Tot comença quan la Deesa de la Ploma, que era molt despistada, va crear un personatge amb un toc de tinta i de màgia però va descuidar-se de posar-li un nom. 

I mira’l ara en aquesta pàgina, està ben trist. És transparent i pesa molt poc. Tan sols té dues mans. Si menja galetes, li cauen pel cul. Si li fan una fotografia, ell mai no hi surt. 

Un matí de pàgina d’hivern, decideix ser valent i emprendre el camí que duu fins el poble per trobar algú que li doni un nom i poder existir i ser feliç per sempre.