Esteu aquí

Ecoansietat. Activisme vs. teràpia

Amb Irene Moulas, psicòloga social i comunitària, sòcia de la cooperativa Etcèteres.

L'ansietat és una reacció normal i saludable que s’activa quan s’ha de fer front a una amenaça o perill. És necessària perquè permet mobilitzar els recursos suficients de canvi. El problema rau quan l’ansietat s’activa en situacions habitualment no amenaçants o perilloses, fins al punt que interfereix de manera important en la vida quotidiana. En relació a l’ecoansietat, hi ha persones que han presentat simptomatologies clíniques tan diverses com sentiments de culpa o tristesa, alteracions del son, trastorns de comportament alimentari, dificultat per concentrar-se i desconnexió de la terra. Per aquestes persones, és important tenir espais on compartir les seves pors i angoixes.

Què es pot fer per no entrar en discursos de sobreresponsabilització? On es troba l’equilibri?

Un primer pas és: "compartir el que ens preocupa, mostrar-nos vulnerables, exposar les incoherències i també manifestar la determinació -o fins i tot la gosadia- d’adoptar un determinat hàbit”. (Andreu Escrivà, ambientòleg, en el seu llibre: I ara jo què faig? Com vèncer la culpa climàtica i passar a l’acció), De la mateixa manera que ens convida a incorporar comportaments verds (accions per elecció assumibles i que estiguin connectades amb els valors) i fer transformacions d’una certa magnitud per tenir un major compromís i, així, forjar la nostra nova identitat.

La regeneració -diu Escrivà- és la clau, com també l’activisme pot ocupar un lloc central. 

Inscripcions a: salut@elprat.cat (enviar un correu electrònic amb el nom i cognoms i un telèfon de contacte).

Activitats relacionades