Esteu aquí

La ZAL Prat comença a navegar

La segona fase de la Zona d'Activitats Logístiques del port de Barcelona, coneguda com a ZAL Prat perquè està completament ubicada en territori pratenc, ha començat a acollir les primeres instal·lacions d'empreses multinacionals. D'aquí a set anys, la ZAL Prat podria estar funcionant a ple rendiment i amb tot l'espai ocupat.

dimecres, 1 desembre, 2004 - 10:51

La paraula logística, tan de moda darrerament, té de fet un origen militar, ja que es refereix a totes aquelles activitats d'intendència, organització dels materials i transport que ajuden un exèrcit a ser més efectiu i no caure en el caos. Traspassada al món civil, la paraula logística identifica totes les tasques d'emmagatzematge, gestió, transport i distribució de mercaderies.

La ZAL del port de Barcelona va ser la primera de l'Estat espanyol i va marcar un model que altres ports estan seguint. Per exemple, el port de València, un dels principals competidors del de Barcelona, tot just iniciarà ara la seva ZAL, deu anys després de la barcelonina.

La missió de la ZAL és ajudar el port a generar més trànsit marítim oferint serveis logístics de valor afegit (és a dir, no només ha d'emmagatzemar productes, sinó que també ha de fer altres tasques com els acabats, els empaquetats, el control de qualitat, la personalització per a cada mercat...).

La ZAL actual, la situada en terme de Barcelona, ja està totalment completada. No hi caben més empreses. Aquest fet, afegit a l'ampliació en marxa del port, fa imprescindible disposar de més espai per a les activitats logístiques. I aquí és on entra en joc la ZAL Prat, dues vegades més extensa que la ZAL Barcelona i ubicada a continuació de la primera, entre el polígon Pratenc i l'ampliació del port guanyat al mar en terme municipal del Prat.

La ZAL Prat, afegida a la ZAL 1, ha de permetre convertir el port de Barcelona en un "hub" o centre neuràlgic de la Mediterrània i del sud d'Europa pel que fa a la logística. I les perspectives són bones: a la ZAL pratenca ja s'hi ha instal·lat recentment tres importants multinacionals del sector, la francesa Geodis-Teisa, la japonesa NYK Logistics i l'alemanya Schenker-BTL. I moltes altres, tant estrangeres com del país, han mostrat interès per instal·lar-s'hi.

Un cas molt important és el de la cervesera DAMM, que des de fa anys té la fàbrica de producció al polígon Mas Mateu de la nostra ciutat, però que vol ubicar a la ZAL Prat un gran centre logístic de 225.000 m2 de sòl i 75.000 de magatzem, on concentrarà la mitja dotzena de magatzems que té dispersos per l'àrea metropolitana i des d'on tindrà sortida marítima directa per comercialitzar la seva producció de diverses marques de begudes.

L'activitat de les empreses ubicades a la ZAL Barcelona genera un moviment de 2,5 milions de tones de mercaderies anuals, el 35% de les quals tenen un origen i un final marítim, i la resta aeri o terrestre. És a dir, la ZAL és un centre intermodal, ja que no només treballa amb un mode de transport, sinó amb tots.

De totes les empreses de la ZAL 1 el 56% són transitaris, el 28% operadors logístics, el 9% distribuïdors a l'exterior i el 7% fabricants d'altres sectors.


Una ZAL sostenible

L'immens volum d'activitat que generarà la ZAL Prat s'haurà de gestionar de manera sostenible. Per això l'Autoritat Portuària de Barcelona (APB) pretén passar del 9% de mercaderies que surten en tren actualment fins al 20 o 30% d'aquí a 10 anys. De fet, la ZAL Prat tindrà tres terminals de ferrocarril.

També hi ha altres projectes com potenciar la circulació de camions en horari nocturn i crear carrils segregats per a aquests vehicles pesats, perquè no interfereixin amb el trànsit dels turismes i furgonetes. També caldrà potenciar el transport públic (el ramal de la Zona Franca de la futura línia L9 del metro podria afegir una parada i perllongar-se fins a la ZAL Prat). Una altra idea de CILSA (empresa que gestiona la ZAL, amb capital majoritari de l'APB) és instal·lar plaques solars fotovoltaiques en les teulades de les naus per estalviar energia (el disseny de les naus ja es fa aprofitant al màxim la llum natural, amb grans claraboies a les cobertes). També està previst centralitzar la recollida de residus i aprofitar l'aigua de la depuradora del Baix Llobregat i la pluvial per a regar les zones verdes.

També en el camp de la sostenibilitat, però en aquest cas no ambiental sinó social, la ZAL compta des de 1998 amb la Fundació Cares, dedicada a la inserció laboral de persones amb discapacitat física o psíquica o amb problemes sociolaborals, que són empleades en un taller de serveis a les empreses de la ZAL.


Estudis de logística

La ZAL Prat suposa una gran oportunitat per a la gent de la nostra ciutat pel que fa a l'ocupació, però per això cal estar ben formats en aquest camp. Des de fa anys, l'institut Illa dels Banyols imparteix diversos cicles formatius en logística i transport. A part, hi ha el projecte de crear, en l'àmbit del Prat Sud, un centre de formació en logística que inclogui formació ocupacional, formació professional, postgraus universitaris, centres d'investigació i formació en matèries complementàries com idiomes o informàtica.

D'altra banda, la ZAL, a través del "Club ILI, Logística para Iberoamérica", ofereix tot tipus de cursos de formació contínua per a professionals en logística, transport i comerç internacional.


Qui fa què en el món de la logística?

Alguns dels conceptes exposats en aquestes pàgines (transitaris, operadors logístics, consignataris...) poden resultar confusos. Per això convé aclarir-los. D'una banda, hi ha les empreses que gestionen la seva mercaderia pròpia, per exemple grans companyies com ara Honda o Nissan. I d'altra banda, les empreses que gestionen la mercaderia d'altres empreses, i que són les següents:

  • Armadors o consignataris: propietaris de vaixells i explotadors de rutes marítimes, que sovint tenen magatzems i fan operacions logístiques.
  • Transitaris: són com les agències de viatges de les mercaderies. Donen solucions integrals per portar un producte d'un punt A a un punt B, sigui quin sigui el mode de transport i incloent-hi el servei de duana. Disposen de magatzems d'alta rotació: la mercaderia entra i surt ràpidament, no s'hi queda gaire temps.
  • Operadors logístics: gestionen els magatzems de baixa rotació i els estocs de mercaderies. Fan feines complementàries com, per exemple, acabar el producte, empaquetar-lo, fer-ne el control de qualitat, personalitzar-lo...
  • Transportistes: Es limiten a traslladar la mercaderia.

A l'àrea metropolitana de Barcelona hi ha cinc grans centres logístics: Clasa (aeroport del Prat), Cimalsa (centre integral de mercaderies del Vallès, centrat en el transport per carretera), Parc Logístic de Sant Boi (Prologis, especialitzat en distribució), la Zona Franca de Barcelona i la ZAL del port, que és intermodal: mar, aire, carretera i ferrocarril.


Les previsions de la ZAL Prat, en números

 

ZAL 1

ZAL Prat

Total

Superfície (has)

65

143

208

Magatzems (m2)

250.000

500.000

750.000

Oficines (m2)

45.000

65.000

110.000

Companyies

80

120

200

Llocs de treball directes

4.000

8.000

12.000


El Service Center, edifici de serveis a ZAL

El Service Center és un edifici de quatre plantes on hi ha instal·lades oficines d'empreses de serveis relacionats amb l'activitat del port i de la ZAL, així com també les empreses que donen servei a les companyies de la ZAL. Així, en aquest modern edifici podem trobar sucursals bancàries, agències de viatges, oficines d'assegurances, copisteries, agències de transport, ETT, restaurants, quioscs, caixers automàtics, botigues, zones d'esbarjo (taules de ping-pong, terrasses...), etcètera.

L'edifici també disposa d'un centre de formació i de reunions, amb diverses sales a disposició de les companyies de la ZAL, així com un auditori per a 250 persones. El Service Center també acull, des d'aquest any, una llar d'infants amb 121 places per a nens i nenes de 0 a 3 anys, pensada per als fills del personal de la ZAL.


Accessos viaris al polígon Pratenc

El passat 23 de novembre va entrar en servei el nou accés a la ZAL Prat i polígon Pratenc, a l'alçada del carrer A de la Zona Franca. L'accés provisional pels camions de les obres del port que va funcionar fins el dia 23 no desapareixerà i romandrà com a accés de reforç. D'altra banda, el recorregut dels camions d'obra també ha variat i ara es fa tal com s'indica en el mapa superior, de manera que no dificulta els carrers dels polígons.


Per saber-ne més:

www.zal.es Pàgina web de la ZAL, permanentment actualitzada.
www.apb.es Autoritat Portuària de Barcelona
www.xtec.es/centres/a8031836/ Web de l'Institut d'Educació Secundària Illa dels Banyols del Prat.
www.ilionline.com Formació contínua per a professionals en logística i comerç exterior.


 

Compartir

Noticies relacionades

dimecres, 11 desembre, 2024 - 09:15

L’Institut Illa dels Banyols impartirà un certificat professional de manteniment en electromecànica de vehicles

És la primera vegada que el Servei d’Ocupació de Catalunya homologa els...

dijous, 28 novembre, 2024 - 12:30

La Mostra d’Entitats del Prat arriba a la 22a edició

Gairebé un centenar d’entitats de la ciutat posaran en valor el Prat més...