“A través de la música també parlem d’història, de sociologia, de cultura...”

Leyre Marinas, Maria Rodríguez, Marta Barrufet, Javier Hidalgo, Maria Roca, Eva Sebastián i Lucía Vílchez.

dimecres, 1 abril, 2026 - 10:15

El Book Clubbing, liderat per la reconeguda periodista musical Eva Sebastián, reuneix un cop al mes al bar de La Capsa persones interessades en aprofundir més en la música, en un grup o artista, en un moviment, que no en tenen prou amb escoltar una cançó, que volen viure concerts i festes irrepetibles a través de les pàgines d’un llibre, que estan obertes a noves sonoritats. El club és gratuït, La Capsa convida a patates i olives i el beure se’l paga cadascú. El Book Clubbing és obert a tothom i accepta nous membres en qualsevol moment. Aquest és el segon any del club, que funciona de setembre a maig, i aprofitant que s’acosta Sant Jordi, hem fet aquesta entrevista.

Maria Roca, Lucía Vílchez i Marta Barrufet són les tècniques de La Capsa que coordinen el club. Quantes persones el formen i cada quan us reuniu?
Maria Roca: El curs passat érem 18 persones i aquest en som 27. Ens trobem un cop al mes i a cada sessió hi assisteixen una dotzena de persones. La majoria som dones i la mitjana d’edat és d’uns 40 anys.

Tinc entès que alguns autors han participat en algunes trobades.
Maria Roca.: Sí, han vingut Aïda Camprubí, Hans Laguna, Luis Costa, Marta Salicrú, Nado Cruz, vindrà Laia Viñas, que també forma part del club i que ha fet un llibre que és un retrat d’una cultura musical a partir d’una ficció.

Com i quan es fa la selecció dels llibres?
Eva Sebastián: La proposo jo abans de l’inici del curs, procurant abastar diversos gèneres i estils: biografies, autobiografies, històries orals... Com que soc periodista musical i treballo dintre de la indústria, tinc informació de discos que sortiran –per exemple el de la Rosalia- o concerts que es faran, de manera que ens adaptem una mica a l’actualitat.

Tu, Maria Rodríguez, ets membre del club des de l’any passat, ets repetidora.
Maria Rodríguez: Sí, jo buscava clubs de lectura en general, i aquest em va semblar original i m’hi vaig enganxar des del primer dia. M’agrada la música i a través d’ella també parlem d’història, de sociologia, de cultura... Mai abans havia llegit aquest gènere de llibres, d’un tema tan especialitzat, però m’agrada molt. Són llibres en què sovint el contingut és més interessant que el vessant pròpiament literari.

Eva Sebastián: Sovint passa que l’autor només té un llibre, o dos com a molt, però solen ser feines extensíssimes d’anys de fer entrevistes. Per exemple, Lizzy Goodman només ha escrit Meet me in the bathroom, Kim Gordon només té un llibre, Girl in a band. El nostre objectiu tampoc és buscar llibres que literàriament ens agradin, tot i que n’hi ha alguns, com Just Kids, de Patti Smith, que té totes les variacions literàries que et puguis imaginar.

El club us ha obert la ment a nous estils musicals que, a priori, no us interessaven?
Maria Rodríguez: Sí, jo per exemple no sabia res de música electrònica, però vaig llegir Techno Rebels i vaig dir “ostres!”, resulta que aquí dins hi ha un munt de gèneres diferents.

Eva Sebastián: Aquesta és la idea, descobrir música, veure què hi ha dar-rere d’un àlbum que simplement has escoltat. Per exemple, Rosalía de la A a la Z, de Marta Salicrú, és un llibre molt fàcil que t’ajuda a desvelar una mica la Rosalia, la seva evolució, què hi ha darrera la seva música i quin és el canvi entre un disc i el següent.

Algun llibre que us hagi marcat especialment?
Maria Rodríguez: A mi, Hey! Julio Iglesias, de Hans Laguna, em va sorprendre, perquè jo anava amb els prejudicis típics i em vaig trobar un llibre molt divertit i ben escrit. De fet, és un estudi sociològic fet per un sociòleg sobre el fenomen Julio Iglesias. D’aquí vaig passar a llegir més llibres sobre ell, documentals, com el de l’Ignacio Peyró...

Maria Roca: A mi m’ha agradat molt Aquí baix, de Laia Viñas, sobre la ruta del bacalao, en què explica l’experiència dels seus pares. També m’ha agradat molt Baleàric, i el de Leyre Marinas, Fucked Feminist Fans. Los orígenes del #MeToo desde la cultura pop musical.

Leyre, tus has escrit un llibre, Fucked Feminist Fans, i alhora ets membre del club. Com és, això?
Leyre Marinas: Jo ja havia vingut al club i van triar el meu llibre, però com que no coneixien el meu cognom, vaig ser jo qui al grup de WhatsApp els vaig dir “gràcies per triar el meu llibre”. Va ser molt divertit. Jo vinc d’Alacant i era nova a Barcelona, i volia socialitzar. Vaig assabentar-me d’aquest club de lectura a través d’Instagram. La llista de llibres de l’any passat em va semblar molt interessant, i m’hi vaig afegir. Tant l’Eva com jo venim expressament des de Barcelona a La Capsa per participar en el club.

Formeu part d’algun altres club de lectura?
Leyre Marinas: Sí, jo vaig als de les llibreries La Sonora i La Repunantinha, a Gràcia.

Maria Rodríguez: Jo també vaig al club En femení, d’aquí del Prat.

De tot el que us aporta el club, què és el que més valoreu?
Maria Rodríguez: El bon rotllo, el compartir, també l’experiència de ficar-te en un llibre i escoltar la música de la qual parla. Obrir-me a nous estils musicals que d’altra manera no hagués escoltat mai.

Eva Sebastián: Jo també n’aprenc molt, d’elles, de veure noves visions. Clar, jo estic molt ficada dins de la indústria, del periodisme musical, i em va bé sortir-ne una mica, és molt interessant.

David Miquel