"La manca de credibilitat en la figura dels docents és un dèficit clau del sistema educatiu"

Arturo Ramírez, durant l'entrevista a l'Escola Sant Jaume.

dimarts, 27 octubre, 2026 - 12:15

Després de més de 42 anys al capdavant de l'escola Sant Jaume del Prat, Arturo Ramírez Varela s'ha jubilat aquest estiu passat. Mestre i director, l’Arturo ha estat una de les veus més compromeses amb l'escola pública, amb l’aposta per l'èxit educatiu de tot l'alumnat i també amb la defensa del model d'immersió lingüística. Ara tanca una etapa i no n’amaga l’emoció. “Els alumnes han estat la raó de ser de la meva vida professional”, va explicar en la carta de comiat. De tot plegat en parlem amb ell a la mateixa escola Sant Jaume on va treballar tants anys.

(Aquesta entrevista és un extracte de la que podeu escoltar sencera a elprat.ràdio)

Com ha estat començar el curs sense haver de venir a l’escola?
He sentit nostàlgia, perquè he estat tota la vida vinculat al món educatiu. Això, després de tants anys, genera un buit que suposo que sempre estarà present quan arribi la data d’inici de curs.

A la teva carta de comiat deies que l'educació ens fa a tots més lliures.
Sempre ho he pensat. Jo vinc d'una zona rural de Galícia en la qual sempre he vist, des de molt petit, la importància de l'educació, la dependència de les persones que no sabien llegir i escriure d'una sèrie de personatges importants en la vida rural. Però no només això. Actualment estem vivint en una societat molt convulsa en la qual ens arriba tantíssima informació que és important que l'escola, a part d'educar en el sentit crític, ajudi a fer-nos més lliures, perquè si ets lliure és més difícil que et puguin enganyar.

"És important que l'escola ajudi a
fer-nos més lliures, perquè si ets lliure
és més difícil que et puguin enganyar"

Sempre has defensat l'escola pública com una compensadora de desigualtats.
Les persones que treballen en l'ensenyament públic han de tenir un compromís ètic, perquè reben les famílies més desafavorides i són la seva palanca de salvació. Si no som capaços que aquests nens tinguin èxit educatiu els estem abocant a un món de pobresa. I alguns tindran la temptació de tenir actituds violentes per aquesta manca d'horitzó.

"Si no som capaços que aquests nens tinguin
èxit educatiu els estem abocant a un món de pobresa"

Has estat un ferm defensor de la immersió lingüística. En 42 anys, la cosa ha canviat molt?
Dels inicis recordo que va ser una experiència molt positiva, a la qual segurament no hem sabut donar-li el valor que té. Vam ser una de les primeres escoles que la vam aplicar. Recordo que el pares em van preguntar si els podia assegurar que els nens no deixarien de parlar castellà. Els ho vaig assegurar i em van creure. Actualment, aquesta credibilitat cap a la figura del docent no la tenim, i aquest és un dels dèficits claus que avui té el sistema educatiu. Tornant a la immersió, aquells pares tenien clar que el català era una eina de prestigi social i integració. Sembla que després això no s’ha entès; en aquests moments, no sé si estem fent una bona continuïtat.

Fa uns anys, una sentència va obligar l’escola a fer el 25 % en castellà.
Sí, vaig sentir impotència davant d’una decisió incomprensible, es va generar una frustració perquè la immersió és un projecte pel qual vam lluitar tant, que ha tingut èxit, que ha generat tants elements positius. Hi ha hagut una politització claríssima de la llengua, determinats partits polítics l’han utilitzat d’una forma poc ètica per aconseguir un grapat de vots, sense pensar en el futur dels seus fills ni en el de la societat . Ha estat una actitud egoista, simplista i sense argumentació que justifiqués una decisió així.

"Hi ha hagut una politització claríssima de la llengua,
determinats partits polítics l’han utilitzat d’una forma
oc ètica per aconseguir un grapat de vots"

Quin és el principal perill que té el català?
L’escola, per si sola, no pot garantir l'ús del català. Cal una militància de la societat civil. Si no, el futur de la llengua catalana perilla. Ara que, suposadament, la situació està normalitzada, no s’explica que estiguem perdent l'ús del català. I és una gran pèrdua. Si tots no hi posem una mica de part nostra, la cosa pinta molt malament.

"L’escola, per si sola, no pot garantir l'ús del
català. Cal una militància de la societat civil"

El 2014 et van nomenar com un dels 18 membres del grup d'experts sobre l'Informe PISA per part del Govern català. Què vas aportar-hi des de la teva experiència, i quin llegat queda, d’allò?
Crec que no s'ha tret prou profit del treball que vam fer. Vèiem, entre altres coses, la necessitat de tornar a la lectura, a l’escriptura, a la comunicació oral, a les matemàtiques... Si no hi ha comprensió lectora no hi ha educació. I això s’ha anat perdent, per les raons que siguin.

"Cal tornar a la lectura, a l’escriptura, a la
comunicació oral, a les matemàtiques...
Si no hi ha comprensió lectora no hi ha educació"

Quines creus que han estat aquestes raons?
N’hi ha moltes. Una és la pròpia escola, que en algun moment hem intentat innovar sense tenir prou evidències que allò podia afectar els bons resultats del procés educatiu. Potser per aquesta cosa de canviar per canviar, sense haver reflexionat prou si els canvis eren sostenibles. A més, hi ha una crisi educativa a la societat. Hi ha famílies que relativitzen determinats aspectes educatius que tenen impacte a l'escola, que qüestionen decisions professionals, que veuen negatiu que es facin servir llibres de text o que posem activitats per fer a casa... o quan insistim en què els nens no poden passar tantes hores davant de les pantalles i el primer que fa la família quan el nen arriba a casa és donar-li el mòbil perquè jugui. Finalment, hi ha una sèrie de conductes o normes que no podem deixar de banda: la cultura de l’esforç, l’implicar-se, saber participar, seguir uns cànons o criteris. Això és bàsic i també és educació.

"Crec que un servei públic necessita ètica,
transparència, rendiment de comptes i, també, autoritat"

Creus que hi ha una crisi d’autoritat a nivell social?
Sí, crec que es qüestiona massa l’autoritat –no l’autoritarisme, això és una altra cosa-. Crec que un servei públic necessita ètica, transparència, rendiment de comptes i, també, autoritat. I aquest exercici de l’autoritat per part de les persones responsables, com per exemple un director d’escola, és bàsic. Perquè, si no, no hi ha qualitat en el servei públic.

Luis Rodríguez Alonso