Esteu aquí

Pluja, risotto i Rummikub: un dilluns qualsevol a la Palmira

Entre cotxets, jocs de taula, pluja i risotto, el centre cívic esdevé un punt de trobada per la gent del barri

dijous, 15 maig, 2025 - 11:00

Dilluns a la tarda. Al carrer, la pluja sorprèn els vianants, però dins del Centre Cívic Palmira Domènech la vida continua amb calidesa i moviment. Més enllà de les activitats culturals programades, el centre es transforma en un veritable punt de trobada on passen coses petites, però plenes de significat.

A la planta baixa, l’espai de trobada feia honor al seu nom. Algunes taules estaven ocupades per joves estudiants, enterrats en apunts, llibres i portàtils. Amb la Selectivitat a tocar, troben al centre un lloc tranquil per concentrar-se i repassar, esquivant la pluja i el soroll del món exterior.

A la primera planta, a la Sala Gran, diversos grups es reunien al voltant del Rummikub, un joc que no entén d'edats. Just quan la Rocío, dinamitzadora comunitària, sortia del lavabo, es va trobar amb un d'aquests grups. La imatge, tendra i espontània, es va captar en una fotografia que resumeix l'essència del moment: trobades que neixen de manera natural. A tocar de la Sala Gran, el grup de pràctica d’impressió 3D intercanviava coneixements i experiments. Com un petit laboratori creatiu, l’ambient era distès però concentrat, amb pantalles, objectes impresos i molta conversa tècnica entre persones que comparteixen la passió per la fabricació digital.

A la tercera planta, els dilluns són sempre intensos i diversos. D'una banda, l'aula d'anglès acollia les sessions dinamitzades per l’Asia, l’auxiliar de conversa del programa Interseccions. Amb energia i ganes, els participants preparaven activitats pel Spring Festival, una cita municipal pensada per impulsar l’ús de l’anglès a través de dinàmiques lúdiques i creatives, que tindrà lloc el divendres 16 de maig.

Just davant, a la Sala de Moviment i Cos, l’espai de Música i Arts en Família prenia vida gràcies a les famílies i infants que omplien el passadís amb cotxets, sabates petites i veus plenes d'alegria. Entre corredisses, cançons i alguna mare alletant amb tranquil·litat, l’activitat demostrava que la cultura i l’acompanyament familiar poden anar de la mà.

Paral·lelament, l’associació RodaBlava ocupava la cuina. Un cop al mes, donen vida a aquest espai amb les seves sessions culinàries. Aquella tarda, l’aroma del risotto de verdures s’escampava discretament, convidant a la conversa i al tast entre fogons. Un espai que esdevé punt de trobada per compartir experiències i necessitats vitals.

Al final del passadís, a l’Aula 3, el grup de bijuteria de l’Associació de Veïns i Veïnes del Nucli Antic treballava concentradament en un monogràfic de creació de polseres amb telar. Fils, colors, telers i molta paciència omplien la sala, en un ambient relaxat i creatiu.

I com en qualsevol tarda de primavera, la pluja va acabar de posar-hi el toc final. A mesura que els núvols descarregaven a fora, la Palmira es convertia en refugi improvisat per a estudiants i veïns que buscaven aixopluc o, simplement, una estona de calma compartida. Entre ells, una noia que anava cap a l’Escola Oficial d’Idiomes, a només 90 metres del centre, va entrar, esvalotada per la pluja, preocupada per si arribaria tard a classe. Va ser-hi només uns minuts que exemplifiquen com la Palmira acull també l’imprevist.

En resum, dilluns va ser un dia com qualsevol altre. O potser no tant, perquè cada tarda és única gràcies a la gent que la fa possible.