La ópera de los tres centavos

La ópera de los tres centavos

De Bertolt Brecht i Kurt Weill amb Coque Malla

En un Londres d’entreguerres, on la misèria i la corrupció conviuen amb el luxe i el vici, Mackie Navaja, un proxeneta i delinqüent despietat i carismàtic, controla els carrers amb mà de ferro. El seu imperi es mou entre bordells, suborns i crims disfressats de negocis. Mentrestant, Jonathan Peachum, propietari d’un escorxador en decadència, ha construït la seva fortuna explotant els captaires, organitzant la misèria com una empresa calculada i rendible.

Quan Polly, l’astuta filla de Peachum, es casa en secret amb Mackie, s’encén una guerra d’interessos: Peachum no pot permetre que la seva filla estigui amb un criminal que no controla, i Mackie no està disposat a cedir el seu poder. Mentre Peachum conspira amb les autoritats corruptes per portar Mackie a la forca, Polly demostra que és molt més que una simple esposa: és una estratega capaç de jugar en el mateix tauler que els homes que l’envolten.

La ciutat és un escorxador en si mateixa, on els homes són carn de canó i la supervivència es basa en qui explota millor a qui. Entre traïcions, cançons sarcàstiques i un humor ferotgement crític, Mackie és finalment detingut i condemnat a mort. Tanmateix, en un gir irònic i absurd, és indultat a l’últim moment per la Corona, recordant-nos que en un sistema corrupte, la justícia no és més que un espectacle.

Amb una posada en escena grotesca, personatges cínics i una música que desarma qualsevol intent de sentimentalisme, aquesta versió de La ópera de los tres centavos ens submergeix en un món on tothom juga brut per guanyar, i on l’humor negre és l’única arma contra la desesperança.

Una obra amb música en un pròleg i vuit escenes basada en “L’òpera del captaire” de John Gay per Bertolt Brecht (text) i Kurt Weill (música) en col·laboració amb Elisabeth Hauptmann.

© Crèdit imatge: Sergio Parra