Millorar i modernitzar el comerç local

divendres, 20 desembre, 2002 - 01:00

Les propostes del Pla de Dinamització Comercial (PDC), que s'acaba de presentar als comerciants locals, es basa en un estudi elaborat per la consultora D'Aleph, i es planteja tres preguntes consecutives: Com està el comerç del Prat? Quin model de comerç volem per a la nostra ciutat? Què hem de fer per  aconseguir-ho? Tot seguit respondrem  la primera pregunta.
Les dades ens indiquen que al Prat hi ha 1.005 establiments, que en total sumen 119.932 metres quadrats de superfície comercial. També sabem que el principal sector comercial de la ciutat és el quotidià alimentari, que representa el 33,63% del total. Tot i així, és un percentatge inferior al comarcal i al català. Aquí ja trobem un primer dèficit del comerç pratenc.
Però si els establiments d'alimentació són majoritaris pel que fa al seu nombre, els d'equipament de la llar ho són pels metres quadrats que ocupen (un 23,6% de la superfície comercial de la ciutat), seguits dels establiments de comerç mixt (petits supermercats de barri), que tot i ser només el 5% del total, ocupen el 21,6% de la superfície comercial del Prat.
Pel que fa a la dotació comercial, el Prat està millor que el Baix Llobregat, però pitjor que Catalunya. Així, pel que fa a nombre d'establiments per cada 10.000 habitants, si aquí n'hi ha 159, a la comarca n'hi ha 150 i a Catalunya 181. Pel que fa a la superfície comercial, al Prat tenim 1.899 m2 per cada 1.000 habitants, al Baix Llobregat n'hi ha 1.230 i a Catalunya 1.460. En aquest cas, la presència al nostre municipi del Carrefour des de 1973 distorsiona aquesta dada.

QUADRE 1
Nombre d'habitants per establiment
El Prat 63
Baix Llobregat 67
Catalunya 55

Un estudi acurat de les xifres ens mostra que el Prat és deficitari en tres tipus d'establiments: el quotidià alimentari (aliments frescos, envasats, congelats...), el quotidià no alimentari (perfumeries, drogueries, ferreteries...) i en l'equipament de la persona (roba, calçat...). L'existència d'hipermercats propers com el Carrefour, Alcampo a Sant Boi, Caprabo a Gavà, o Eroski i Hipercor a Cornellà, explica part d'aquests dèficits. I també compta un fet que cal no oblidar: la proximitat de la ciutat de Barcelona, gran pol d'atracció comercial de tota l'àrea metropolitana, especialment pel que fa a la compra de roba, calçat, restauració, oci...

L'estudi en el qual es basa el PDC ha detectat que al Prat hi ha uns deu carrers o eixos comercials ben definits, que s'agrupen en quatre zones d'especial potència comercial.

QUADRE 2
Principals eixos comercials del Prat, ordenats per nombre d'establiments
Zona Sectors predominants
Verge de Montserrat Quotidià alimentari (31%) i equipament personal (18%)
Ctra. de la Marina Quotidià alimentari (34%) i equipament de la llar (20%)
Ca l'Alaio Automació i vehicles (100%)
R. Ribes Parellada/Remolar Quotidià alimentari (60%) i equipament de la llar (14%)
Ferran Puig Equipament personal (37%) i quotidià alimentari (27%)
Jaume Casanovas Equipament de la llar (42%) i quotidià alimentari (22%)
Frederic Soler Equipament personal (44%) i equipament de la llar (25%)
Lleida Eq. personal (35%), de la llar (19%) i alimentari (19%)
Coronel Sanfeliu Quotidià alimentari (32%) i equipament personal (28%)
Riu Llobregat Quotidià alimentari (64%)

ELS COMERCIANTS
Com són i què pensen?
Per fer l'estudi s'ha hagut de comptar, evidentment, amb el punt de vista dels comerciants, que s'ha recollit a través d'una enquesta a una cinquantena d'establiments de totes les àrees comercials de la ciutat. Els comerciants del Prat consideren que la nostra ciutat, en general, "no està ni bé ni malament", però creuen que la seva imatge exterior no és gaire bona i que manca oferta lúdica i de serveis. Les comunicacions i transports amb l'exterior són bones, i el trànsit intern és fluid, tot i que hi manca aparcament (especialment a prop de les zones comercials), alhora que la indisciplina viària dificulta les operacions de càrrega i descàrrega. El tema de l'aparcament preocupa bastant. Així ho pensen dos comerciants de zones diferents, José Piñero (ctra. de la Marina) i Carles Vives (c. Frederic Soler). Piñero assenyala que "per a certs comerços és bàsic que la gent pugui arribar-hi en cotxe, sobretot si venen coses pesants o voluminoses. Crec que seria necessària una zona blava". El nou Pla Municipal d'Aparcaments preveu accions en aquest sentit.
La meitat dels comerciants pensa que, en general, el comerç del Prat és prou atractiu, i l'altra meitat, que no tant. On sí que coincideixen és en la  manca de capacitat d'atracció de compradors no residents al Prat. El 70% dels comerciants de la ciutat obren els dissabtes a la tarda, consideren que el mercat setmanal dels dijous a Sant Cosme (el "mercadillo") no té gaire incidència en el comerç local, i pensen que, en els darrers anys, el carrer Ferran Puig ha perdut atractiu a favor d'altres zones comercials de la ciutat.
També pensen que els pratencs compren cada vegada menys en petites botigues i més en mitjanes i grans superfícies, i que la principal competidora és el Carrefour, seguida de l'Alcampo de Sant Boi. De tota manera, Carles Vives opina que "ells fan una batalla, i nosaltres una altra. No competeixen directament amb nosaltres. Els petits ens hem d'agrupar, la unió és fonamental, és com s'aconsegueixen objectius, com han fet al carrer de Sants o al barri de Sant Antoni de Barcelona. Hem d'aconseguir que Frederic Soler i Ferran Puig siguin com el Portal de l'Àngel del Prat, que la gent hi vingui a passejar. Per a això caldria millorar aspectes com la il·luminació del carrer i la senyalització". L'associacionisme és un aspecte que Piñero també considera clau.
Quant a la seva pròpia situació, el 74% dels comerciants del Prat tenen la  botiga com a única font d'ingressos, des de fa una mitjana de 12 anys, amb un local en propietat en el 60% dels casos, tot i que el 25% creuen que els seus fills no continuaran amb el negoci. El 58% dels comerciants tenen assalariats (un 80% són dones i el 64% mai han rebut formació específica). Al 58% dels comerços es pot pagar amb targeta.
L'opinió d'una altra comerciant, Maria Bascuñana (C. Lleida), pot resumir una mica la situació del comerç al Prat. Segons ella, "no està pas malament, ni pel que fa a quantitat ni a qualitat. Però si que li cal una certa modernització, una posada al dia: aparadors més atractius, més iluminació...".

ELS CONSUMIDORS
Com són i què pensen?
Un cop analitzats els comerciants, també s'han estudiat els consumidors del Prat, quines són les seves pautes de comportament, les seves preferències i motivacions a l'hora d'anar a comprar. L'estudi s'ha fet a través d'una enquesta a 400 llars pratenques, i revela que qui fa la compra familiar són, en un 80%, les dones. Un 87% dels consumidors considera que l'oferta comercial del Prat és bona, tot i que troben a faltar més varietat i oferta, especialment en articles d'esport, vestit, calçat, música i lleure, elements que, per tant, també compren fora del Prat.
Els ciutadans identifiquen com a zona més comercial l'avinguda Verge de Montserrat, seguida del nucli antic i de Ctra. de la Marina, amb percentatges molt semblants. Gairebé sempre van a comprar a peu, amb l'excepció dels consumidors de Sant Cosme, que agafen més el cotxe i l'autobús. Pel que fa al moment de la compra, el 38% ho fan a qualsevol hora, el 25% prefereix el matí, i només el 9% compra només els dissabtes.
Una conclusió important és que els consumidors del Prat valoren sobretot la proximitat dels comerços a l'hora de decidir-se on comprar, especialment pel que fa als productes de més consum.
L'estudi diferencia entre dos hàbits dels consumidors: anar a comprar i anar de compres, que no és el mateix.(anar de compres implica també el passeig i el gaudi de mirar botigues), i una de les pretensions del PDC és que el comerç del Prat serveixi tant per anar a comprar com per anar de compres.

EL PLA D'ACCIÓ
Com aconseguir el comerç que volem?
Hem vist quin comerç té el Prat i quins dèficits pateix. Ara cal actuar per  aconseguir el comerç que volem. Per això, el PDC planteja un pla d'acció, amb una sèrie de línies d'actuació. Els objectius són definir el model comercial més adient per a la ciutat, potenciant una zona comercial central i d'altres on la proximitat tingui un pes específic (Marina-Lleida, Remolar i St. Cosme) amb connexions més fàcils i permeables, que formin itineraris de compra i passeig.
El futur desenvolupament urbanístic del Prat Nord encara potenciarà més aquest paper central del nucli antic. Tot i així, cada zona rebrà un tractament específic de potenciació i consolidació.
Altres objectius són millorar l'oferta comercial i adaptar-la a les necessitats dels consumidors; crear espais que atreguin els consumidors a les zones comercials, tot millorant l'entorn urbà; crear instruments de gestió de cada zona comercial; i contrarestar la millora de l'oferta comercial de l'entorn, tot fidelitzant els consumidors pratencs. Per  assolir aquests objectius, el PDC proposa les accions següents:

1.- Millora de l'oferta: formació específica i pràctica dels comerciants i dels assalariats, sessions de sensibilització amb experiències concretes.
2.- Millora de l'entorn urbà: creació de  bosses d'aparcament de rotació (zona blava), continuar amb la supressió de barreres arquitectòniques, creació de més carrers exclusius o de prioritat per a vianants, millora de la senyalització.
3.- Millora de la capacitat d'atracció: priorització  dels joves i de les famílies joves amb fills, implantació d'una oferta complementària atractiva vinculada a l'oci (restaurants, cafeteries, cinema, terrasses diürnes durant tot l'any, activitats d'animació per a joves i famílies...), ubicació d' equipaments que atreguin públic, generació d' itineraris de connexió entre equipaments i zones comercials.
4.- Organització i estratègia: consolidació i coordinació de les associacions de comerciants, constitució d'un consell del comerç del Prat, creació d'una imatge de marca global per al Prat i particular per a cadascuna de les quatre zones comercials (amb estratègies de comunicació, publicitat, campanyes per temporades, atenció als moments de menys activitat comercial, etc.).
Aquestes actuacions serveixen per a tota la ciutat i per a cadascuna de les seves zones comercials. No obstant, cada àrea mereixerà atencions específiques.

DESPIECE
Els mercats, locomotores del comerç
El mercat, un concepte que existeix des de fa milers d'anys, encara està ben present en les ciutats actuals, on actua com a autèntica locomotora de la dinamització comercial del barri on estan ubicats. En el cas del Prat, això és molt clar, tant pel que fa al mercat municipal (plaça de la Vila) com als privats (Remolar i plaça Blanes) tots ells potents punts d'atracció que, malgrat la crisi general que van viure els mercats catalans durant els anys 90, continuen sent peces imprescindibles de la xarxa comercial d'un barri o ciutat. Els mercats són, amb diferència, els primers punts de venda dels aliments frescos a la nostra ciutat, per sobre dels supermercats, les botigues petites i les grans superfícies. Joaquim Vila, paradista del mercat municipal, explica que "un mercat beneficia les botigues del voltant, entre tots ens ajudem", i apunta que la decisió més efectiva dels darrers anys "ha estat obrir a les tardes, perquè atraiem una clientela diferent, sobretot gent jove que al matí treballa".

ENTREVISTA
Guillem Díaz, director de l'estudi sobre el comerç del Prat.

- La seva empresa, D'Aleph, ha dissenyat el PDC després d'un estudi a fons. Què l'ha sorprès del Prat respecte a d'altres municipis?
- En la part negativa, que li manca una zona comercial central prou potent, una zona que, d'altra banda, té un gran potencial de desenvolupament. Em refereixo sobretot a l'eix plaça de la Vila- Ferran Puig-Frederic Soler. I en les parts positives, precisament aquesta potencialitat comercial de tot el Prat en general, tant pel que fa a nombre d'habitants com a l' estructura urbana (plana i ordenada, fàcil de caminar). Un altre fet molt positiu és que el 70% dels comerços del Prat obren els dissabtes a la tarda.
- És tan necessari que hi hagi una zona central? I per què el nucli antic i no carretera de la Marina, per exemple?
- Al centre de la ciutat hi ha la seva identitat. I a una ciutat sense comerç li manca identitat. A més, el comerç del nucli antic té un element diferencial respecte a les altres zones: el principal sector és el comerç no quotidià, especialment el lligat a l'equipament de la persona (roba, calçat, complements...). Una ciutat que al seu centre no tingui aquest tipus de comerç tindrà dificultats per atreure gent. Al nucli antic viu només el 12% de la població del Prat, però acull el 25% del comerç, el 40% del qual és d'equipament de la persona. Per tant, la base ja existeix. Està clar quin és el centre, i més ho serà en el futur, amb el desenvolupament del Prat Nord.
- I les altres zones?
- No les oblidem, al contrari. Cada zona mereix una atenció específica. Les altres tres zones tenen molt potencial i estan situades en àrees molt poblades, amb un comerç de proximitat, per a la gent que viu a la vora. Tenen un gran futur.
- Hi ha alguna ciutat que ens serveixi com a model?
- No hi ha ciutats model en tot, sinó en temes concrets. Per exemple, pel que fa a la força i lideratge de les associacions comercials, destaquen Granollers i el carrer de Sants de Barcelona. Pel que fa a intervenció urbanística positiva, Viladecans. Una ciutat que ho ha fet bé gairebé tot és Vilanova i la Geltrú.
- Al Prat, els dos grans enemics semblen les grans superfícies i la proximitat a Barcelona. Com es poden combatre?
- Ara, les grans superfícies es roben clients entre elles, les seves competidores són elles mateixes. El seu efecte és, ja, bastant petit. Més efecte té la proximitat a Barcelona, sobretot per a productes com moda, calçat, llibres, discs, material esportiu... i en marques concretes que al Prat no es troben. A Barcelona la gent va a comprar, però també a passejar, cosa que al Prat encara no es fa prou.
- I què es pot fer des del Prat?
- L'Ajuntament ha de fer coses, però qui sobretot ha de fer moltes coses és el comerciant. Ha de començar a treballar com si estigués en un centre comercial, com si cadascuna de les quatre àrees comercials de la ciutat fos un únic equipament comercial amb moltes botigues. Aquest és el gran repte del futur, que el comerç faci seu el Pla de Dinamització.