Una festa gegantina

dimarts, 1 juny, 2004 - 16:14

La festa de la Ciutat Gegantera de Catalunya fou instituïda per l'Agrupació de Colles de Catalunya l'any 1985, i s'entén com la Festa Major del món geganter, que es fa un cop l'any, i cada vegada l'organitza una colla diferent. Enguany, aquesta immensa responsabilitat recau sobre la colla del Prat. Fins ara s'han celebrat XVIII edicions de la Ciutat Gegantera, una festa on acostumen a participar al voltant de 5.000 geganters i prop d'unes 500 figures, entre gegants, gegantons i capgrossos, a més d'uns 400 músics (grallers, dolçainers, flabiolaires, tabalers...), sense oblidar tres o quatre centenars de voluntaris, necessaris perquè tot rutlli.

Per a una colla, aconseguir l'organització d'una Ciutat Gegantera no és pas fàcil, ni totes estan prou preparades per fer-ho. La responsabilitat és molta, perquè cal que tot surti bé, que l'organització funcioni i que res no destorbi la festa. Aleshores, què va fer decidir la colla del Prat a ficar-se en aquest embolic gegantí? Tot va sorgir arran del fet que els gegants reis del Prat, en Rotllà i na Griselda, compleixen, enguany, 50 anys de vida. A més, l'any passat, el cap de colla, Joan Sanahuja, també va celebrar els 50 anys de geganter.

Tot plegat va fer reflexionar la colla pratenca, que es va creure prou madura i preparada per organitzar una Ciutat Gegantera, comptant amb la col·laboració de l'Ajuntament, ja que un esdeveniment d'aquesta grandària sobrepassa la capacitat d'una associació i passa a ser un fet ciutadà de primer ordre. Així, la colla del Prat va presentar una proposta que va ser aprovada per l'assemblea general de l'Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya. I aquí va començar el camí que ens ha dut fins a aquest darrer cap de setmana de maig, que de ben segur serà difícil d'oblidar.

Per no perdre-us cap dels actes de la Ciutat Gegantera, podeu consultar el programa complet que s'adjunta en aquesta revista, però val la pena comentar els que han de ser els tres actes més interessants:

• Mostra de balls. Dissabte, les colles geganteres participants a la trobada es reuniran al camp de futbol del Fondo d'en Peixo a partir de les set de la tarda, després de la cercavila. Allí, sobre una plataforma de fusta, les parelles de gegants faran una mostra dels diferents balls locals i comarcals, acompanyats per la música de les seves colles gralleres. El públic tindrà una bona vista de l'espectacle des de les grades del camp de futbol.
• Gran traca i plantada de gegants. Diumenge, cap a les 8 del matí, una immensa traca espetegarà recorrent bona part de l'avinguda Verge de Montserrat. Des de les 9 i fins a les 11, tots els gegants participants quedaran plantats a les dues calçades laterals de l'avinguda, perquè tothom els pugui veure de prop, fer-ne fotos i saber d'on son i a quina colla pertanyen.
• Acte de traspàs. És l'acte central i el més important, ja que consisteix en el traspàs de la titularitat de la Ciutat Gegantera entre la colla que deixa de ser-ho, la de Mollet del Vallès, i la que n'assumeix el títol, el Prat. Al mig de la plaça de Catalunya, cap a les 12.30 h, i sobre un entarimat elevat perquè tothom ho pugui veure, es faran els balls protocolaris del traspàs dels Gegants de Catalunya.

Origen dels gegants

Els historiadors de les tradicions populars catalanes calculen que els gegants, tal com els entenem avui, tenen una antiguitat d'almenys 400 anys, i apareixen en diversos indrets d'Europa. Però l'origen és encara anterior. Ja al segle XIV, i sempre en relació amb la processó de Corpus, es documenta a Barcelona la presència d'un home disfressat i enfilat en unes grans xanques. Al segle XVI els papers ja parlen d'un gegant, que durant força temps no va tenir parella. Més endavant, les parelles es van imposar: el rei i la reina, un pagès i una pubilla, un moro i un cristià ... Més modernament vindrien els gegantons (fills dels gegants) i els capgrossos o nans.

Els gegantons de les escoles: la llavor gegantera

Que la tradició gengantera del Prat tingui el futur assegurat és una de les tasques de l'Associació, que sempre ha intentat portar el món geganter a les escoles. Gràcies a aquest treball, cada dia són més els centres educatius del Prat que tenen els seus gegantons, fruit del treball conjunt d'alumnes, pares i mares, i personal docent, que han participat en la construcció, primer, i en les sortides festives, després. Tots ells participaran activament a la Ciutat Gegantera.

Així, hi ha gegantons com el Carles, la Sara i la Jonquina, de l'Associació de Mares i Pares d'Alumnes (AMPA) del CEIP Charles Darwin; la Carmeta i el Sisquet, de l'Ampa del col·legi Mare de Déu del Carme, construïts els anys 1996 i 1997. També tenen una dotzena de capgrossos i s'han fet tallers de gralles i tabals. La seva implicació en el món geganter els va portar a organitzar la tercera trobada de gegantons d'escoles de la província de Barcelona, feta al Prat i on van participar unes 40 escoles.

Altres gegantons coneguts són l'Estany i la Ricarda, de l'IES Estany de la Ricarda, creats durant el curs 1998-99. Una altra parella són el Cosme i la Trueta, de l'IES Doctor Josep Trueta; la gegantona Iridalb, de l'institut Baldiri Guilera, batejada amb un anagrama del nom del centre. L'últim a afegir-se a la colla ha estat l'elaborat per l'institut Salvador Dalí, on els alumnes han fabricat un gegantó "dalinià" com una més de les activitats de celebració de l'Any Dalí, el Sadalí. A més, també tenen dos capgrossos. Cal afegir, també, dos gegantons de l'esplai infantil Marina (un d'ells és el conegut Pau "manasses"), i algun altre particular, com la geganta Ramona, feta per Roger Canalias, que es dedica, entre altres arts, a fabricar gegants.

En definitiva, la Ciutat Gegantera comptarà amb un total de 18 figures pratenques, entre gegants i gegantons: els cinc de l'Associació Gegantera Recreativa El Prat (Rotllà, Griselda, Pere, Paulina i Joanet) i els 13 restants que hem citat més amunt. A més, se'l afegirà tota una corrua de capgrossos, dels quals l'Associació n'aportarà sis.

Breu història dels gegants del Prat

Per la Festa Major de 1954, el Prat estrenava gegants propis per primera vegada: en Rotllà i la Griselda. Però l'any 1925 ja es documenta la presència a la ciutat de gegants, que tindran presència habitual a les festes majors. Els primers anys, els gegants es llogaven a la coneguda Casa Paquita de Barcelona. Els portants dels gegants i dels capgrossos solien ser especialistes de fora del Prat que cobraven per cada cercavila. A partir dels anys 40, els portants ja eren del Prat i es formà un grup d'habituals.

En Rotllà i na Griselda

L'any 1954, l'Ajuntament comprà a l'empresa El Ingenio dos gegants. Van costar 14.000 ptes., eren de l'estil anomenat "reis catòlics" i es van batejar amb els noms de Rotllà i Griselda. També es van comprar 6 capgrossos, una barreja de personatges habituals a les cercaviles d'aquells anys, com el negre, el dimoni i el Groucho Marx, i altres relacionats amb el Prat: el nas de carxofa, el cap de meló i el basc.

Els gegants i els capgrossos estan fets de cartró pedra i pintats a l'oli. Els reis tenen l'esquelet o estructura de fusta, una alçada de 3,6 metres i pesen entre 65 i 69 quilos (amb la roba original pesaven 90 kg, però des del 1954 la vestimenta s'ha canviat tres vegades).

Després de 50 anys de ballades i cercaviles, l'Associació Gegantera pensa que als reis els ha arribat l'hora de la "jubilació". Per això, quedaran exposats al vestíbul de la Casa de la Vila, on ja fa mesos que estan instal·lats.

El Pere i la Paulina

L'any 1980, el cap de colla, Joan Sanahuja, proposà a l'Ajuntament la construcció d'uns gegants representatius i singulars del Prat, els pagesos Pere i Paulina (en record dels patrons Sant Pere i Sant Pau). També es van comprar 5 capgrossos més i es van restaurar els 6 antics.

Els geganters del Prat

Els primers geganters pratencs van formar grups més o menys estables, tot i que no van arribar a constituir-se mai com a entitat. D'entre el grup inicial cal destacar els noms de Cinto Borrasca, El Farisu, Francisco Rodés, El Roure i José Drago. Durant molts anys, el cap de colla va ser en Josep Montané, després van continuar els seus fills Sadurní (el nin) i Miquel (el ruc).

Un nom destacat entre els geganters és el Joan Sanahuja, que, tot i no ser del Prat, sempre s'ha sentit molt vinculat a la nostra ciutat. Des del anys seixanta Sanahuja va ser cap de colla, i també fou el primer president de l'entitat. L'any 1994 l'Ajuntament encarregà un gegantó amb la seva fesomia, el Joanet.

El 2 de gener de 1992 es constituí oficialment l'Associació Gegantera Recreativa El Prat i el 1993 es creà un grup de grallers.

NOTA: Recordeu que podeu visitar l'exposició "50 anys de gegants al Prat" al Casal de Cultura (plaça de Pau Casals).

Treball i Cultura, Gegants de Catalunya

Els anomenats Gegants de Catalunya representen el país i són propietat de l'Agrupació de Colles. Cada any queden en custòdia de la colla que organitza la Ciutat Gegantera. Són el Treball i la Cultura, dos elements que es consideren característics del poble català. La colla del Prat haurà de fer, al menys, sis sortides amb el Treball i la Cultura. La més llunyana es farà a Àustria els dies 7 i 8 d'agost. També aniran al Fòrum 2004, a Madrid i a diversos indrets de Catalunya, sense oblidar la Festa Major del Prat.

El Treball i la Cultura es van estrenar el maig de 1988 a Montserrat, i van ser dissenyats per Griselda Karsunke, curiosament homònima de la geganta reina del Prat. Per a qualsevol geganter o colla gegantera, és el màxim honor poder tenir i fer ballar aquesta parella de gegants, i molt més si es tenen tot un any.

De fet, aquests gegants són l'excusa principal de la celebració de la Ciutat Gegantera i el centre del seu acte principal: diumenge, 30 de maig, la colla gegantera de Mollet del Vallès els traspassarà a l'Associació Gegantera i Recreativa El Prat, així la nostra ciutat quedarà proclamada XIX Ciutat Gegantera de Catalunya, per la qual cosa els Gegants de Catalunya passaran a ser nous ciutadans pratencs i seran custodiats per tota la nostra població.

La música dels gegants

La festa gegantera, com moltes festes de la cultura popular, necessita música i en gaudeix. En aquest cas, amb gralles i tabals (o timbals). No totes les colles geganteres tenen colla grallera, però sí que en totes les festes geganteres hi ha d'haver grallers. Les gralles, instrument rústic i auster, també acompanyen les trobades castelleres, les moixigangues, els seguicis de Festa Major... Al País Valencià i a les Illes, l'equivalent de la gralla és la dolçaina.

Abans, les colles estaven formades per dos grallers i un o dos timbalers, però darrerament s'han fet més nombroses, sense arribar a ser una xaranga desorganitzada.

Al Prat hi ha una escola de gralla i l'Associació Gegantera disposa d'una colla grallera, "Les gralles del Prat". Una altra colla existent són "Els grallers del Prat", mentre que també diverses escoles pratenques preparen noves colles gralleres. Dintre de la Ciutat Gegantera, el dia 29 de maig, es fa una Trobada Grallera, al migdia, a la plaça de la Vila.

Monument commemoratiu

Dissabte, a les 17.30 h, es farà la inauguració del monument commemoratiu de la Ciutat Gegantera, situat a la confluència entre les avingudes Verge de Montserrat i del Canal. El monument és una escultura realitzada fa dos anys en el darrer Simposi d'Escultura al Carrer, i és obra de l'escultor baixllobregatí Josep Canals. És una peça de tres metres i mig d'alçada, feta en marbre blanc de Carrara (Itàlia).

Guarnim els balcons!

L'associació gegantera demana a la gent del Prat que guarneixi els balcons amb motiu de la Ciutat Gegantera, especialment allà on s'hi celebrin activitats. S'hi poden posar senyeres, flors, cintes de colors, motius geganters...