Paraula World Tour: última parada, La Capsa!

dilluns, 13 abril, 2026 - 18:30

Després de la tan aclamada “Acadèmia Cupletista” que va esdevenir com a fruit del procés del Paraula de Dones 2025, aquest any no ens hem quedat enrere.
La cupletista, cantant i directora Glòria Ribera ha liderat per segona vegada un projecte que compta amb més de 30 anys d’història i que enguany ha pres forma de “Paraula World Tour”.

A principis de desembre es va obrir la convocatòria d’aquesta nova edició, on ja es va notar que l’energia continuava latent des del març de 2025. Setze dones de totes les edats es van apuntar per formar part d’aquest nou procés: un escenari buit s’obria davant seu a principis de gener per començar a dibuixar el show de l’any.

Durant dos mesos, La Sala es va omplir cada dimecres per rebre les il·lusions, les pors, els somnis escènics i la música que, de forma col·lectiva, cadascú aportava a l’espectacle. “Venim de gira, som unes superestrelles que tornen a casa, amb tot el que això comporta!” va suggerir la Glòria a les primeres trobades. I la resta és història...

Però, per si us ho vau perdre, us expliquem com va anar:

El 14 de març ens vam trobar totes a La Capsa, plenes de nervis, riures, plomes, lentejuelas i expectació. Una tarda que entre assajos i maquillatge va passar volant; potser aquí la gent encara no ho sabia, però estava clar que teníem els camerinos plens de superestrelles. A les nou la gent va començar a apropar-se a la porta, una cua es va anar formant amb el compte enrere per al moment més esperat. Llums apagades, i per uns segons, un silenci que marca l’inici d’una gran nit. Sobre l’escenari, les setze dones que entonen a cappella l’inici de Super Troupper: “Viendo tanta gente puesta en pie ¿Cómo puedo sentirme sola? Todo huele a triunfo ¿Y sabes qué? Solo verte me vale ahora”.

Durant una hora i mitja, les nostres superestrelles van fer un recorregut pels clarobscurs de la fama, passant per les pressions estètiques, les pors a l’exposició, les mentides que s’amaguen rere la perfecció, les tensions en l’amistat. Un retrat que, al cap i a la fi, ens parla sobre la vida mateixa i les realitats que han coexistit en aquesta edició.

Entre confessió i confessió, les participants ens van regalar moments estel·lars com “Rafaela del Prá”, una versió de “Hay que venir al sur” digne de ser el nou himne de la ciutat, un “Ups ho he tornat a fer” acompanyat de la Moreneta amb la cara de la Britney Spears de fons, un monòleg brillant sobre les hormones i la menopausa al debut de Madame Fugots…

I a part d’elles, hi havia un altre element que brillava en excés damunt l’escenari: uns camals llampants al pur estil d’ABBA amplificaven cada passa i cada gir durant l’actuació. Aquest vestuari va ser obra de “A tota màquina”, un taller de costura que reuneix persones d’edats i orígens diversos per a treballar en projectes grupals en col·laboració amb altres iniciatives de la ciutat. Des dels inicis d’aquest Paraula ens vam posar en contacte amb elles, que es van dedicar a cosir setmanalment 38 camals amb els seus volants corresponents. Un procés que va culminar a l’assaig general, en què les participants del taller de costura es van presentar a La Capsa amb el vestuari perfecte entre les mans, vestides totes amb uns corbatins blans que s’havien cosit a joc. Ni la Cenicienta als seus millors somnis...

Tenim la música, tenim el vestuari, i la coreografia què? Doncs enguany hem comptat amb unes classes magistrals de la Barbara Cappi, coreògrafa, intèrpret i professora a l’àmbit de les arts del moviment.  Amb ella vam posar en valor els cossos a l’escenari i va proposar les coreografies que, sota els focos, van deixar a tothom bocabadat.

També vam comptar amb la participació de la Gisela Cruz, la Montse Catalán i l’Anna Abad, tres de les participants del taller d’Ukelele que es va impartir a La Capsa de febrer a març. Acompanyant a la Maribel a la versió en català de “I have a dream” d’ABBA, aquest quartet d’ukeleles van regalar-nos un moment màgic que va omplir la sala de llum.

Si sou públic fidel del Paraula sabeu que hi ha un element que mai pot fallar, pot prendre formes diferents, però si no hi fos, ens faltaria alguna cosa. Es tracta del gran final. I qui millor per posar banda sonora a un moment èpic que la gran Mónica Naranjo? La Noelia ens va delectar amb un registre vocal extraordinari, la Marina a la controladora punxant una versió techno del mític “Sobreviviré”. Una celebració dalt l’escenari per ballar plegades i posar el punt final a una edició que a moltes se’ns ha instal·lat a un raconet del cor.

Hi ha superestrelles que després d’un gran espectacle, se’n van a dormir. Al Paraula preferim ballar juntes fins a no sentir els peus. Així ho vam fer gràcies a les alumnes del taller de DJ no mixt que va impartir Piti Vaccari a La Capsa. Les alumnes i també superestrelles de la mixer van posar la cirereta del pastís amb una selecció musical perfecta per a una nit com aquesta.

I ara, que se’ns queda un petit buit i unes tardes de dimecres bastant menys divertides, ens queda recordar plegades revisitant les fotos meravelloses que va fer la fotògrafa Irene Galindo. I sobretot, ens queda posar en valor un projecte d’aquesta magnitud, amb el compromís i la voluntat que suposa, on allò col·lectiu sobrepassa els dubtes i les pors, un lloc on la queixa, la reivindicació i l’error tenen cabuda.

Gràcies a totes les superestrelles: Amanda, Iria, Judit, Laura, Mari, Mari Carmen, Maribel, Mari, Marina, Marta, Mònica, Nerea, Noelia, Núria, Rosa, Toñi, Vanesa i Glòria!