Al Prat ens cuidem, vaig incorporar aquesta idea per desenvolupar les meves tasques: cal cuidar-nos els uns als altres

dijous, 17 juliol, 2025 - 10:00

El Miquel Villa ha estat responsable de Protecció civil de l’Ajuntament del Prat des de novembre de 2021, quan va guanyar el procés selectiu per a la cobertura de la plaça associada a aquest lloc de treball. El Miquel, llicenciat en Ciències ambientals, ja tenia expertesa en la gestió de la protecció civil a l’administració local, doncs portava uns anys desenvolupant aquesta feina a l’ajuntament de Sant Vicenç dels Horts. La seva formació l’havia complementat també, entre d’altres, amb el postgrau d’especialització professional universitària en protecció civil i gestió d’emergències, un màster en climatologia aplicada i un altre màster en gestió integral de focs forestals. A banda, era bomber voluntari de la Generalitat de Catalunya, adscrit al Parc de Bombers de Sant Climent de Llobregat.

Tot i la seva bona integració a tots nivells a l’Ajuntament i d’haver dotat d’una visió molt tècnica a la gestió de la protecció civil, la seva projecció, la seva joventut i també la seva experiència en la gestió d’emergències, molt associada al mon dels bombers, li van posar al davant la possibilitat, previ el corresponent procés selectiu, de continuar la seva vida laboral com a sots-inspector al cos de Bombers de la Generalitat.

Com va dir a la seva carta de comiat: “Quan de petit em preguntaven què volia ser de gran sovint deia: bomber”.

Miquel:

Com es veu el nostre ajuntament des de la visió d’algú que ve de fora? Què és el que t’has trobat?

Recordo una bona acollida. He de dir que ja havia coincidit en jornades i grups de treballs amb en Pepe Garcia, qui seria el meu col·laborador durant la meva estança al Prat. En Jordi Macarulla i en Quim Bartolomé, llavors regidor delegat de Protecció Civil, em van posar en situació i traslladar les àrees de millora a treballar. Va ser una bona ajudar per aterrar millor al Prat.

Jo arribava a finals de 2021, sortint de la pandèmia de la COVID-19. Encara però l’Ajuntament mantenia el seguiment i la coordinació entre els diferents departaments municipals, sota la direcció de l’alcalde i amb l'eslògan comunicatiu “Al Prat ens cuidem”. Ràpidament vaig incorporar aquesta idea per desenvolupar les meves tasques: cal cuidar-nos els uns als altres.

El municipi havia fet els deures pel que fa a la planificació: el risc d’inundacions, d’accidents químics i l’aeroport són exemple de casuístiques d’aquest municipi que ja s'havien treballat des de fa temps. Calia actualitzar-la i impulsar alguns àmbits que no havien pogut tirar endavant.

Últimament hem vist molta incertesa al mon de les emergències, amb diferents situacions que ens han afectat directament: Glòria, COVID, etc. Cap on creus que anem i com ens hem de preparar?

El negoci de la protecció civil són precisament aquestes situacions, poc probables, però que copsen la societat i tensionen els serveis d’emergències i les administracions. Governs, serveis públics i especialment la ciutadania hem d’acceptar i entendre que hi haurà situacions de gran incertesa i impacte, que formen part però del propi desenvolupament tecnològic, del context geopolític internacional i de les conseqüències del canvi climàtic.

La mirada la podem posar, per una banda, en mitigar el risc. Per exemple, reduint la presència d’habitatges, activitats o infraestructures en zones inundables. Si això és de difícil aplicació, preveure mecanismes d’alerta temprana i protocols d’emergència allà a on es produeixin riuades o acumulacions sobtades d’aigua que puguin afectar a persones o animals.

Per altra banda, tenim la preparació de la població, la qual té dret d’estar informada pels poders públics dels riscos que els envolta. Però em pregunto: té realment interès aquesta a estar-ho? Les apagades, grans incendis forestals, l’amenaça d’una guerra o d’una greu inundació poden “despertar” inquietuds per preparar-se (p.ex. amb un “kit de supervivència”). Però l’efecte d’aquestes greus situacions és temporal, pel que caldria integrar i planificar aquesta sensibilitat en una cultura de la prevenció integrada en el sistema educatiu, social, laboral i polític. Hem de ser proactius.

Quina és la casuística de la protecció civil del municipi del Prat de Llobregat? Quins fets diferencials hi ha respecte a altres ajuntaments?

La seva ubicació en un delta, envoltada de polígons industrials, però amb espais naturals d’alt valor, la presència de grans infraestructures de transport de persones i de mercaderia, com l'aeroport i el port, i una població creixent fa pensar a avaluar i planificar riscos. De fet, El Prat es troba en el “top-ten” de municipis amb més riscos de protecció civil a planificar segons la normativa. Amb humor, deia que només li quedava el risc d’allaus i el risc nuclear per incloure al DUPROCIM (Document Únic de Protecció Civil Municipal). I no oblidem l’activitat social, esportiva i cultural del municipi que mobilitza moltes persones (Festa Major, Carnestoltes, Cavalcada...), implicar riscos específics com la pirotècnia i requereixen d’una implicació reforçada i coordinada dels serveis municipals.

Què consideres que s’hauria de fer per continuar avançant i millorant a l’àmbit de la protecció civil al nostre ajuntament?

Qualsevol iniciativa o projecte necessita planificació, organització i recursos. Persones que liderin i executin. Molts Ajuntaments, els serveis municipals de protecció civil (obligatoris >20.000 habitants) se sostenen sovint amb un/a tècnic/a que en els millors dels casos està dedicat/a només a aquesta matèria.

Per mantenir operativa la planificació, per treballar la prevenció o el control de riscos d’activitats, un primer pas seria consolidar un equip tècnic, especialitzat i amb capacitat de garantir una continuïtat en el seguiment i resposta a emergències, ja que aquestes no atenen horaris laborals o vacances.

Amb això, continuar treballant en la capacitació de la corporació, amb millors procediments, més formacions i simulacres, ja siguin per emergències que puguin afectar equipaments municipals com a tot el municipi. També implica fer més robusta la resposta municipal davant contingències com la manca d’electricitat o comunicacions, sovint associada a inversions tècniques i infraestructures.

I com comentava anteriorment, hi ha un llarg camí encara a fer en la sensibilització i preparació ciutadana, treballant amb entitats, escoles i altres col·lectius.

Com definiries a nivell professional el teu pas pel nostre ajuntament?

Quan em presentava al procés selectiu de Responsable de Protecció Civil tenia clar que anava a la “primera divisió” de la protecció civil local. I no m’equivocava.

En aquest temps he ampliat coneixements i desenvolupant habilitats i competències professionals, tant de gestió com d’operatives. Però també he tingut l'oportunitat d’identificar mancances i inseguretats i poder treballar-les, especialment ara que enceto un lloc de treball amb elevada exigència i responsabilitat.

I per acabar, què valores més a nivell personal de la teva experiència al nostre ajuntament?

La feina a protecció civil estaria incompleta si no es tenen en compte les persones, ja siguin aquelles amb les que hi treballes temes transversals com les que no, però que hi comparteixes moments. He tingut un bon tracte i m’he sentit integrat.  Recordo (amb un somriure) com al principi percebria certa “por” d’alguns companys i companyes per possibles informes desfavorables o altres pals a les rodes a fer activitats. Pedagogia, empatia i acompanyament, però també determinació i seny quan calia, han estat ingredients essencials per un bon enteniment.

Finalment, voldria compartir que estic content d’haver pogut aportar el meu granet de sorra (Pensa globalment, actua localment), de l'oportunitat d’haver participat, encara que sigui mínimament, en la transformació de l'organització, de persones, cap a una cultura de la prevenció més proactiva i resilient.

Reproduïm un fragment de la seva carta de comiat: Si algun dia he de tornar al Prat, ja amb el barret de bomber (casc blanc), que sigui per una reunió de treball, una Junta Local de Seguretat o per fer una entrevista a la ràdio. O fer un cafè, òbviament! Si és per una emergència, estic convençut que ens coordinarem prou bé per donar una resposta adequada a la ciutadania, com heu fet fins ara.

O sigui, que esperem tornar-lo a veure’l pel Prat, si és per fer un cafè, millor, si és per una emergència segur que haver coincidit tot aquest serà un avantatge.

Molta sort, Miquel, en aquesta nova aventura de la vida i un plaer haver-te tingut aquí tot aquest temps.

Redacció: Jordi Macarulla