Una ciutat a l'aeroport.

dijous, 1 maig, 2003 - 02:00

La Ciutat Aeroportuària Centre només serà una part del projecte total de Ciutat Aeroportuària. Però, per entendre-ho millor, primer cal saber què és una ciutat aeroportuària. En termes generals es pot dir que és tot allò d'un aeroport que no són ni les pistes de vol ni les terminals de càrrega i de passatgers. És a dir, tallers de reparació d'avions, indústries aeronàutiques, el centre de càrrega i la plataforma logística i, també, un element especialment interessant per a la ciutat del Prat: la zona de serveis i d'activitats complementàries, l'anomenada Ciutat Aeroportuària Centre. En aquesta zona és on s'ubicaran els hotels, el palau de congressos, els comerços, les oficines, els restaurants i els serveis de lleure. És a dir, serà un espai en part comparable als que estan apareixent en els grans aeroports europeus, com els de París, Amsterdam o Munic.

Aquestes experiències europees tenen gran interès, per les relacions entre la ciutat aeroportuària i el sector d'activitat econòmica i de serveis de la gran ciutat. En el nostre cas, aquesta "Ciutat de l'Aeroport" serà al Prat i estarà integrada en el nucli urbà, un nucli urbà que s'anirà construint al llarg dels propers deu o quinze anys, i que començarà a la Pota Sud i acabarà a l'aeroport.

En aquests moments, la Ciutat Aeroportuària està en fase de projecte. L'Ajuntament va aprovar inicialment un pla especial urbanístic en el qual es demanava a Aena, propietària dels terrenys, una sèrie de condicions abans de donar el pas següent, l'aprovació provisional, que es va fer en el passat Ple municipal del 2 d'abril. Un cop superat aquest tràmit, la Generalitat és qui haurà de fer-ne l'aprovació definitiva.

El Pla Director de l'ampliació de l'aeroport preveia l'elaboració d'un pla especial per a cadascuna de les diferents parts de la Ciutat Aeroportuària, però l'Ajuntament va considerar que calia un pla especial per a tot l'àmbit d'aquesta actuació, donada la seva incidència en la resta del municipi. És per això que Aena va encarregar a l'equip d'arquitectes i urbanistes del catedràtic d'urbanisme Antoni Font, de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), l'elaboració d'un pla d'ordenació global de la Ciutat Aeroportuària, en el qual figuressin els vials, la disposició, l'alçada i els volums dels edificis, les zones verdes, els serveis urbans, les xarxes d'aigua, d'electricitat i de comunicacions, etcètera, que servís de guia per al desenvolupament d'aquesta ciutat de serveis aeroportuaris i aeronàutics. Aquesta proposta d'ordenació de la Ciutat Aeroportuària ha assolit un grau tan alt de qualitat que aquest procés està servint de model per a altres aeroports d'Europa en vies d'ampliació.

Aquest pla global té una funció d'orientació, ja que serveix per anar encaixant les diferents peces (els diferents plans especials) de la Ciutat Aeroportuària. Per exemple, una de les recomanacions del pla de la UPC és un vial que travessa tota la Ciutat Aeroportuària, que serà una mena de rambla central que relacionarà els diferents sectors, des de la indústria aeronàutica a la zona de càrrega, passant per la zona central de serveis, que servirà de connexió externa entre les dues terminals, i que enllaçarà amb el nucli urbà del Prat a través del carrer Túria i la carretera de l'Aviació.

Un dels requeriments de l'Ajuntament ha estat l'elaboració d'un estudi d'usos i d'activitats que justifiqui les xifres que Aena fa servir a l'hora de planejar la Ciutat Aeroportuària (metres quadrats, contingut i ubicacions de les oficines, els comerços, els hotels...). D'aquesta manera l'Ajuntament podrà planificar aspectes que l'interessin especialment, com per exemple la incidència que aquest sector de l'aeroport tindrà sobre el comerç del Prat i sobre altres activitats econòmiques i socials de la ciutat.

Un altre dels aspectes de la Ciutat Aeroportuària que més atenció requereix de l'Ajuntament és la comunicació, continuïtat i complementarietat amb el nucli urbà del Prat, per tal que sigui possible aprofitar la inèrcia de les activitats urbanes que s'hi realitzin i, alhora, aïllar les estrictament aeronàutiques. Cal pensar que la Ciutat Aeroportuària farà modificar les relacions socials i econòmiques del nucli urbà del Prat. Per això s'ha requerit a Aena l'elaboració d'un pla de mobilitat i accessibilitat, que quantifiqui els moviments i resolgui les connexions.

El procés d'urbanització de la Ciutat Aeroportuària caldrà coordinar-lo amb les infraestructures que hi passaran, com el nou traçat de les Rodalies de Renfe. Aena calcula que la urbanització d'aquest espai, d'unes 200 hectàrees, estarà finalitzada a finals de l'any 2006, mentre que les edificacions que s'hi construiran ho estaran entre 8 i 10 anys després, és a dir, cap al 2015. Es calcula que hi haurà un milió de metres quadrats edificats. Pel que fa a la propietat del sòl, aquest continuarà en mans d'Aena, que l' oferirà en règim de concessió i amb un termini determinat a les empreses que s'hi vulguin instal·lar.

En el planejament urbanístic de grans sectors tenen especial rellevància les zones intermèdies o de transició entre activitats, anomenades ròtules. Una ròtula evident entre el nucli urbà i la Ciutat Aeroportuària serà el barri de Sant Cosme, que esdevindrà una zona de comunicació i relació que incidirà positivament en la seva dinàmica interna. La principal ròtula del sector sud de la ciutat, l'anomenat Prat Sud, serà la Zona de Protecció Urbana , entesa com un territori de separació entre la ciutat i l'aeroport i que, en la pràctica, serà una ampliació cap a llevant del parc Nou que, a més, allotjarà una sèrie d'equipaments, com per exemple el centre universitari de formació en logística i transport (veure número anterior de la revista el Prat).