Març 2020

La defensa del dret a l’habitatge és una de les grans batalles que hem de lliurar les ciutats. Estem decidits a treballar-hi i a ser imaginatius, a no abandonar-nos a la lògica del mercat, a no seguir creient en l’autoregulació del sector. Per això, un dels compromisos d’aquest equip de govern és l’increment del parc públic d’habitatges de lloguer, a un preu assequible. I en aquest sentit, l’últim ple es va comprometre, a instàncies de la Taula d’Habitatge, a definir de quina manera obligar les noves construccions a fer una reserva d’habitatge de lloguer assequible. Defensar el dret a l’habitatge passa per aquesta i per moltes altres mesures. Però les ciutats no tenim les competències que necessitaríem. Necessitem aliances. I en aquest sentit, és esperançador que el nou govern entre Unidas Podemos i el PSOE ja hagi confirmat que treballaran per una limitació dels preus de lloguer, com a mesura estrella per apuntalar la feina que fem les ciutats.

Com deia l’alcalde Mijoler recentment, cal que el govern de transformació a l’Estat acompanyi les ciutats. I aquest anunci va en aquesta línia, com també ho fa l’aposta decidida per una transició energètica en la qual el Prat vol ser un referent, o l’acord ja assolit per apujar el Salari Mínim Interprofessional, que revertirà en les butxaques de moltes veïnes i veïns del Prat. Els aires de canvi, doncs, ja bufen a la Moncloa, i des de les ciutats no només ho hem de saludar, també hem de reclamar que aquests aires arribin també al Palau de la Generalitat. Se’ns acaba el temps de revertir anys, massa anys, d’inacció política amagada rere el conflicte nacional. Confiem que els pressupostos catalans tirin endavant. I un cop aprovats, urgeix la convocatòria d’eleccions per donar legitimitat a un govern que faci les polítiques de transformació social que les ciutats reivindiquem.

Alba Bou Jordà
@elPratenComu
 

Març 2020

L’emergència climàtica és un fet indubtable que només les forces reaccionàries s’atreveixen a negar. Es tracta d’un repte civilitzatori que cal afrontar de manera decidida i que requereix transformacions econòmiques, socials i polítiques de primer nivell. Des dels governs progressistes ens hem de posar a l’avantguarda de l’acció en favor de la transició ecològica perquè la causa d’aquesta degradació ambiental es troba en el mateix model econòmic insolidari que impedeix que les classes populars puguin desenvolupar projectes de vida dignes i en llibertat i, també, perquè els efectes de la crisi climàtica impacten amb més cruesa entre les persones amb menys recursos.

La crisi ecològica té efectes en tot el planeta ja clarament constatables, com és el canvi climàtic. A la nostra ciutat s’expressa en l’erosió de la línia costanera, en l’augment dels episodis de calor extrema o en pluges torrencials, com hem pogut comprovar amb els terribles efectes de la passada tempesta. Les solucions han de ser coordinades i valentes. Hem de repensar el nostre territori i les activitats que hi desenvolupem amb una nova perspectiva integral que garanteixi la sostenibilitat ambiental.

La mobilitat sostenible, saludable i eficient és un dels objectius que ens marquem, i per això hem de fomentar els desplaçaments en transport col·lectiu o amb vehicles no-contaminants. També hem de preparar el futur amb polítiques energètiques, explorant les possibilitats de l’energia fotovoltaica, fent compatible la generació de riquesa amb la preservació de l’entorn. Només amb visió de futur i decisions valentes podrem frenar una de les grans amenaces del nostre temps. Encara hi som a temps.

Juan Pedro Pérez Castro
@PerezJP_

Març 2020

En el darrer ple municipal de la ciutat, des d’Esquerra Republicana vam impulsar una moció per commemorar les víctimes pratenques assassinades als camps de concentració nazis. Va ser aprovada per unanimitat. La idea d’aquesta proposta és doble: d’una banda, que l’Ajuntament posi recursos per fer un cens de tots els pratencs i pratenques deportats a camps de concentració nazis; de l’altra, fer un reconeixement públic a tots i totes les deportades amb la instal·lació de llambordins als carrers, començant pels cinc pratencs assassinats al camp de concentració de Mauthausen-Gusen. Veritat, Justícia i Reparació: tres paraules que volem posar al centre per tal de no oblidar una època negra de la història de la humanitat i que hauríem de ser capaços que mai es torni a repetir.

A més a més, continuant amb la nostra voluntat de ser la veu de la ciutadania dins l’Ajuntament, vam demanar a l’equip de govern facilitar tots els mitjans tècnics necessaris per a les persones amb baixa capacitat  visual perquè puguin saber, per exemple, quan poden travessar un semàfor amb seguretat. Si sou dels que patiu aquesta problemàtica, adreceu-vos a les Cases d’en Puig i allà us oferiran suport.

Finalment, vam demanar quan sortirà a la llum el Pla Local per la Diversitat Sexual, Afectiva i de Gènere que ens diuen que s’està redactant des de l’any 2016. Entenem que seria inacceptable no poder aprovar-lo durant el primer semestre d’enguany. Fa massa temps que l’esperem.

Escoltar, treballar i arribar a acords en favor del bé comú de la ciutadania: aquesta és la prioritat dels que volem fer un pas endavant i ser alternativa real de govern.

Jordi Ibern i Tortosa
@ERC_ElPrat 

Març 2020

Voy a contarte una gran chapuza que pagaremos entre todos. Pero antes actualicemos el marcador de propuestas. Volvimos a presentar otra pensando en facilitarte la vida, pero una vez más fue rechazada. Ya son 9 de 9. Te cuento la propuesta: como sabemos que algunas personas tenéis dificultades para entender las cartas que os envía el Ayuntamiento, y aún más si están escritas solo en catalán y de manera muy técnica, pedimos al alcalde Mijoler que se incluyera una casilla para poder elegir ser contestado en castellano. Una vez más, no pudo ser, pues tanto En Comú como Socialistas y Podemos votaron en contra.

En este último pleno, Ciutadans votamos en contra de la modificación del proyecto de obras y del contrato del Teatro Artesà. Aunque es difícil de entender, se modificó el proyecto de una obra ya finalizada y entregada ya hace casi un año. La modificación, aprobada en el pleno con los votos de En Comú y PSC, solo buscaba esconder, parchear y dar carpetazo alos numerosos errores e irregularidades cometidas y que han acarreado casi un millón y medio de aumento de gastos (casi novecientos mil imprevistos), tal vez por las prisas para inaugurar poco antes de las elecciones. Según los informes de Intervención y los Servicios Jurídicos, se han cometido muchas irregularidades, como modificaciones mediante órdenes verbales expresamente prohibidas por la normativa, obras sin cobertura contractual para poder pagarlas o de precios contradictorios. Vamosa estudiar, mediante nuestros servicios jurídicos, la posibilidad de emprender algún tipo de medidas legales para aclarar cualquier tipo de responsabilidades en todo este asunto.
 

Antonio Miguel Ruiz Redondo
@Cs_ElPrat

Març 2020

Se nos viene un nuevo 8 de marzo, un nuevo encuentro feminista que sigue siendo necesario como el primer día, aunque algunos lo cuestionen. El feminismo, como movimiento transversal, debe ser el eje desde el cual se vertebren todas las políticas públicas y debe ser la fuerza de la transformación cultural necesaria para frenar las voces que buscan retrotraer los avances que se han ido consiguiendo a los largo de los años, desde las propuestas de recortar juzgados de violencia machista que nos llegaban desde el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya a la igualdad laboral y salarial y a la visibilización y reconocimiento de las mujeres en todos los campos de la vida pública y privada.

Es urgente y necesaria la transformación del modelo económico, que debe plantearse con perspectiva de género, para que el progreso económico deje de sustentarse sobre los hombros de las mujeres que contribuyen con sus cuidados y su trabajo injustamente gratuito a lo que en su momento fue la materialización del Estado del Bienestar y, ahora, a que la crisis que aún nos azota no fuese más cruda de lo que es. Todas esas mujeres que se han visto y se ven abocadas a cuidar hijas/os, nietas/os o familiares enfermos y a capear crisis económicas con sus cortas jubilaciones deben ser reconocidas y remuneradas, deben tener derecho a bajas y jubilación y todas deben tener acceso a políticas públicas que impidan que sus progresos personales y profesionales se vean truncados o limitados por tener que elegir entre trabajar o cuidar a su entorno. Un verdadero Estado del Bienestar no puede construirse ignorando que los cuidados deben ser política y economía, porque para las mujeres eso supone el inicio de la verdadera emancipación

Sandra Daza Puente
www.podemoselprat.info