La IA aplicada a la salut omple l’aforament en la segona sessió de l’Aula de Salut

El Centre Cívic Jardins de la Pau va ajudar a la dinamització de la sessió

dijous, 26 febrer, 2026 - 09:00

La segona sessió de l’Aula de Salut d’enguany va abordar un tema d’actualitat i d’impacte creixent en el nostre dia a dia: la intel·ligència artificial (IA) aplicada a la salut. La xerrada, celebrada al Centre Cívic Jardins de la Pau, va omplir l’aforament amb 35 persones assistents.

La ponència va anar a càrrec d’Antoni Berenguer Llergo, bioestadístic i responsable de l’Àrea d’Intel·ligència Artificial de la Fundació TIC Social i Salut, en col·laboració amb la Càtedra de Promoció de la Salut de la Universitat de Girona. Durant la sessió, es va oferir una mirada rigorosa i accessible sobre què és realment la IA i quin paper pot jugar en l’àmbit sanitari.

La xerrada va començar amb una pregunta clau: per què cal parlar d’intel·ligència artificial? Més enllà dels discursos interessats amb finalitats econòmiques o de les visions sovint distorsionades que ofereixen el cinema i la ficció, es va remarcar la importància de facilitar informació científica i contrastada a la ciutadania per entendre les oportunitats i els límits d’aquesta tecnologia.

En aquest sentit, es va recordar que la IA no és un fenomen nou —té prop de vuitanta anys d’història— i que la que utilitzem actualment és l’anomenada IA estreta (ANI): sistemes dissenyats per executar tasques molt concretes amb gran eficàcia, però sense capacitat d’anar més enllà del camp per al qual han estat entrenats.

Precisament, una part important de la sessió es va centrar en les seves limitacions. La IA necessita sempre supervisió humana, pot ser fràgil quan es trasllada d’un entorn a un altre i requereix dades abundants i representatives per evitar biaixos. Tot i que pot assolir nivells de precisió molt elevats, no són infal·libles, especialment en aplicacions mèdiques on el marge d’error és crític. A més, es va advertir sobre el risc d’excés de confiança en els sistemes automatitzats —el que es va il·lustrar amb la metàfora de “no adormir-se al volant”— i sobre el fenomen de les “al·lucinacions” en la IA generativa, que pot oferir respostes plausibles però incorrectes. També es va destacar la necessitat d’explicabilitat: en salut, no n’hi ha prou amb obtenir un resultat; cal entendre el perquè per poder prendre decisions responsables.

La sessió va concloure amb una reflexió: és realment intel·ligent la IA? La resposta depèn de què entenem per intel·ligència. Si es tracta de detectar patrons en grans volums de dades, fer prediccions o optimitzar tasques específiques, la IA ho fa de manera brillant. Però si parlem de comprensió profunda, raonament amb sentit comú o capacitat d’adaptació a contextos nous, encara som lluny d’una intel·ligència artificial general, autònoma i versàtil.

La trobada va permetre, en definitiva, apropar un debat complex a la ciutadania i fomentar una mirada crítica i informada sobre l’impacte de la tecnologia en la salut.

Es poden consultar la resta d’activitats de l’Aula de Salut al següent enllaç.