Esteu aquí

Un passeig per la Ribera

La zona del nostre municipi coneguda com el districte de la Ribera, situada a la vora del riu, al nord de l'autovia de Castelldefels i fins al terme de Sant Boi, continua sent molt desconeguda per molta gent del Prat.

diumenge, 1 febrer, 2004 - 14:51

El districte de la Ribera, la zona del Prat més allunyada del mar i que deu el seu nom al riu, està vivint una lenta transformació que l'està consolidant com a una de les principals àrees agrícoles i naturals del Prat. Un dels canvis més visibles ha estat la reforma integral de la masia de can Comas, per tal que pugui acollir serveis del Consell Comarcal com el de control de mosquits, el cos de vigilància i diversos oficines del Parc Agrari, l'Agrupació de Defensa Vegetal del Baix Llobregat (que lluita contra les plagues dels cultius), o el Centre d'Interpretació del Parc Agrari, amb una exposició permanent i un programa pedagògic per a escolars. A més, can Comas acull l'arborètum (una mena de banc o arxiu d'espècies d'arbres fruiters autòctons que ja no tenen explotació comercial i que són en perill d'extinció) i diversos horts d'experimentació agrària. A finals d'aquest any, la reforma de can Comas s'haurà completat. Però can Comas és només una masia més del districte de la Ribera. N'hi ha més.

Les masies de la Ribera

Les edificacions del districte de la Ribera són les més senyorials i més grans perquè era la millor zona del Prat, i també la més antiga. Abans de mitjans del segle XIX, l'agricultura del Prat se centrava en el conreu de cereals (blat, civada i ordi). Aquestes terres, qualificades com de "primera categoria" en les contribucions de l'època, estaven totes conreades, a diferència de les més properes al mar, zones de maresmes, amb estanys, i fàcilment inundables.

Entre les principals i més interessants masies del districte de la Ribera, incloses en el Catàleg del Patrimoni Històric i Arquitectònic del Prat, cal destacar les següents:

  • Can Comas. L'edifici actual correspon al 1878 en substitució d'una edificació anterior datada entre els segles XVI i XVII. És molt gran, de planta baixa, pis i golfes. Destaca la galeria porxada amb finestrals amb arcs de mig punt del primer pis.
  • Cal Monjo. Data de 1670 (segons una inscripció a la façana) però abans hi havia una casa de finals del segle XV. Ha diversos noms, com Font Romeu (en referència als seus primers habitants), Torre de l'Estacada (per les estacades de defensa del riu -el marge- a pocs metres de la masia). Sembla que el nom actual ve d'una masovera amb molta formació intel·lectual coneguda com la monja.
  • Can Parellada. Data de 1933-34 i està construït davant de Can Parellada Vell (cal Catxucà), una masia, avui desapareguda, de finals del XVI. Té dues plantes i golfes.
  • Cal Misses. Reformada l'any 1886, però és força més antiga. Té dues plantes i golfes.
  • Can Farrés. Formada per dues cases afegides. Té una galeria amb arcs de ferradura. onsta de planta baixa i pis. Està deshabitada, fet que ha contribuït al seu deteriorament.

Els marges de defensa

Entre el camí del Sorral i la carretera d'accés a la pota Sud de les rondes, veiem un terraplè elevat i cobert de canyes. Encara que no ho sembli, aquest element forma part del patrimoni històric del Prat i per això es conserva. Es tracta d'un tram del marge de defensa.

Els terraplens o marges comunals es construïen com un sistema de defensa contra les riuades. Les referències més antigues als terraplens, segons l'historiador local Jaume Codina, és remunten a començaments del segle XVII. Josep Ferret, al "Delta", explica que "els terraplens comunals de defensa contra les riuades, aixecats paral·lels al corrent fluvial, tenen una longitud d'uns set quilòmetres des de la demarcació de "La Ribera", tocant el terme de Sant Boi, fins on s'acaba el marge anomenat de "l'Estruch", més avall de la denominada "segona màquina". La superfície de terreny públic ocupat pels marges és de l'ordre de les quatre hectàrees, i el volum de terra acumulada que constitueix el propi terraplè supera els 100.000 metres cúbics".

Com explica Jaume Codina, l'any 1606, els propietaris de terres decideixen destinar una part dels impostos que havien de servir per a les obres del nou temple a la construcció del terraplè. Des de finals del segle XVII fins l'any 1907 és una etapa de menor atenció i fins i tot d'abandonament dels marges. Fins que les riuades de 1907 tornen a evidenciar-ne la necessitat i és reconstrueix amb la participació de tota la població .

"De llavors ençà, només en una ocasió les aigües del riu han inundat el poble, i aquesta fou deguda precisament a la rebentada del marge de la Ribera, en ocasió de la forta riuada de setembre del 1971, degut a l'acció indirecta produïda per un clot d'una extracció d'àrids". (Josep Ferret)

 

Compartir

Noticies relacionades

Arbre

dimarts, 26 octubre, 2021 - 09:45

Comença la renovació d’arbrat de la ciutat per la tardor i hivern

Aquesta campanya té l’objectiu de revisar, tractar i plantar nous arbres de...
Carrer Ferran Puig

dimarts, 26 octubre, 2021 - 07:00

Prova pilot per identificar residus comercials

Els establiments que participen han d’utilitzar unes bosses gratuïtes per les...
Espigolada

divendres, 22 octubre, 2021 - 12:30

Èxit de participació a l’espigolada popular

Gairebé una vintena de persones han participat a una de les primeres...