 2- Au va… què es pensen que els direm? Au va, bon vent i barca nova

Dona 3- ja ho pots ven dir…