Bona nit, el Prat! (#4Raons 2017)

dimarts, 2 maig, 2017 - 17:30

Fa una setmana vaig estar a La Capsa d’El Prat. M’havien parlat del 4 Raons, un cicle de concerts que gira al voltant d’aquesta idea: buscar la connexió entre una banda visitant i el territori on té lloc el concert, mitjançant una aliança lliure amb un col·lectiu local, sigui o no musical. Alguns deurien anar al concert per Seward, la banda convidada; d’altres per La Capsa; d’altres per les Dones Sàvies, un grup de iaies del barri de Sant Cosme que feien en aquest cas de col·lectiu amfitrió. Jo hi anava per la mescla promesa de tots aquests elements.

Feia una estona que havia engegat el concert, que una petita eufòria interior m’envaïa. Petita eufòria interior en veure l’escolta atenta, les mirades còmplices, els comentaris també, els balls i les cançons compartides entre els Seward i Les Dones Sàvies: dos mons llunyans (o no) que flirtejaven momentàniament. Petita eufòria interior de veure els músics a peu d’escenari (però també a dalt), de contemplar les iaies en un sofà, de seure entre tauletes, d’un silenci intens però gens sagrat, de cervesa i comentaris compartits a cau d’orella amb els amics.

Eufòria gran i exterior seria una altra: la del Bruce bramant “bona nit Barcelona, bona nit Catalunya”, al Palau Sant Jordi l’any passat. O, si fos cert el que em van explicar quan fèiem Llengua a l’institut, la del Papa de Roma adreçant-se als fidels allà on anés en la llengua local, gràcies a una transcripció fonètica. Potser pretenien dir-me: la fonètica és important, així allà on vagis quedaràs bé. De la mateixa manera que qualsevol banda aprèn (i no cal que li ho expliquin), a la que comença a girar, que no hi ha com arrencar un concert clamant als quatre vents el nom del poble –i bona nit–, per ficar-se el públic a la butxaca.

Eufòria gran i exterior, doncs, la generada pel Bruce o el Papa: d’ignició ràpida i gran efectivitat. I eufòria petita i interior, la de l’altre dia al Prat: de palpar i sentir-se contagiat per una complicitat cuinada a foc lent i a vàries mans; i que perdura.

Jordi Valls Guinovart