Granja de la Ricarda: trasllat i reconstrucció.

dimarts, 1 juliol, 2003 - 02:00

Els edificis que seran desmuntats, traslladats i reconstruïts són l'edifici principal de la Granja, amb les dues naus de coberta de doble estructura semicircular, i els coberts de fusta del darrera, d'acord amb els dictàmens i el projecte de desmuntatge, catalogació, emmagatzematge i reconstrucció encarregats per Aena a l'arquitecte Lluís Domènech, especialitzat en la recuperació d'elements patrimonials i nét del gran arquitecte modernista Domènech i Montaner.

La Granja de la Ricarda queda directament afectada per la prolongació de la pista principal, però les obres d'ampliació de l'aeroport incorporen, entre les mesures compensatòries de l'impacte ambiental, la recuperació dels elements patrimonials afectats. En el cas de la Granja de la Ricarda, aquests valors històrics, arquitectònics i patrimonials són evidents. L'Ajuntament va declarar la Granja com a bé patrimonial d'interès local i la va incloure a la proposta dels edificis a protegir al Pla Especial del Catàleg d'edificis d'interès històric i arquitectònic del Prat.

El trasllat d'un edifici és quelcom nou a casa nostra, però és un sistema de llarga tradició al centre i al nord d'Europa. En aquest cas, el nou emplaçament de la Granja està per definir, però probablement s'ubicarà als espais qualificats de zona de protecció urbana, entre el límit sud del nucli urbà i l'aeroport, on la granja podrà acollir nous usos, a banda del previst com a museu.

OPINIÓ
Una joia del patrimoni pratenc

La Granja de la Ricarda és el millor exemple, conservat, de la introducció dels processos industrials a la ramaderia catalana, a començaments de segle XX. En el seu temps va ser modèlica i molts dels seus avenços procedien de la indústria lletera suïssa, que va servir de model a la família Bertrand. La granja va obtenir nombroses distincions a la qualitat.

Construïda entre 1909 i 1910, l'edifici se sustenta en l'estructura metàl·lica del gran enginyer Joan Torras i Guardiola. Els acabats exteriors i els elements decoratius s'emmarquen plenament en el modernisme català. La construcció va ser obra de l'empresa del pratenc Josep Monés i Jané, amic dels Bertrand i a qui es deuen bona part dels edificis més singulars de la ciutat, com per exemple la Telegrafia.

Margarita Gómez
Directora de l'Arxiu Municipal del Prat