Hores (tristes) de Prat

Fotografies de David Airob, fotoperiodista i videògraf.

El 17 de  novembre de 2019 la Xina va notificar el primer cas de contagi per un coronavirus desconegut, que seria el responsable de la covid. Des d’allà, el virus es va propagar amb gran rapidesa per tot el planeta, donant lloc a una pandèmia mortífera.

Poc imaginàvem que aquells primers contagis que s’esdevenien a Wuhan canviarien tant la nostra manera de viure.

Tan aviat com es va declarar l’Estat d’Alarma a Espanya vaig decidir fotografiar com es va viure  aquella excepcionalitat al Prat de Llobregat. El virus no feia diferències entre  territoris i em va semblar important quedar-me al meu lloc per explicar, de primera mà, com la pandèmia afectava els seus habitants i el seu entorn.

Així, el meu objectiu va recollir la feina de les visites domiciliàries dels sanitaris, molt protegits per evitar contagis, les nits solitàries il·luminades per les creus verdes de les farmàcies de guàrdia, els enterraments en solitud, la por i el patiment col·lectiu.

 Però també va ser testimoni de com la vida s'adaptava a la crisi sanitària i, a mesura que avançaven els mesos, lluitàvem per la vida i no renunciàvem  a un Nadal estrany, a un inici d’un curs escolar sense abraçades de benvinguda, a la celebració d’unes eleccions  sota estrictes normes de seguretat  i tampoc a l’esperança, amb l'arribada de les primeres vacunes.

La meva càmera i jo, testimonis silents de les hores viscudes.