Un homenatge a Maria Aurèlia Capmany amb Arnau Puig i Josep Costa omple la sala d'actes

dilluns, 22 octubre, 2018 - 16:15

En el centenari del seu naixement, retem homenatge a Maria Aurèlia Capmany, una dona polifacètica i transgressora que és, sens dubte, una de les escriptores i intel·lectuals catalanes més importants del segle xx. De la veu d'Arnau Puig i en Josep Costa es van escoltar fragments de l'obra de l'escriptora.

Us deixem amb la crònica de la Blanca Pàmpols amb el títol "El que podia haver sigut una carta d'una dona asseguda en una cadira a dos homes darrera un faristol".

"Des de temps llunyà, des que van aprendre a escriure, les dones es fan passar les ganes d’escriure escrivint cartes. Els escriptors d’ofici –els homes– van concloure que les dones han nascut aptes per al gènere epistolar, com els canaris han nascut aptes per a cantar, dins una gàbia penjada a la paret d’una galeria de l’Eixample... (Maria Aurèlia Capmany)

Per això, el que ara llegireu no serà mai una carta.

Homenatge a Maria Aurèlia Capmany pel centenari del seu naixement, al Cèntric, una fotografia d’ella i .... Arnau Puig... Josep Costa... Sí, dos homes. És clar! Imagino la dificultat de trobar una persona del gènere comú a l’homenatjada. Bé, m’assec a la cadira i allà davant meu... Ells, també asseguts, còmodes, darrera el seu faristol.

Una petita biografia, un fragment de La dona a Catalunya consciència i situació i un recull de Cartes impertinents, faran que mica en mica ens anem apropant a la figura de la Maria Aurèlia Capmany, a la seva infantesa de la Rambla de les flors, de llibres i Ateneu, de teatre i al seu desig natural d’aprendre, fruit de la seva educació  a l’Escola Montessori i a l’Institut Escola. També a la seva obra i al seu compromís polític per la lluita de drets, en especial de les dones.

La dona a Catalunya: consciència i situació, es va escriure a l’any 1966, però el relat és conegut, vigent: els drets, reconeguts en aparença, el treball de segona, els sostre salarial, la conciliació familiar...  El problema de la dona continua, avui en dia, tal i com la Maria Aurèlia deia, “un problema no resolt, perquè finalment no és un problema femení”. No, no ho ha sigut mai. Però la nostra societat ha canviat. Aleshores, què No ha passat des de fa més de 40 anys a la nostra societat, viscuda en democràcia,  perquè la dona ocupi el lloc que li és degut? Què no ha passat, si avui en dia les dones sí tenim ulls propis per mirar el món? No ho sé, potser no hem escanyat prou Àngels de la llar. És clar, no és gens senzill assassinar un àngel; no s’està mai quiet, vola i es fa fonedís, i reapareix quan menys t’ho esperes, i és tot dolcesa, i et captiva amb les seves ales blanques que fan olor de naftalina.” O potser aquell clam de la lluita “a favor d’una persona oprimida, utilitzada i injustament tractada”, al que la Maria Aurèlia Capmany encoratjava,  avui en dia, no és res més que un hashtag massa llarg, un coixinet del pensament passiu. Bé, estem en un món ple d’àngels i... dimonis.

Cartes impertinents és un recull de cartes de dona a dona. Una dona escriu a una altra dona, a qui no coneix personalment: una assassina a una dona de bé, una dona que no fa res a un altra que li agrada treballar, d’una burgesa a una obrera... Cartes, en les veus de dues persones, la del l’Arnau Puig i la del Josep Costa, magnífics. Cartes plenes d’ironia, humor, crueltat, i crítica punyent, molt, molt punyent. Una lectura, plena de matisos i emocions contradictòries. I al meu voltant escolto els riures  i els silencis de totes aquelles persones, que assegudes a les seves cadires gaudeixen de la intel·ligència de les paraules de Maria Aurèlia Capmany."

Blanca Pàmpols