Pere Azuara President d'amics de la Unesco del Prat

dilluns, 1 abril, 2002 - 02:00

Pere Azuara és, des de fa tres anys, els president de l'Associació Amics de la Unesco del Prat, una entitat, més ben dit, una ONG, que difon els principals ideals de l'organisme internacional: la pau, la cultura, l'educació i la comunicació.
Més que ideals podríem dir que aquests són els mitjans per arribar a aconseguir la defensa dels drets humans, els drets dels pobles, la pau, la justícia i la solidaritat, que són les finalitats de la Unesco.
Federico Mayor Zaragoza, expresident de la Unesco, va aportar durant el seu mandat un altre concepte molt important, el de la cultura de la pau. En què consisteix exactament?
A treballar des de tots els racons del món, per petits que siguin, en contra dels estaments que toquen tambors de guerra.

I com es pot fer?
Des de la proximitat, és per això que la seu central de la Unesco, a París, és la principal impulsora del clubs Unesco al món.

L'ONG més nombrosa de Nacions Unides
Com funcioneu, parleu de clubs d'ONG's, què sou exactament?
Ens anomenem clubs o associacions, però en realitat som una ONG, amb més de 5.000 clubs arreu del món. Estem reconeguts com l'ONG més important dins de l'ONU. La forma de funcionament és que cada país té comissions nacionals i regionals que fomenten la creació de clubs a les localitats. La nostra va ser impulsada per la Unesco de Catalunya.

Hi ha molts clubs a Catalunya?
És la comunitat regional d'Europa que més clubs Unesco té, amb més de 30 en total.

Quina és la tasca actual d'una ONG com la vostra, en el mapa mundial d'inici de segle XXI?
L'existència d'associacions com la nostra, a la societat, crec que és importantíssima. Aquest fenomen tant actual, com la globalització, pot tenir efectes positius com la intercomunicació personal, cultural, un millor coneixement dels homes i les dones entre si, etc... Però el que es desprèn de tot el que està succeint és que la cosa no va per aquí, sinó que tot apunta al fet que aquesta globalització està beneficiant els grups econòmics més importants del planeta, que, evidentment, poden aportar molta riquesa, però també molta pobresa. 

Quin preu haurem de pagar per aquesta globalització?
Per equilibrar els efectes d'aquests grups econòmics, que estan per sobre dels estats, i en molts casos al servei dels estats, és important dur a terme una tasca molt intensa des de la proximitat per a desenvolupar la cultura, la pau, l'educació i la bona comunicació. És l'única manera de contrarestar les conseqüències perverses de la globalització. És per això que les ONG's hem de treballar molt al costat dels poders locals, que són els més propers a les persones.

Què poden fer els poders locals davant una paraula tan intensa com "global"?
Confio moltíssim en l'acció dels poders polítics locals, perquè són els qui estan a prop de la gent, de les persones; han estat un dels fenòmens més essencials de la transició en el canvi de règim polític. L'activitat i participació dels ajuntaments d'esquerres, a Catalunya, ha tingut i segueix tenint una importància cabdal.

Quina és la vostra tasca concreta al Prat?
Ens basem en la sensibilització, el compromís i el suport social. Per això actuem en diversos àmbits, per una banda, amb actuacions més pedagògiques i divulgatives, com conferències, jornades i altres tipus d'actes, i per l'altra, amb accions orienta- des a qüestions de caire social. Des de fa un temps, estem publicant la revista Onada de Cultures, i també col·laborem amb altres entitats com El Prat Solidari, el Fons Català de Cooperació i el Consell de medi ambient.

Explica'ns algunes de les vostres activitats?
En el marc dels actes divulgadors, hem celebrat jornades com la de l'Eradicació de la Pobresa, El Prat contra el Racisme, 50 anys de Drets Humans, Any Internacional de la Gent Gran, 50+1 anys de la qüestió palestina, l'Any Internacional de la Cultura de la Pau; i en el 2001, el de la Mobilització contra el Racisme, La Xenofòbia i la Intolerància.

També heu fet diverses publicacions...
Sí, a més de la memòria anyal, editem la revista Onada de Cultures, i ara, pel desè aniversari, hem escrit un llibre.

I fora del Prat, quina es la vostra contribució?
Estem presents en projectes de cooperació internacional com la construcció d'un centre cultural per a joves a Palestina, la rehabilitació d'una casa cultural a Gibara, Cuba, i la col·laboració en la campanya de reconstrucció del Salvador.

Com financeu aquestes activitats?
Demanem subvencions a les institucions, a l'Ajuntament del Prat, a la Diputació de Barcelona i a la Generalitat de Catalunya, a qui agraïm el seu suport.

Al costat del poder local
Quina és la resposta de la ciutadania?
Hem de treballar molt per mobilitzar la gent. A la societat li costa, està molt mediatitzada per altres reclams. Hi ha elements quasi diabòlics, com la televisió, contra els quals s'ha de lluitar. I quan parlo de televisió no em refereixo al mitjà sinó a la manipulació i instrumentalització que s'hi fa. Avui és la entrada més directa a la nostra intimitat, i per tant encara es fa més palès que la bona i honesta informació és imprescindible. A favor de la nostra ciutat, haig de dir que al Prat participen entre 4.000 i 5.000 persones a l'any en les activitats que organitzem, i comptem amb més de 230 socis que intervenen activament en el desenvolupament de les activitats.

Com veus el futur de la vostra associació?
Amb molt optimisme. Amb la publicació de la revista Onada de Cultures, hem incorporat gent jove, molt vàlida, preparada i amb ganes de fer coses. Cada cop serem més necessaris i el futur està basat a saber vincular la gent jove dels nostres pobles. Tenim un gran capital humà.

DOLORS PÉREZ VIVES