Vázquez Montalbán i la raça Prat

divendres, 12 desembre, 2003 - 14:15

El pollastre del Prat: més que un pollastre

Un pollastre és avui dia molt menys que un pollastre. Un pollastre de producció industrial és un objectiu volador no identificat que demana la pietat dels éssers humans perquè eliminin els seus sofriments com a animal brutalment esclavitzat. Quan el pollastre vivia i s'alimentava als corrals es convertia després en un plat exquisit, de vegades sense cap altre misteri que la seva textura i una bona estona al forn, perquè n'hi havia prou amb les excel·lències de la seva carn ben alimentada i dotada de moviment. El sabor d'aquest pobre pollastre esclau que forma part de la nostra dieta cal alterar-lo tant com es pugui fins a aconseguir que sàpiga més a alteració que no pas a pollastre.

[...]

Les proteïnes es poden subministrar per mitjà de diferents varietats de les més inconfesses però convictes "masses càrnies" que hi ha al món. En canvi, el sabor del pollastre autèntic gairebé ja no pertany a les noves generacions, que envelliran amb el paladar atrofiat amb tant de pollastre artificial, amb les venes injectades de quetxup per dissimular tanta agressió al paladar i a l'organisme. Que en aquest estat de coses, un país com Catalunya, que en el passat havia reivindicat "Volem bisbes catalans!", reivindiqui un pollastre autòcton, en una campanya convergent -en el sentit millor i més neutre de la paraula convergent- amb l'homologació de la botifarra o de la catalana, ens ha d'omplir de goig. Aquest pollastre autòcton existeix. És el pollastre del Prat, una locució que uneix dos imaginaris agredits. Per als barcelonins de la meva promoció, el Prat encara evoca l'imaginari de l'hort, i menjar coses cultivades al Prat va ser una pràctica atzarosa durant la nostra infància, sotmesa al plat únic i al racionament. Però sabíem que hi havia el Prat, que subministrava meravelles de l'esperit, i en canvi ara imaginem aquesta zona immediata com un territori constantment agredit per la "modernitat" i amenaçat per l'especulació. Mentre que el Prat podria estar en perill, en canvi el pollastre del Prat té molt bona salut i representa el dret a la singularitat, a la diferència.

De tots els pollastres que corren pel món, la raça del Prat és la més peculiar i la que no s'adapta a cap producció en cadena sense dignitat. És un pollastre no solament per a patriotes partidaris de la selecció catalana de futbol, sinó per a degustadors d'allò que és diferent. Al mateix temps que reivindiquem "Volem pollastres catalans!", hauríem d'aportar una ètica de tractament de tots els nostres animals, però sobretot del pollastre, l'animal més torturat després del caragol.

[...]