L’alcaldessa Bou Jordà recorda en el seu discurs de la Diada que “el que fa gran els països no ni la nostàlgia ni els grans discursos, sinó les escoles endreçades, els ambulatoris eficients, o els centres cívics de qualitat”

dijous, 10 setembre, 2026 - 21:45

El Prat de Llobregat ha commemorat aquest dijous, 10 de setembre, al vespre la Diada Nacional de Catalunya amb el tradicional acte institucional i l’ofrena floral a la plaça Mestre Estalella. Com ve sent habitual, en l'ofrena, durant la vigília de l’Onze de Setembre, han participat nombroses formacions polítiques i sindicals, així com entitats de caire molt divers de la ciutat.

L’acte ha comptat amb actuacions musicals i de gegants, a càrrec de la Unió Filharmònica del Prat, l’Associació Gegantera Recreativa i l’Associació Gegantera Delta del Prat de Llobregat, i l’Associació Societat Coral Recreativa Lo Llobregat de Les Flors. La ballada de sardanes ha estat interpretada per la Cobla Baix Llobregat i ha comptat amb la participació d’Amics de la Sardana. Per la seva banda, els Castellers del Prat també han participat d’aquest acte amb un pilar. S'han interpretat El cant de la Senyera i la Sardana del Prat i, per cloure l’acte, el Cant dels Segadors.

Per part de l’Ajuntament del Prat, han participat l’alcaldessa, Alba Bou Jordà, i representats de diversos grups municipals: David Vicioso Adrià en nom del Prat En Comú Podem, Juan Pedro Pérez Castro del PSC, Jordi Ibern i Tortosa d'ERC, Agustín Mataró Soto de Jóvenes y Pensionistas Decidimos, i Gerard Valverde i Polo de Junts Per Catalunya.

L'alcaldessa del Prat, Alba Bou Jordà pronunciat el discurs institucional, que podeu veure a elprat.tv o llegir tot seguit:

Discurs institucional de l'alcaldessa Bou Jordà amb motiu de l'acte institucional de la Diada 2026

Arrenquem un nou curs a la ciutat.

I és en aquest context d’inici que celebrem una Diada que suposa una oportunitat per reflexionar, com a comunitat, sobre on som i cap a on volem anar.

Som en un  moment fosc. Ho dèiem l’any passat, i lamentablement ho hem de tornar a constatar: el món no va bé.

I ho podem constatar en molts àmbits.

Acabem de viure un estiu tòrrid que ens recorda que l’emergència climàtica fa temps que és aquí.

Les desigualtats no paren d’augmentar. I això ho observem cada dia a les nostres ciutats catalanes i espanyoles que per exemple segueixen patint la crisi de l’habitatge.

El món, deia, no va bé. I hi ha qui se n’aprofita.

Hi ha qui no proposa solucions, sinó que atia l’odi, la por i l’enfrontament. Ho fan ajudats d’unes xarxes que ens polaritzen i ens separen, prioritzant l’extremisme de tota mena i escampant la mentida.

L’excancellera Angela Merkel ho resumia molt bé aquesta setmana, arran de la primera i aclaparadora victòria electoral de la ultradreta a Alemanya després del nazisme: l’expansió de l’odi, deia, “ens fa sagnar el cor”.

Les conseqüències d’aquest avenç de la ultradreta ja són aquí. Si mirem lluny, a l’altra banda de la Mediterrània veurem Gaza, on es perpetra un genocidi que no podem deixar de denunciar. Si mirem a prop, a les nostres benzineres i als nostres supermercats de preus disparats observem cada dia com són les classes treballadores qui paguen els deliris imperialistes dels poderosos.

Els problemes que afrontem, els reptes que tenim, globals i locals, no els resoldrem amb irracionalitat, culpant els dèbils i perseguint els diferents,

Hem de reivindicar amb orgull aquell catalanisme popular que va inspirar ara fa mig segle les persones que, vingudes d’arreu, es van aplegar aquí, al Baix Llobregat, a la ciutat veïna i germana de Sant Boi, l’Onze de Setembre del 1976. Un catalanisme popular que sap que el que determina la qualitat d’una pàtria no és la mida de les seves banderes, sinó com cuida la seva gent, els infants, les famílies, les persones grans, i també les que acaben d’arribar per prosperar i contribuir amb la seva feina al progrés col·lectiu. Un catalanisme popular que ens ensenya que el que fa gran els països no són ni els salvapàtries ni la nostàlgia ni els grans discursos, sinó les escoles endreçades, els ambulatoris eficients, o els centres cívics de qualitat.

Aquell catalanisme popular que fa mig segle inspirava la Diada de Sant Boi va inspirar també la tasca que durant les darreres cinc dècades ha desenvolupat el municipalisme democràtic i que hem de reivindicar amb orgull.

En un moment en què les ciutats pateixen molt especialment les tensions que generen els discursos d’odi, hem de reivindicar aquest municipalisme que entén les ciutats com a espai de trobada.

En aquest moment en què el món no va bé us convido a mirar aquesta plaça on som avui. Mirem al nostre voltant, als ulls de qui tenim al costat, i reconeguem-nos com el que som. Gent diversa. Que tenim idees diverses sobre moltes coses. Que parlem català, castellà, i tantes altres llengües. Que tenim, com reflecteixen les desenes d’entitats que participen en l’ofrena, interessos, inquietuds, aficions i anhels meravellosament plurals. Però que compartim un lloc o un espai: el Prat d’avui. I que compartim també un anhel: fer-lo sempre millor.

Això, aquesta plaça, aquesta gent, és la que ens ha d’inspirar confiança en un moment de foscor. Per tot el que hem estat capaços de fer posant la nostra diversitat en comú, i per tot el que podem fer.

L’odi i la por no s’aturen avisant que ve el llop, amb tremendisme. Sinó construint comunitats justes, sostenibles, cohesionades.

Construir esperança vol dir projectar unes ciutats endreçades, sostenibles i que tinguin cura del seu entorn. Això, al Prat, vol dir cuidar i defensar el Delta davant de les amenaces que encara ara pateix. A l’inici del curs polític no vull deixar de refermar que l’aeroport no pot créixer ni un pam més. Defensar el nostre delta, la nostra platja, i el nostre parc agrari no és un particularisme, és la nostra forma de defensar el planeta i un desenvolupament sostenible i raonable.

Construir esperança vol dir defensar ciutats assequibles. Davant de la crisi de l’habitatge i de l’augment de preus, hem de fer tot el possible per fer costat a les famílies treballadores. Al Prat ho diem sovint: sabem que les ciutats soles, per exemple, no resoldrem la crisi de l’habitatge. Però això no pot ser excusa per no fer res. Estem entregant centenars de pisos de lloguer assequible a famílies treballadores de la ciutat en aquests mesos, fruit d’una feina de planificació d’anys.

Construir esperança vol dir, en definitiva, enfortir comunitats que tinguin cura de la seva gent. Comunitats on els infants disposin de les eines i els recursos per desplegar i desenvolupar totes les seves capacitats, començant per unes escoles bressol de qualitat. Comunitats també on les famílies no se sentin soles, que estiguin acompanyades en les diverses necessitats de la seva vida diària. Comunitats on créixer, on viure, i també on envellir bé, amb equipaments com la nova residència de gent gran que estrenarem aquesta tardor i altres serveis que comparteixen un ideal: garantir que la nostra gent gran envelleix amb la major autonomia possible el màxim de temps possible.

Acabo.

El món no va bé, deia. Però els salvapàtries no seran qui el redrecin, ben al contrari.

No seran l’odi, la incertesa i la por les bases per trobar i aplicar les respostes que necessitem als reptes que encarem a molts nivells.

Perquè el nostre problema no és ni la Montserrat ni en Karim, ni en Joan ni l’Abdou, ni la Fàtima ni en Wilson. El nostre problema és l’acumulació de riquesa en poques mans, l’augment de la desigualtat, i l’augment del cost de la vida. I el que podem i hem de fer, a les nostres ciutats, és garantir uns carrers nets, unes places endreçades, escoles bressol suficients, uns bons centres cívics uns equipaments esportius de qualitat... és, en definitiva, defensar uns serveis públics que atenguin tot el veïnat com cal en ciutats assequibles on la gent treballadora trobi les condicions per desenvolupar una bona vida.

Això és el que ha inspirat sempre la construcció de ciutats de les quals podem estar molt orgulloses, de ciutats com el Prat.

Des que fa 50 anys vam celebrar la primera Diada democràtica després de la mort de Franco, hem fet molt de camí en aquest sentit. Hem fet molta feina. I tenim molta feina per fer.

Conciutadans i conciutadanes, pratencs i pratenques,

Que tingueu una molt bona Diada Nacional de Catalunya.

Visca el Prat, i visca Catalunya!