Gola

Gola

Oriol Pla i Pau Matas

No para, no para. Vol assaborir-ho tot. I salta, superficialment, per sobre les coses. No siguis egoista. Quina vergonya. Tapa’t la boca que se’t veuen les dents. Es va fer petit, petit... i ara és un expert en complaure a tothom. Aprofitant-ne els beneficis, és clar. Un hàbil arlequí. Mira’l, salta d’aquí cap allà evitant, d’aquesta manera, parar un moment i observar tot el que l’envolta. Ell és feliç en la fantasia. Balla perquè ja no recorda qui és. Ningú ho recorda. Ara ja només s’esforça per a què el mirin. No hi pot fer més. No para, no para. Aconseguir ser vist, encara que sigui oferint una pobra imatge, l’allibera de la torturant tirania de la insignificança.

Així és aquest clown esbojarrat que encarna Oriol Pla, qui explica així les preocupacions que li porten a aquest espectacle: “La idea de parlar de la gola neix de la necessitat de posar èmfasi en allò que ens corromp. Tenim la sensació que vivim en una societat que no confia ni en el poder, ni en els bancs i governs que el gestionen. De portes enfora, tothom diu que actua de la millor manera, ningú assumeix errors; però el vici i l’ava­rícia es colen per tot arreu. Ara, les societats són cada cop més desiguals i la situació climàtica és alarmant. Així i tot, la gola continua engolint-ho tot. Sem­bla que res ni ningú pugui aturar-se.” Així, barreja la veu, l’slapstick, el clown, el bufó, la performance i el moviment per crear el seu univers tan personal i imperdible.