Obrir camps de joc des de l’educació artística

dijous, 19 març, 2026 - 10:00

Des de l’àmbit d’arts visuals del programa municipal IntersECCions a les escoles Pepa Colomer, Ramon Llull i Can Rigol treballem per projectes amb una visió comuna durant dos cursos escolars i en aquest bienni ens hem conjurat per investigar el joc conscient. Si s’entén la mirada lúdica com una pràctica artística, el fet de jugar es transforma en una metodologia per experimentar, aprendre i connectar idees plàstiques o performàtiques. Parlar des dels idiomes del joc a les escoles permet treballar amb conceptes complexos apropant-los a la realitat dels infants.

El joc com a eina artística i d'aprenentatge

Seguint aquest marc d’acció, entendre el joc com un espai d’autoconsciència dóna lloc a replantejar o redescobrir marcs de convivència i normes. Jugant es pot comprendre com són les vivències d’altres persones o d’altres temps històrics i així desenvolupar l’empatia, qualitat important a l’hora de créixer amb valors ciutadans i democràtics.

Els tres projectes de l’àmbit d’arts visuals es desenvolupen sempre en co-creació amb els equips docents de les tres escoles i alhora, propicien connexions amb entitats, famílies i centres culturals locals. Durant aquest primer any del projecte els infants estan revisitant els jocs i entorns amb els que ja interactuen o apropant-se a conèixer els jocs d’abans d’avis i àvies. És així com l'alumnat de Can Rigol està preparant una jornada lúdica amb gent gran del centre cívic jardins de la Pau o com ha sorgit el fervor pels patacons i xapes entre els infants de l’escola Ramon LLull. 

De la memòria del joc a la creació contemporània

Aquests procediments artístics connecten el desenvolupament d’idees a l’escola amb processos i projectes d’artistes contemporanis que també han treballat el camp del joc com a espai de creació. Per exemple, en Francys ALÿs al seu web té una col·lecció de jocs del món, tal com a les escoles Ramon Llull i Can Rigol van revisitant jocs.

A l’escola Pepa Colomer, però, estan reconvertint les regles del joc i el camp de futbol del pati seguint l’estela del col·lectiu Acuassión. Aquest col·lectiu, que als anys 70 va dur l’art d’acció conceptual als partits de waterpolo i bàsquet de la federació castellana, ens serveix per exemplificar com la poètica conceptual pot “jugar-se” sense trencar les normes però si apuntant amb molt d’humor com qualsevol àmbit quotidià pot ser un camp artístic per reflexionar sobre les nostres realitats.

“Va néixer així un club esportiu [Aquassión] que pretenia convertir l'esport no en una lluita entre contraris sinó en un espectacle artístic, en el qual tinguessin cabuda les més renovadores tendències de l'art contemporani i va sorgir com a contrapunt ideològic a la figura de l'esportista-gladiador-professional que exigeix l'alta competició moderna, amb la possibilitat afegida d'introduir accions artístiques en l'esport, i per a enriquir la rigidesa del reglament i de les tàctiques i moviments dels esportistes, encaminades únicament a imposar-se a l'adversari…” Marzo, J [Jorge Luis]. [2013] “Passion y Aquassion, arte y deporte conceptual en los años 70” 

Els tres projectes acabaran aquest primer curs d’indagació dels dos que durarà el projecte sobre el joc conscient amb accions per compartir els processos amb jornades obertes a les famílies o preparant gimcanes a altres grups i infants de les seves escoles.