Quatre experts del sector educatiu i cultural reflexionen sobre l’aposta municipal IntersECCions

dimecres, 27 octubre, 2021 - 10:30

La publicació IntersECCions: Educació, Cultura, Comunitat que s'ha impulsat amb motiu dels cinc anys del programa ha estat l'oportunitat per compartir amb la ciutadania el desenvolupament dels projectes duts a terme amb centres i programes culturals i centres educatius de la ciutat en aquests darrers temps.

Unes pàgines que volen ser sobretot un reconeixement i agraïment de totes les persones que amb la seva implicació han fet possible l'IntersECCions. És per això que en la publicació el programa s'explica també en primera persona: a través de la veu de l'alumnat, docents, educadores, famílies, voluntariat o veïnat que ha format part del programa, escoltem testimonis que acosten al lector a conèixer IntersECCions des de dins.

Aquests cinc anys de programa també són un bon moment per recapitular sobre el què ha suposat el programa, però també per reflexionar-hi i agafar una mica de perspectiva. Mirar-se el programa des d'una certa distància ajuda a valorar, no només el què s'ha fet, també el que significa aquesta aposta municipal. Una manera de fer-ho és abordant qüestions que situen el valor d'IntersECCions en relació amb els debats oberts en altres contextos de reflexió, sobre com el treball transversal entre educació i cultura enriqueix la vida de les persones.

Quatre visions panoràmiques

Visions panoràmiques és l'apartat del llibre on, a través de la visió crítica de quatre experts, es proposa aquesta mirada reflexiva a partir de la qual significar i valorar el programa des d'una perspectiva externa.

En l'article Com promoure els drets culturals integrant l'educació i la cultura, l'autor Jordi Baltà Puértolas, posa de relleu que des de l'àmbit local i gràcies a una acció municipal transversal es pot afavorir "entendre les escoles, els instituts i altres espais educatius com a entorns propis de la vida cultural contribueix a ampliar les oportunitats de participació" i, per tant, a enfortir els drets culturals de la ciutadania. En aquest text, Baltà també subratlla "el potencial que tenen les polítiques culturals per fomentar processos de reflexió crítica al voltant de la realitat".

Una idea que connecta amb l'article de la Judit Vidiella Pagès, Pràctiques híbrides i espais de possibilitat entre cultura i educació però des d'un altre punt de vista. L'autora assenyala com el desenvolupament d'IntersECCions propicia "encreuaments entre espais i contextos que esdevenen pols experimentals d'innovació i professionalització" i posa de relleu l'enriquiment mutu entre els àmbits educatiu i cultural en el treball en comú.

Ecosistemes d'aprenentatge: més enllà del programa IntersECCions proposa una reflexió sobre la importància d'abordar problemàtiques de ciutat, com la qüestió de l'equitat, des del treball en xarxa a escala de municipi. Edgar Iglesias Vidal, autor d'aquest article, posa l'accent en el fet que "com més connectades estiguin les oportunitats d'aprenentatge (entitats, serveis, equipaments, escoles), més grans seran els aprenentatges entre la ciutadania".

Si en el primer article d'aquest apartat, l'autor Jordi Baltà posava l'accent en com qualsevol espai de la ciutat podia esdevenir espai de participació cultural, en aquest darrer article la Mireia Civís Zaragoza assenyala que "la col·laboració entre agents esdevé el motor natural per aconseguir que l'escenari educatiu esdevingui ecosistema educatiu".  En aquest text, titulat Per una escola connectada amb l'entorn, l'autora identifica quins són els criteris a partir dels quals l'escola hauria de relacionar-se amb l'entorn, és a dir, amb altres centres educatius, equipaments culturals, famílies i comunitats. Uns criteris que estan en la base i són el marc des d'on s'impulsa el programa IntersECCions: transversalitat, confiança, col·laboració, corresponsabilitat, horitzontalitat i sostenibilitat.