Censor

Falangista: Llums, llums! Pareu això. Com pot ser que als de la Delegación se’ls hi hagi passat això. Quina aberració. Una ofensa claríssima a la moral. Ves a saber com s’ho han fet per aconseguir els permisos de projecció.

(xiulets del públic. Veus: la pel·lícula!. Surt del mig. ...)

Falangista: i a vosaltres que us passa? Que no veieu que amb aquestes coses esteu condemnant la vostra ànima. Pecadors...lascius...

(segueixen els xiulets. Veus: apa va... vinga tu...que hem pagat per veure la pel·lícula i la carn de porc no trasparenta...)

Falangista: però, que us heu pensat, pocavergonyes, a què crido a la Guardia Civil i que us porti a tots al quartelillo per desordre públic.

Ara que, a aquests de l’Artesà ja els hi ha caigut ben bé el pèl. És del tot intolerable que projectin aquestes pel·lícules que atempten contra els valors més sagrats del nostre poble: la moral i la família per sobre de tot. Quina lliçó en trauran els nostres joves amb aquests models a seguir...amb aquestes donotes que exhibeixen sense pudor el seu cos, que fumen, que beuen, i que fan el mateix que faria un home! Que s’han pensat, per aquí no passem. I per això s’ha creat l’honorable cos de censors... per vetllar per l’ordre. Tisora aquí, tisora allà evitem escenes en les que es vegi massa pell, adulteris, relacions extramatrimonials, conductes desviades...i política, tota la política contrària al nostre Caudillo....que és tota, perquè hi ha un contuberni contra el règim i que hem d’aturar com a bons patriotes. És com en aquella pel·lícula en què davant d’uns honorables soldats alemanys, tothom es posa dempeus i es posa a cantar La Marsellesa! Heu vist un desafiant més gran! “Casablanca” es deia i, es clar, la vàrem tallar... això i que el paio diu que havia estat a Espanya lluitant amb les Brigades Internacionals. Davant de la subversió...tisores!

Ara que el que m’agrada més de retallar són les pel·lícules pujades de to. Sabeu que n’hi que ensenyen fins a la lligacama? I algunes que surten en roba interior? Tisores, tisores i tot arreglat. Això si, els trossos que tallo me’ls guardo discretament. No tots, per què es notaria massa. De cada cinc o sis, me’n guardo un, el més sucós...clar. La resta, al foc purificador. I els altres, els empalmo i ja  tinc metres i metres de pel·lícula...calenta, que projecto a casa meva per a mi sol i per als meus amics... (espantat) Això ho he pensat en veu alta? Encara em caurà el pel? I no em servirà de res dir que no soc l’únic. Que fins i tot Alfons XIII tenia una col·lecció envejable i la seva no estava feta de trossos de cames. Que ell tenia pel·lícules ben porques d’aquelles que es veia tot, tot...i que feien de tot, de tot... ja m’enteneu.

Bé, prou xerrameca i tornem a la feina. S’ha acabat la funció. A aquests del cine els hi caurà el pèl perquè els hi fumaré una bona multa. A la societat de l’Artesà no, és clar, si no al que porta arrendat el cine. Ell n’és el culpable. I vosaltres a mirar el Cid Campeador, que aquesta és de les bones i amb valors patriòtics! I si no enteneu alguna paraula, la busqueu al diccionari VOX que segur que teniu per casa.

(tornen els xiulets i les protestes)