“A l'Escola d’Arts del Prat vaig aprendre tot el que sé de pintura i dibuix”

divendres, 18 setembre, 2026 - 08:30

L'artista pratenca de talla internacional Cristina BanBan és l'encarregada de pronunciar el pregó de la Festa Major d'aquest any, que tindrà lloc el divendres 25 de setembre a les 21:30 h a la pl. de la Vila. Cristina BanBan (nom artístic de Cristina Martín Collado) viu des de fa anys a Nova York, on crea una obra de gran projecció mundial, amb nombroses exposicions i premis. Nascuda a la nostra ciutat el 1987, va rebre un Premi Ciutat del Prat el 2021 per la seva trajectòria. Va començar la seva formació a l'Escola d’Arts del Prat (on se li ha fet aquesta entrevista), de la qual va ser professora, i és llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Va ser l'autora del cartell de la Festa Major de 2018. La següent entrevista és un extracte de la que podeu mirar a elprat.tv

Què suposa per a tu ser aquí, a l'Escola d’Arts?
Té un valor molt gran. Aquí he après tot allò que sé de pintura, de dibuix… va ser el primer lloc que em va obrir una mica la ment, la passió pel dibuix. Li dec molt a aquesta escola, perquè vaig començar als cinc anys, fins als 17 que vaig estar d'alumne, i després ja com a professora uns quants anys també. És una segona família, una segona casa. Després vaig anar a l'institut Baldiri, aquí al costat, i més tard vaig fer Belles Arts.

Després vas a Londres a estudiar anglès i a continuar explorant el teu art. Què ha suposat aquest canvi d'aires per a tu?
Me'n vaig anar a Londres el 2017 per buscar nous horitzons. Allà vaig estar set anys i vaig començar més de debò amb l'art, la meva feina es va començar a veure més. Vaig participar a l'exposició col·lectiva del Summer Show a la Royal Academy of Arts i em van donar un premi. Allí va començar una mica a rodar-ho tot.

Vas rebre grans elogis.
Sí, això em va ajudar a donar-me a conèixer a les galeries. Després vaig tenir un parell de coses a Alemanya i després ja me'n vaig anar a Nova York, on em vaig mudar el 2019, perquè allà hi ha molta concentració d'artistes i galeries.

Com és el teu dia a dia allà?
Al matí esmorzar tranquil·la i intento fer una mica d'esport. Després vaig a l'estudi, fins a la nit. La vida de l'estudi pot ser solitària. Tinc l'estudi a prop de casa, a Brooklyn, i al mateix edifici tinc la meva comunitat d'amics, d'artistes, amb els quals puc fer un cafè, xerrar. Molts són espanyols i catalans que vaig conèixer allà.

Com vius el fet d'haver exposat a galeries tan prestigioses com l'esmentada Skarstedt o Perrotin de París?
Fa anys que hi treballo i és una gran sort, perquè gràcies a aquesta plataforma puc exposar la meva feina a nivell internacional. La veritat és que em mantenen ocupada.

Com és el teu procés creatiu i com defineixes el teu estil ara mateix?
El procés creatiu és posar-hi moltes hores a l'estudi. No crec en això d'esperar que aparegui la musa i començar a treballar. Jo sempre he estat molt treballadora. Crec que és una cosa que em ve de família. I quant a l'estil, és una cosa que m'identifica però que alhora intento canviar, per no estancar-me. No vull que l'estil sigui una cosa que em limiti, però sí que és veritat que la figura i el cos és una cosa que em crida l'atenció, encara que vagi canviant sempre roman a la meva feina.

Què t'atreu del cos humà?
Faig servir el cos humà com una eina per explicar històries, com un punt de partida. Concretament, m'interessa el cos de la dona, perquè sempre ha estat una forma més autobiogràfica d'expressar-me. Les meves darreres pintures s'estan tornant una mica més abstractes, però la dona continua sent el nucli de la meva feina.

En una entrevista vas dir que per a tu la pintura és com una lluita sense fi. Què vol dir això?
Per mi, la pintura és una lluita sense fi perquè sempre has d'estar buscant alguna cosa nova i no acomodar-te en allò que ja saps fer. És important mantenir-se una mica incòmoda, continuar canviant i exigir-se donar una mica més. És una obsessió que mai no s'acaba i en la qual sempre estàs intentant arribar una mica més lluny.

Quins referents artístics tens?
Van canviant, però un dels que més miro és Willem de Kooning, que va passar de la figuració a l'abstracció, cosa que m'interessa. M'agraden molt Paula Rego, Jenny Saville –per com treballa el cos–, Chaim Soutine, també Sorolla, ho he mirat molt. Francis Bacon també. Són artistes dels que tinc llibres a l'estudi i sempre intento revisar-los.

Cap on vols portar el teu estil ara mateix?
M'agradaria tornar a l'estudi per intentar fer alguna cosa força diferent a nivell de tècnica. Potser el contingut seguirà sent semblant, però m'agradaria prendre'm uns mesos per experimentar i poder presentar alguna cosa diferent, així també em diverteixo i em segueixo esforçant a fer alguna cosa nova.

Quina relació mantenes amb el Prat?
Sempre em sento propera a les meves arrels, a la meva ciutat, al meu país. Tinc una relació molt estreta amb la família i intento que els costums no es perdin. Tinc un grup d'amistats espanyoles i catalanes força ferm ia nivell cultural intentem fer pinya. I intento venir tot el que puc, almenys dues vegades l'any passo pel Prat.

Et fa il·lusió ser la pregonera de la Festa Major?
Molta, és un honor molt gran, una responsabilitat també. A veure com surt... espero que bé i que a la gent li agradi.

Què ens tens preparat?
Sorpresa. No sóc una persona molt de lletres, però m'agrada parlar i m'agraden les persones, ho faré tan bé com pugui. Una mica de vertigen sí que fa.

Com viuràs tu la Festa?
El primer dia soparem en família i, sobretot, cada any anem a la fira amb la neboda a passar-ho bé.

Gràcies per acompanyar-nos.
A vosaltres, i que vingui tot el món a dos quarts de deu el divendres 25.

Luis Rodríguez Alonso