Pressupost municipal 2005

dimarts, 1 febrer, 2005 - 13:00

L'aprovació i previ debat del pressupost municipal en sessió plenària és un dels principals actes de la vida política anual d'un Ajuntament. Tots els pratencs i pratenques van poder seguir en directe el debat pressupostari local a través de les ones, gràcies a un programa especial d'El Prat Ràdio (91.6 FM). Aquest és l'únic ple municipal que la ràdio pratenca emet en directe al llarg de tot l'any, degut a la seva importància, ja que el pressupost municipal és el reflex de les prioritats polítiques de l'equip de govern, que es manifesten en la destinació de les despeses i en la fixació dels ingressos necessaris per cobrir-les.

Del pressupost municipal per a 2005 cal distingir entre dos pressupostos diferents. D'una banda, l'anomenat pressupost "consolidat", que inclou el pressupost propi de l'Ajuntament i, a més, el de les dues societats municipals, Aigües del Prat, SA i El Prat Comunicació, SL (de moment no s'hi afegeix la nova societat municipal d'habitatge i aparcament, Pratespais SL, que es constituirà properament). Aquest pressupost consolidat supera en un 7,7% el de l'any anterior, amb una despesa total prevista de 77.030.609 euros.

Sense comptar les empreses públiques esmentades, ens queda el pressupost municipal estricte, que enguany és de 70.580.880 euros, és a dir, un 6,3% superior al de l'any passat, que va ser de 66.414.844 euros. Una part important d'aquest pressupost municipal es destina a inversions que s'executaran al llarg de l'any, que en aquest cas tenen un valor de 16.231.105 euros (l'any passat van ser de 15.923.017). El capítol d'inversions té una gran transcendència, ja que aquestes han de servir per transformar físicament la ciutat i els serveis que s'hi ofereixen, amb noves infrastructures i equipaments que hauran de millorar la qualitat de vida dels pratencs i pratenques.

En la revista "el Prat" de fa un any explicàvem que el pressupost municipal per a 2004 era bàsicament un pressupost de transició, especialment pel que fa al pressupost ordinari (aquell que no inclou les inversions, anomenades també pressupost extraordinari), ja que era el primer pressupost del mandat municipal de quatre anys que havia començat feia poc i responia al nou organigrama d'organització interna de l'Ajuntament, fruit del pacte de govern entre els grups polítics d'ICV i el PSC.

Aquest any, en canvi, el pressupost ja es pot considerar plenament executiu, amb un volum molt important d'inversions i nous projectes, i que té com a full de ruta allò que s'estableix en el PAM (Pla d'Actuació Municipal 2004-2007), que es va aprovar definitivament fa aproximadament un any.

Ingressos igual a despeses
El pressupost municipal es divideix en ingressos (entrada de fons que espera obtenir l'Ajuntament durant l'any 2004) i despeses (sortides de diners destinades a les diferents partides). La llei estableix que les despeses i els ingressos han de coincidir, és a dir, han de ser la mateixa quantitat. En aquest cas, 70.580.880 euros. Com indica la mateixa paraula, pressupost vol dir els ingressos i les despeses que l'Ajuntament pressuposa, espera, calcula o preveu que tindrà durant l'any 2005 i, a partir d'aquí, l'equip de govern els distribueix entre les diferents destinacions que consideri més adients. Una part d'aquests ingressos, l'Ajuntament sap quins seran de manera exacta i segura (lloguers, concessions de serveis, transferències de l'Estat...), però d'altres els haurà de calcular aproximadament, com per exemple l'impost de béns immobles (IBI), que cada any varia. L'Ajuntament no sap exactament quant recaptarà d'IBI, però fa un càlcul aproximat (en funció dels canvis en el padró d'habitants). Al Prat, la recaptació de l'IBI se situa gairebé en els 16 milions d'euros.

Els ajuntaments no estan obligats legalment a gastar-se tots els ingressos pressupostats, "però políticament és inconcebible que una administració com la local estalviï. Si fos així, el primer que caldria fer seria abaixar els impostos o bé destinar els diners sobrants a inversions", segons explica Rafael Duarte, tinent d'alcalde coordinador de l'Àrea de Serveis Centrals i Economia. Per tant, "l'obligació" de l'Ajuntament és gastar-se tot el pressupost. De fet, la llei d'estabilitat pressupostària indica que per invertir cal no endeutar-se i estalviar, és a dir, liquidar el pressupost amb superàvit, ingressar més que gastar i, tot allò que no es gasta en el pressupost ordinari, destinar-ho a inversions.

Els efectes de les inversions poden ser més o menys visibles per a la ciutadania. Les inversions més "visibles" són les obres als carrers o la construcció de nous equipaments, projectes dels quals tothom pot veure'n l'evolució i la seva posterior posada en servei. Però també hi ha les "invisibles", com per exemple les que es destinen a col·lectors subterranis d'aigües residuals, com ara el de la conca de la Marina, que s'endú un bon pessic del pressupostos. Un cop acabades les obres, aquesta gran infraestructura urbana desapareixerà de la nostra vista, però continuarà fent una funció vital de desguàs en un municipi tan pla com el Prat.

D'altra banda, també cal remarcar que el manteniment dels equipaments ja construïts (centres cívics, complexos esportius...) s'emporta una part important de les despeses municipals anuals. Per exemple, el manteniment d'un centre cívic necessita una despesa de més de 300.000 euros, i en el cas dels complexos esportius, la despesa és encara superior. De fet, la partida destinada a recollida de residus, neteja d'edificis públics i neteja viària pujarà l'any 2005 fins al 8.526.145 euros, una quantitat molt important que permet mantenir la ciutat i els edificis públics en bon estat de conservació. Aquesta partida és tan important que li dediquem una pàgina sencera en aquesta revista.

Diferència entre taxes i impostos
Les taxes municipals i els impostos municipals no són el mateix. La taxa implica la prestació directa d'un servei. Generalment, els ajuntaments taxen els serveis que presten, de manera que el seu cost recaigui amb més força sobre aquelles persones que el fan servir o que se'n beneficien directament. Hi ha serveis universals les taxes dels quals recauen sobre tots els contribuents, com per exemple la recollida d'escombraries. Els impostos, en canvi, no impliquen cap prestació directa per part de l'Ajuntament, que els recapta i els distribueix entre les partides que considera prioritàries, sense tenir en compte qui en paga més o menys a l'hora de decidir-ne la destinació.

Què és cada capítols dels ingressos?

• Impostos directes. Són els impostos que recapta directament l'Ajuntament, com l'impost de béns immobles (IBI), el d'activitats econòmiques (IAE), el de vehicles de tracció mecànica (IVTM), les plusvàlues... Representen no només la principal font d'ingressos de l'Ajuntament, sinó també aquells diners sobre els quals el municipi pot decidir més lliurement la destinació, fet que no passa amb altres partides.
• Impostos indirectes. Són bàsicament els impostos d'obres. Tot i ser importants, el seu volum és molt inferior al dels impostos directes.
• Taxes i altres ingressos. Es tracta de taxes adjuntes a actuacions, serveis o permisos municipals, com la retirada de vehicles per la grua, els guals, llicències diverses (per exemple, la de gossos), els abonaments als complexos esportius municipals...
• Transferències corrents. Són, després dels impostos directes, la partida més important d'ingressos municipals. Són transferències que l'Ajuntament rep dels pressupostos generals de l'Estat, on figura expressament un apartat de transferències als ajuntaments, que bàsicament va en funció de la població de cada municipi.
• Ingressos patrimonials. Hi ha una quantitat molt petita provinent de conceptes com lloguers o concessions de serveis (per exemple, bars d'equipaments municipals).
• Venda de patrimoni. Darrerament han estat importants, per exemple, les efectuades a la zona de la depuradora del Baix Llobregat i a la Zona d'Activitats Logístiques del port.
• Transferències de capital. Ingressos provinents d'administracions com la Unió Europea, la Generalitat, la Diputació o l'Àrea Metropolitana, i que s'han de destinar a inversions.
• Crèdits. L'Ajuntament demana crèdits a entitats financeres per destinar-los a inversions.

Què és cada capítol de les despeses?

• Personal. Sous dels treballadors de l'Ajuntament.
• Béns corrents i serveis. Bàsicament, inclou les compres de materials i contractes de serveis que efectua l'Ajuntament. Aquest apartat i el de personal representen la part més important de les despeses municipals.
• Interessos. Els que es paguen dels crèdits que s'han demanat o que es pensen demanar.
• Transferències. Són les transferències corrents que es fan a altres entitats, fonamentalment a la Mancomunitat Metropolitana de municipis, que generalment després reverteixen en inversions en el propi municipi. També hi ha les transferències de capital per a inversions o per a constitució de capital social d'empreses municipals.
• Amortització de crèdits. Pagament a les entitats financeres.
• Inversions reals. (Vegeu apartat inversions).

LES PRINCIPALS INVERSIONS

Dintre del pressupost d'inversions, cal esmentar que hi ha una part molt important que correspon als projectes plurianuals, és a dir, a obres que ja estan acabades però que es financen durant més d'un any (per exemple, durant 2004 i 2005). En les properes pàgines d'aquesta revista farem un repàs a les principals inversions i projectes que té previst afrontar l'Ajuntament del Prat durant l'any 2005 en el nostre municipi. Ara, però, les avancem breument en aquesta pàgina:

• Prolongació del col·lector de la conca de la Marina fins al carrer Prat: 250.000 euros.
• Urbanització integral del carrer de Sant Joaquim: 1.120.000 euros.
• Urbanització de la plaça on es construiran els nous jutjats del Prat: 800.000 euros.
• Arranjament del passeig de la platja: 1.200.000 euros.
• Accessos a la carretera de la platja des de l'avinguda Onze de Setembre pel barri de la Barceloneta: 1.300.000 euros.
• Reforma de la piscina municipal del Fondo d'en Peixo: 1.200.000 euros.
• Nova escola bressol municipal: 1.100.000 euros.
• Reformulació del projecte del centre cultural de la plaça de Catalunya: 600.000 euros.
• Millores al parc del Fondo d'en Peixo: 210.000 euros.
• Obres vinculades a la implantació de la línia L9 del metro: 220.000 euros.
• Millores al camp de futbol del CEM Sagnier: 250.000 euros.
• Implantació de gespa artificial al camp de futbol del CEM Estruch: 600.000 euros.
• Rehabilitació exterior i condicionament de l'aparcament del cementiri nou: 600.000 euros.
• Projectes i estudis (plaça de Blanes, Centre Artesà, plaça del 17 de Setembre, plaça del Cementiri Vell...): 800.000 euros.
• Constitució de l'empresa municipal d'Habitatge i Aparcaments: 600.000 euros.