“Quan comprem, tenim cert poder per decidir i és important ajudar a generar economia local”

dimarts, 30 març, 2021 - 08:30

La carxofa del Prat, que reivindiquem aquest març i abril amb el Març Gastronòmic i la campanya #MengemCarxofa, és el producte emblema d’una horta molt rica: el Parc Agrari del Baix Llobregat. Els i les pageses que el treballen en tenen cura i el projecte al futur. Per exemple, en Marcel Tort, de Ca n’Aleix de la Madrona. Enginyer tècnic agrícola, Tort està al capdavant d’una explotació familiar amb cinc generacions d’història i imparteix docència als cicles formatius de Paisatgisme i Medi Rural i de Producció Agrària Ecològica de l’Institut les Salines de la nostra ciutat.

Marcel Tort és membre de la Cooperativa Agrícola del Prat i el 8 d’abril oferirà una xerrada organitzada per aquesta entitat sobre com el canvi climàtic afecta el cultiu de la carxofa. La farà en el marc de la capitalitat mundial de l’alimentació sostenible que aquest 2021 ostenta Barcelona i l’àrea metropolitana. Hi podreu accedir a través d'aquest enllaç.

Reivindiquem la carxofa com a producte emblema del Parc Agrari en el marc de la capitalitat mundial de l’alimentació sostenible. Quines característiques ha de tenir l’alimentació per poder-la definir com a “sostenible”?
Perquè l’alimentació sigui sostenible cal usar en primer lloc el mínim de recursos externs possibles per produir-la. Allò ideal seria que poguéssim aprofitar tota la matèria orgànica que generem de la recollida selectiva, compostada, en comptes d’usar tants adobs químics. En segon lloc, cal aprofitar les llavors locals enlloc de les híbrides, que són molt productives però deixen de banda algunes propietats de les varietats tradicionals que poden ser interessants. I en tercer lloc, la proximitat és clau. Estem transportant productes com si no passés res, però això genera moltes emissions. Ara que tothom parla del canvi climàtic, cal fixar-se no només en el preu d’un producte, sinó on i com s’ha produït i fomentar la proximitat.

En aquest sentit el Parc Agrari, al cor de l’àrea metropolitana, juga un paper clau...
Tant el Prat com Sant Boi, com tota la zona del Baix Llobregat així com el Maresme, han estat històricament el rebost de Barcelona. El Parc Agrari té encara avui una funció molt important de subministrament d’aliment fresc.

“Ara que tothom parla del canvi climàtic, cal fixar-se no només en el preu d’un producte, sinó on i com s’ha produït i fomentar la proximitat”

Visibilitzem el Parc Agrari a través d’un dels seus productes emblema, la carxofa, però no és l’únic producte que hi treballeu la pagesia...
Què va! Tenim molts conreus d’hivern: calçots, faves, i molta verdura, com col, coliflor, bròquil, api, porros... tot això es produeix aquí. També tenim molta varietat en productes d’estiu: meló, síndria, carabassa, tomàquets, pebrots... La carxofa econòmicament té importància: a diferència per exemple d’un enciam, una carxofera va produint producte i la campanya dura molt més. Però per exemple, històricament el meló del Prat també tenia molta qualitat perquè la terra que tenim aquí fa que surti molt bo.

Ets enginyer agrícola i pertanys a una generació de joves pagesos que heu pres el relleu amb el repte de modernitzar el sector. Quins són els reptes de futur del Parc Agrari?
Primer, garantir la viabilitat de les explotacions. I segon, garantir el relleu generacional. Si no, en pocs anys quedarà l’espai verd però no hi haurà prou pagesos que se’n cuidin. Hem d’engrescar gent jove a qui li agradi viure en contacte amb la natura i estar al camp i hi vulgui treballar.

Justament també fas de professor a l’Institut les Salines. Quin interès perceps del jovent per el sector primari? Hi ha feina?
Quan tenia l’edat dels meus alumnes i feia formació professional agrària, a la meva classe tots érem pagesos excepte un. Ara el perfil s’ha invertit completament: ningú ve del sector de la pagesia. Són jovent que s’apropa al camp, per veure si és o no el seu camí. Si de cada promoció una persona acaba fent de pagesa, ja signo. Acabar els estudis i materialitzar una explotació per poder viure del camp no és senzill.

“Cal garantir el relleu generacional perquè, si no, quedarà l’espai verd però no hi haurà prou pagesos que se’n cuidin”

Hi ha iniciatives per donar-los suport?
Des del Parc Agrari, diferents Ajuntaments i Unió de Pagesos s’impulsa una iniciativa que s’anomena Espai Test: persones que han cursat estudis o han tingut contacte laboral amb l’agricultura disposen d’espai de conreu durant dos anys sense pagar lloguer. Hi ha la figura del padrí, que és un pagès que els acompanya amb consells, eines, ajudant-los al camp de forma recíproca... És una iniciativa que tot just comença i encara cal resoldre algunes coses, però està molt bé.

Per preservar la pagesia és important també posar en valor el producte que conrea. En aquest sentit, quina és la vostra relació amb la restauració de proximitat, que aquests dies celebra el Març Gastronòmic?
Jo ara no treballo amb cap restaurant, però hi ha companys que hi treballen i la comunicació és fluïda i bona. La restauració, en general, creu en producte de proximitat i no només en la carxofa. El Parc Agrari va crear la marca del Producte Fresc del Parc Agrari, que ajuda a distingir els establiments. Hi ha gent que descobreix la carxofa i altres productes de proximitat als restaurants i gent que coneix la carxofa i ve a descobrir els llocs on menjar-la. Esta molt bé.

Parlant dels reptes de futur, parlem per exemple de l’empresa que tu dirigeixes, ca n’Aleix de la Madrona, amb cinc generacions d’història. Quins projectes innovadors esteu impulsant? Parleu per exemple de la recuperació de varietats tradicionals...
La clientela aprecia que la majoria dels productes que hi ha a la botiga els hagi produït jo; m’ho demanen. Per això cada vegada he anat ampliant la gama, plantant més varietat. Produeixo bròquil morat, que és típic del Baix Llobregat, mongetes del ganxet del Prat... cada any incorporo més coses. Des d’un punt de vista agronòmic és molt divertit provar! També recuperem varietats tradicionals, per allò que dèiem de la sostenibilitat i perquè tenim un perfil de client històric que les coneix i valora. Alhora cada vegada més tenim un perfil de gent jove que té ganes d’alimentar-se bé, de manera saludable, que està interessada en com es produeixen els productes,  i que vol tastar coses noves.

“Cada vegada més gent jove té ganes d’alimentar-se bé, de manera saludable, i s’interessa en com es produeixen els productes”

Properament faràs una xerrada sobre com el canvi climàtic afecta el cultiu de la carxofa. Pots avançar alguna idea principal?
El canvi climàtic afecta tots els conreus. Canvia en primer lloc el règim de pluges. El meu pare explicava que pel setembre, per la Festa Major, plovia. Ara plou més tard i de manera torrencial. La pluja sovintejada i de poca intensitat afavoreix molt els conreus, les pluges torrencials no van gens bé. Passa el mateix amb les temperatures; ara pel novembre anem amb màniga curta. Hi ha productes típicament d’hivern com la carxofa, que necessiten fred, i es veuen afectats.

Què podem fer davant d’això?
Hem d’anar adaptant els conreus. Però també hem d’adaptar els hàbits de consum, i consumir amb consciència global. Ja entenc que tothom vulgui comprar per la xarxa i bé de preu. Però pensem que quan comprem, tenim cert poder per decidir. És important ser conscients que podem ajudar a generar economia local.

Bertran Cazorla