divendres, 1 març, 2002 - 01:00
En tercer ordre, 1.200 persones arriben al Prat als habitatges resultants d'aquests dos moviments anteriors, i la resta es cobreix amb l'increment per diferència entre naixements i defuncions, a més de les persones que arriben de fora de l'Estat i extracomunitaris, que són al voltant de les 500.
També cal analitzar que, des de l'any, 1995 el Prat comença a perdre habitants. Fins ara hem perdut, en valor absolut, al voltant de les 1.000 persones dels 64.300 habitants. Aquestes dades, encara que simplificades, ens han de fer reflexionar sobre diferents aspectes. El Prat ha estat durant tot el segle passat un poble d'arribada i mai, fins ara, havia estat un poble d'emigració, és a dir, amb motius per marxar-ne. Per què aquestes persones decideixen marxar del Prat? Per treball? Per qualitat de vida? Perquè no troben una tipologia d'habitatge més diversa o diferent a l'oferta que la planificació urbanística del Prat permet?. Tot això és quelcom que caldria saber.
Aquestes reflexions tenen molt a veure sobre quin tipus de ciutat estem fent, quin tipus d'equilibri socioeconòmic estem generant, com ha d'ésser el desenvolupament de la nova ciutat que podrem fer al Nord del Prat i fins a la pota sud. Una ciutat d'oportunitats per a les famílies del Prat? O continuarem consolidant un model que fa que molta gent decideixi marxar?
Com a reflexió final, cal recordar que el Prat del segle XX ha crescut essent un poble treballador i d'oportunitats, que des de les Cases d'en Puig, que ja eren cases de jornalers, fins a tots els creixements posteriors, han estat de gent que arribava al Prat per treballar i viure, i per tant insisteixo: no estem dissenyant una ciutat d'oportunitats, potser bona per a treballar-hi, però ens estem deixant la qualitat de vida residencial. Potser estem massa pendents de les infrastructures i poc de l'estructura de la ciutat.
Felip-Neri Gordi
Portaveu del Grup Municipal de CiU
dijous, 8 maig, 2025 - 08:30
dimarts, 6 maig, 2025 - 13:30
dimarts, 6 maig, 2025 - 12:00