Antonio Gallego (PPC)

Crec que s'està construint una ciutat de segona amb pressupostos de primera. És clar que hi ha hagut encerts, però amb les possibilitats econòmiques del Prat, amb 12.000 milions de pressupost anual, és difícil no encertar-la en alguna cosa. I l'equip de govern d'ICV ha suspès en molts aspectes.

En habitatge. Els pisos al Prat són caríssims respecte d'altres ciutats de la comarca. O en seguretat ciutadana, perquè la imatge negativa de Sant Cosme s'ha traslladat a la resta de la ciutat. O en places de llars d'infants, amb només trenta places públiques per a 2.500 nens i nenes de 0 a 3 anys. O en aparcaments, en una ciutat en la qual hi ha 2.600 cotxes que cada dia ho tenen molt difícil per aparcar. Ara han presentat un pla en aquest tema, però no s'hi ha invertit ni un euro. O en comerç, amb ajudes nul·les als petits comerciants, ni de formació ni fiscals. També s'han equivocat amb la discriminació positiva als immigrants. Els legals han de tenir la mateixa igualtat que la gent del país pel que fa a drets i deures, i als il·legals cal aplicar-los la llei d'estrangeria.

Incidiria sobre els aspectes que he esmentat abans, sobretot en les polítiques socials, d'ajuda a la família. De fet, la nostra intercessió al Parlament va aconseguir la construcció imminent d'una residència per a persones amb discapacitat i d'una altra per a gent gran, i també el nou edifici judicial.

Ha estat responsable i activa. Som el grup municipal que ha presentat més propostes als plens. Hem criticat quan calia criticar, però també hem ajudat en temes com el Pla Delta, en el qual vam aconseguir alguns èxits gràcies als nostres contactes i a l'afinitat política amb el govern del PP, que ha fet coses positives per al Prat.

Com ara?
Doncs que 400 famílies nombroses del Prat paguin menys IBI, que 3.000 comerciants no paguin IAE, que la nòmina dels treballadors sigui aquest any més gran gràcies a la reducció de l'IRPF, que estiguin a punt d'incorporar-se cinquanta-cinc nous policies nacionals a la comissaria del Prat, que les mares treballadores amb fills rebin una paga de 100 euros al mes, o que el govern inverteixi gairebé mig bilió de pessetes en el nostre municipi en les obres del Pla Delta.

Quin han estat el seu millor moment i el seu pitjor moment?
El millor quan, malgrat la negativa inicial de l'alcalde a cedir els terrenys, vam aconseguir l'acord per construir la residència per a persones amb discapacitat, una demanda de feia ja deu anys. M'ho vaig prendre com un repte personal. I el pitjor, els mesos en què els càrrecs del PP i el PSC vam estar amenaçats per ETA, quan van matar dos companys meus de Sant Adrià i Viladecavalls. Va ser dur, però ho vam superar amb la convicció que els terroristes mai no guanyaran la democràcia.

Sobretot la il·lusió i l'empenta de la gent jove, però, a més, responsable. I també la independència de defensar només els interessos del Prat i no haver d'estar sotmès a la Generalitat, al Consell Comarcal o a la Diputació. Cal renovació, no pot ser que el mateix partit governi el municipi des de fa més de vint-i-dos anys. Tenim l'alcalde més longeu en el càrrec de tota la comarca, i gairebé de Catalunya. El Prat necessita un canvi. Cal mirar cap al segle XXI i no cap a la transició.