Sol Solet, 40 anys al servei dels infants

dilluns, 1 abril, 2002 - 02:00

Per celebrar l'efemèride, l'escola va obrir, el 20 de març passat, les portes a tothom qui la volgués visitar. Van ser molts els antics alumnes que s'hi van passejar, tot intentant despertar la memòria dels seus primers anys de vida. També hi van anar a fer memòria algunes antigues educadores i treballadores del centre. La festa va comptar amb una xocolatada, la projecció d'un vídeo i una exposició de fotografies, a més d'un grup d'animació.
Els comentaris dels antics alumnes, així com el vídeo i les fotografies, posaren en evidència els grans canvis que ha viscut l'escola, fundada per Jaume Codina durant la seva etapa d'alcalde. Les primeres classes van començar el 20 de març de 1962. La Sole López, que va treballar durant 39 anys a l'escola (i els darrers 20, fins al 2001, com a directora), explica que "en aquella època inicial, la gent no sabia què era una guarderia. La mentalitat, aleshores molt masclista, era que els infants havien d'estar-se a casa amb la mare fins que haguessin d'anar a primer d'EGB, amb 6 anys".

Cada any més alumnes
La primera directora va ser la Margarita López, germana de la Sole, que va exercir durant 17 anys. Les persones que la coneixen la defineixen com una gran lluitadora, que va fer molt per l'escola. El primer curs del Sol Solet només hi va haver set alumnes. Però l'escola va començar a incrementar ràpidament el seu nombre d'alumnes. Es va assolir el màxim històric el curs 72-73, amb 309, i això que només hi entraven els majors de dos anys, no com ara, que ja hi entren més petits. "Allò era un caos. A més, les aules només estaven separades per jardineres", recorden la Sole i la Feli Prado, l'actual directora, que va entrar de ben joveneta al Sol Solet. En aquells primers anys, la llar d'infants obria moltes hores: de nou del matí a set de la tarda, els dies feiners, i de nou a dues, els dissabtes.

Els temps ha canviat
La Feli explica, a més, que l'actitud dels pares i la dels mateixos mestres també ha canviat: "Recordo que a alguns nens no els venien a buscar i érem nosaltres qui els portàvem a casa. Això, ja no es fa". Abans, per exemple, era obligatori que tots els nens es quedessin a dinar a l'escola, cosa que ara no passa.
Els canvis s'han traslladat a tots els àmbits. Per exemple, quant al personal, el primer curs, a banda de la directora, només hi treballaven dues educadores, una persona de la neteja i una cuinera. Ara la plantilla la formen la directora, set educadores, tres auxiliars a temps parcial, una auxiliar a temps complet, dues persones de la neteja i dues cuineres. És clar que el que també ha canviat, i molt, és la mateixa ciutat. En els primers anys, durant els mesos de calor, els infants feien la migdiada al pati, sota els eucaliptus, i no se sentia ni una mosca (o potser, només les mosques...). També feien excursions a peu, sortint de la mateixa escola, pels camins agrícoles i les masies. Però potser els canvis més visibles són, els arquitectònics. Al despatx de la directora hi ha penjat un dibuix de color que mostra com era l'escola durant els seus primers anys. Era un edifici força senzill, però molt agradable i lluminós, d'una sola planta i molt més petit que l'actual. Durant aquests 40 anys s'hi han anat afegint nous espais, sales i aules, i fins i tot un primer pis. El resultat ha estat un edifici igualment lluminós i agradable, amb uns magnífics patis d'esbarjo.
El que sí que no ha canviat ni gens ni mica durant tots aquests anys és el gran prestigi de l'escola, un prestigi ben fonamentat en la qualitat dels serveis que ofereix i que ningú no qüestiona. Qualsevol ciutadà o ciutadana del Prat que hagi anat com a alumne al Sol Solet, o bé que hagi portat a l'escola bressol a algun dels seus fills, corroborarà de ben segur aquesta impressió. "I d'aquest prestigi que tothom reconeix n'estem ben orgulloses", comenta la Feli. I la Sole afegeix: "només un exemple: en 40 anys mai hem tingut cap problema sanitari amb el menjar, i aquest és un tema que preocupa a molts pares. Els aliments són frescos i els cuinem aquí, amb molta cura i professionalitat". Aquest prestigi, el fet que sigui una llar d'infants pública i la gran demanda social d'aquest tipus de servei fa que moltes famílies que volen dur els seus petits al Sol Solet
no ho puguin aconseguir.

Pares diferents, infants diferents
El Sol Solet acull (i ja des de fa uns anys) 111 nens i nenes. La Feli i la Sole comenten les diferències entre aquests infants i els que venien fa més de 25 o 30 anys. "Ara són més desperts i espavilats, estan més motivats i estimulats. Els pares hi fan molt, i també els mitjans de comunicació. Abans, però, potser tenien més vocabulari, i està clar que qui manava eren els pares. Ara, molts fills dominen els pares. Veus cada escena...". Ara els pares i mares tenen més edat que els d'abans, i els infants tenen un o, com a molt, dos germans, quan abans hi havia autèntiques nissagues de fins a vuit. I encara més: ara els pares són més exigents, volen més informació de tot. Estan més preparats, explica la Feli.

E.P.