Esteu aquí

L’Ajuntament del Prat reclama una auditoria ambiental al delta i el compliment de les compensacions ambientals acordades fa 20 anys després de l’anterior ampliació de l’aeroport

L’Ajuntament del Prat denuncia que s’han incomplert diverses de les compensacions ambientals acordades pel que fa a la protecció del sistema hidrològic i de les llacunes, la restauració d’hàbitats, la creació de corredors biològics i la conservació de la fauna i dels hàbitats naturals prioritaris dels espais protegits

Cal Tet 1

dilluns, 18 octubre, 2021 - 15:00

 

L’Ajuntament del Prat de Llobregat ha reclamat avui que es faci una auditoria ambiental per conèixer amb exactitud quina és la situació actual del delta del Llobregat i l’impacte que tenen les infraestructures ja en funcionament en aquest entorn, com l’aeroport i el port, i d’altres actuacions desenvolupades en aquesta zona sobre els espais naturals. Amb aquesta auditoria, que es demanda a les diferents institucions implicades, la Generalitat, l’Estat i la Unió Europea, es volen determinar les compensacions ambientals a realitzar per la falta d’efectivitat de les mesures acordades.

El consistori reclama el compliment de les mesures de compensació ambientals acordades després de l’anterior ampliació de l’aeroport incloses a la DIA (Declaració d’Impacte Ambiental) de 2002, moltes de les quals no s’han executat o no han funcionat, tal com va denunciar la Comissió Europea el passat mes de febrer. En aquest sentit, l’Ajuntament del Prat ha reclamat en diverses ocasions a l’Estat i a la Generalitat, com a organismes competents, que desenvolupin les mesures de compensació pendents -vinculades a la protecció del sistema hidrològic superfícial i subterrani, la vegetació, els hàbitats naturals prioritaris i la fauna, especialment pel que fa a la diversitat d’aus de la ZEPA (Zona d’Especial Protecció per a les Aus)-, així com d’altres actuacions per protegir el litoral pratenc. A la Generalitat, li correspon desenvolupar el Pla de protecció dels espais naturals del delta del Llobregat i, a Aigües Ter Llobregat, l’aportació de sorra sobre l’antiga platja de la Ricarda en compensació per la construcció del tub de captació de la dessaladora.

Per contribuir a l’anàlisi de la situació dels espais naturals del delta, el consistori ha elaborat el document “Síntesi dels dictàmens encarregats per l’Ajuntament del Prat sobre la possible ampliació de l’aeroport de Barcelona-El Prat”.

L’informe resumeix les conclusions de diferents estudis que ha encarregat a organitzacions i experts sobre diferents temes vinculats a aquesta qüestió (sobre l’impacte ecològic i hidrològic, les possibilitats d’oposar-se legalment a l’ampliació, les necessitats de connexió ferroviària del sistema aeroportuari català, l’existència d’alternatives en l’operació en el funcionament de l’aeroport del Prat, etc.).

A partir de les conclusions d’aquest informe relacionades amb les condicions ambientals i ecològiques del delta, el director d’Acció Ambiental i Energia de l’Ajuntament del Prat, Joan Herrera; la gerent del Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat, María José Albaladejo, i altres membres del personal del Consorci; i Narcís Prat, professor emèrit d’ecologia de la UB i expert en sistemes aquàtics han explicat avui als mitjans de comunicació les conseqüències de la desprotecció d’aquesta zona. Ho han fet durant una visita per diferents punts dels espais naturals del delta.

Escàs desenvolupament del corredor biològic: no s’ha assolit la connectivitat ecològica entre la Ricarda i el Remolar

Per mostrar l’escàs nivell de desenvolupament del corredor biològic entre la Ricarda i el Remolar, un dels punts visitats ha estat el passeig de la Platja, davant de la Casa Coderch. Es tracta de la seu de l’antic club de golf del Prat de Llobregat, que es va traslladar a Terrassa després que els seus terrenys resultessin afectats per l’anterior ampliació de l’aeroport, si bé la Casa Coderch va restar en peu i ha restat en desús des d’aleshores. Aquesta zona s’hagués pogut reordenar i renaturalitzar si s’hagués completat el corredor biològic, de prop de 90 hectàrees, que preveia la DIA de 2002.

Diversos motius han impedit completar el corredor, entre ells la manca de definició d’objectius concrets de connectivitat i de recursos econòmics per protegir la biodiversitat.

Moltes altres zones, també dins del terme municipal de Viladecans, s’han vist afectades pel fet que no s’hagin completat les previsions de corredors biològics de la DIA de 2002.  Un dels incompliments més flagrants es deu a la construcció d’una zona d’aparcaments per a serveis aeroportuaris, que ocupa una zona de 7,4 hectàrees en terrenys catalogats com a Xarxa Natura 2000 i ZEPA, en l’entorn per on hauria de passar el corredor biològic entre els espais naturals del Remolar-Filipines i els Reguerons a través de les maresmes de Can Sabadell.  Al municipi de Viladecans,  tampoc s’ha fet la restauració ambiental  de les pinedes litorals dels antics càmpings Filipines i Ballena Alegre, que constitueixen el corredor biològic entre els espais del Remolar-Filipines i  la llacuna de la Murtra.

Més mesures per fer front a la regressió del litoral

Durant la visita, l’equip tècnic i d’experts també ha subratllat la necessitat de  planificar una intervenció integral a la costa per tal de garantir l’aportació de sediments i d’altres mecanismes de protecció del litoral, per evitar el seu retrocés. Més enllà d’aquesta intervenció integral, que derivaria d’aquesta auditoria, cal garantir el compliment de la DIA pel que fa a la construcció del tub que aporta aigua de mar al seu pas per l’antiga platja de la Ricarda (aportació de més de 80.000 m3 de sorra).

Cal revertir la pèrdua de llacunes, zones humides i recursos hídrics

Finalment, un altre dels punts visitats ha estat la llacuna de Cal Tet, situada entre la Ricarda i la llera del riu Llobregat. En aquest espai, s’ha exposat la necessitat de protegir millor llacunes, zones humides i en general tot el sistema hidrològic (superficial i subterrani) dels espais naturals del delta del Llobregat.

En aquest sentit, l’informe de l’Ajuntament del Prat indica que només s’ha creat una hectàrea de zones humides, davant de les 40 que es van eliminar arran de la darrera ampliació de l’aeroport. A més, exposa que la construcció de la terminal 1 ha generat un impacte imprevist i irreversible de pèrdua de recursos hídrics, no previst en la DIA del 2002.

En el cas concret de la Ricarda, l’informe assenyala que l’aportació de recursos hídrics a aquest estany per part d’Aena (0,288 hm3/any) està molt per sota dels compromisos establerts a la DIA de 2002 (0,458 hm3/any) i és molt inferior a la que estudis més actualitzats sobre el tema, com el que l’Ajuntament va encarregar el 2018 sobre el funcionament hidràulic de la llacuna, han establert com a necessaris (1 hm3/any). Com a conseqüència de la insuficient aportació de recursos hídrics, s’ha produït una pèrdua dràstica de la biodiversitat de la Ricarda i un fort empitjorament de la qualitat de les aigües de l’estany. Les alternatives s’han traslladat de forma reiterada a les administracions competents, com ara la construcció d’un tub des de la bassa de l’illa, on estan els cargols d’arquímedes que buiden l’aqüífer superficial per part d’AENA, per garantir aportacions extraordinàries d’una aigua que va avui al mar, o el tractament extra de l’aigua regenerada per treure el fòsfor i els nitrats i que sigui aigua de qualitat, per ser aportada a la Ricarda i a Cal Tet.

Compartir

Noticies relacionades

Sessió malbaratament aliments

divendres, 3 desembre, 2021 - 13:00

Els i les professores, claus per l’alimentació i la sostenibilitat

L’ajuntament organitza una formació, en el marc de la Xarxa ‘Al Prat, escoles...
Rubricatus camí del sorral

divendres, 3 desembre, 2021 - 12:45

Personal de Rubricatus i la Damm planten 100 arbres a l’entorn del riu

Més de 50 persones participen en una jornada de reforestació d’un espai de...
Llums de Nadal sostenibles

divendres, 3 desembre, 2021 - 12:30

L'enllumenat de Nadal, un 80% més eficient

S’han instal·lat gairebé 310.000 bombetes de LED a tota la ciutat i el seu...