Pigmy obre les fronteres de Hamsterdam, una ciutat feta música

dilluns, 10 novembre, 2014 - 12:00

Fa cinc anys que Hamsterdam ja existia, primer al cap de Pigmy (Vicente Macià) i mica en mica va anar existint al cap de moltes persones que han participat en aquest treball. Dissabte tocava presentar públicament aquest disc conceptual que, sota el nom de Hamsterdam, ens explica la història de Tomàs, un ratolí que té la capacitat de veure les persones com a cançons.

La nit va començar amb una actuació d’Àngel Ninguno. Aquest cantautor murcià no és un extrany a La Capsa, l’hem pogut escoltar algunes vegades en diversos festivals. La calidesa que transmeten les seves cançons i la proximitat que aconsegueix en els seus directes és realment captivadora. Amb les seves cançons aconsegueix transportar-te al seu poblet murcià, vora la llar de foc, escoltant el pas de les ovelles, temes que et parlen de vivències que no atenen a coordenades geogràfiques. El pop-folk que recull el seu disc Una historia que contar i les picades d’ullet a Pigmy van fer d’aquest concert tota una descoberta.

Després va arribar, per fi, el torn de fer realitat Hamsterdam. Els qui hagueu escoltat el disc podeu imaginar el que suposa enfrentar-se a traslladar-lo en directe. El disc és ple de detalls, de sonoritats, d’instruments i atmòsferes així que moltes persones ens preguntàvem com ho farien per traslladar-ho a l’escenari. Com? Amb una banda versàtil, amb una alternança ben triada entre temes de Miniatures (el primer treball en solitari de Pigmy) i temes nous molt ben presentats i explicats, que t’ajudaven a situar-te en la història i el moment vital de Tomás.

La banda aconseguia copsar la sonoritat del disc, línies de baix treballadíssimes, violí i clarinet que aportaven aquests minuciosos detalls que donaven riquesa, uns teclats càlids i un Pigmy segur i acollidor… Un directe tan ben treballat que transmetia molt i aconseguia convertir totes les persones en ciutadanes de Hamsterdam, una pàtria musical acollidora i rica.

A més de passejar per tots els carrers de Hamsterdam encara ens va regalar dues perles més, una versió de John Cale que va cantar  el teclista que ens va traslladar al París de 1919 i un tema final, un Sunshine de Carrots que, a més de fer ballar als presents va fer que el sol sortís a aquesta imaginària i deliciosa ciutat que Vicente Macià ha construit durant aquests anys.

Llarga vida a Hamsterdam!