L’alcaldessa Alba Bou Jordà convida a “defensar les ciutats com a Espais de trobada per a tothom” al seu discurs de l’acte commemoratiu de la Diada

divendres, 12 setembre, 2025 - 11:00

El Prat de Llobregat ha commemorat aquest dimecres 10 de setembre al vespre la Diada Nacional de Catalunya amb un acte institucional i la tradicional ofrena floral a la plaça Mestre Estalella. Com ve sent habitual, en l'ofrena han participat nombroses formacions polítiques i sindicals, així com entitats de caire molt divers de la ciutat.

L’acte ha comptat amb actuacions musicals i de gegants, a càrrec de la Unió Filharmònica del Prat, l’Associació Gegantera Recreativa i l’Associació Gegantera Delta del Prat de Llobregat, i l’Associació Societat Coral Recreativa Lo Llobregat de Les Flors. La ballada de sardanes ha estat interpretada per la Cobla Baix Llobregat gràcies a Amics de la Sardana. Per la seva banda, els Castellers del Prat també han participat d’aquest acte amb un pilar. Finalment, s'han interpretat El cant de la Senyera i Els Segadors, així com la Sardana del Prat.

Per part de l’Ajuntament del Prat, han participat l’alcaldessa, Alba Bou Jordà, i representats de diversos grups municipals: David Vicioso en nom del Prat En Comú Podem, Juan Pedro Pérez del PSC, Jordi Ibern d'ERC, i Gerard Valverde de Junts Per Catalunya.

L'alcaldessa del Prat, Alba Bou Jordà ha realitzat un missatge institucional, que podeu veure a elprat.tv o llegir tot seguit:

Defensar les ciutats com a espais de trobada

La Diada marca sempre un moment de reflexió en un context que és, en primer lloc, de retrobament i de nous inicis.

Al setembre el Prat, com tantes altres ciutats, després de la pausa estival, torna a bategar. Ens retrobem amb el nostre veïnat, amb les nostres amistats, a les places, als carrers... ens preparem per la festa major... també 2 repassem l’oferta formativa del curs als centres cívics, consultem la programació cultural que ens espera els propers mesos... hi ha qui fa la promesa d’anar més al gimnàs i s’apunta a alguns dels fantàstics centres esportius que tenim a la ciutat... i milers d’alumnes tornen a l’escola. En aquest sentit, permeteu-me aprofitar aquest acte per reiterar en públic l’agraïment que vaig fer ahir a la Lliçó Inaugural 2025/26 a un col·lectiu sense el qual el Prat no seria igual i sens dubte seria pitjor: la comunitat educativa de la ciutat. Al professorat, per tota la tasca que desenvolupen, a les famílies, que acompanyaran els seus infants; i a totes les persones del Prat, grans i petites, que aquest curs seguiran formant-se i a qui desitjo sort i encerts.

La Diada arriba cada any en aquest context d’inici de curs. Però no podem obviar que aquesta Diada arriba aquest any en un context més general molt més fosc. El món no va bé. D’Ucraïna a l’Afganistan, dels EEUU de Trump a l’Europa desnortada, el món va, de fet, molt malament. La guerra, l’odi, la desinformació, i la desconfiança en la democràcia campen cada cop amb més força arreu.

I si algun lloc del món encarna aquesta situació dramàtica, és a la Franja de Gaza. Cada dia ens arriben imatges insuportables del que cada cop més veus autoritzades titllen de genocidi a Palestina. Unes imatges que no només ens commouen, sinó que ens interpel·len a no mirar impassibles. A no restar en silenci.

Per tant, primer de tot permeteu-me expressar des del Prat, una ciutat que sempre ha estat solidària i compromesa, un clam contra la guerra, contra les matances de persones innocents. Mai, enlloc, i contra ningú. I sempre, amb la pau. Celebrem aquesta Diada en un món que no va bé, deia. I les ciutats se’n ressenten.

Hi ha qui pretén convertir-les en un escenari més d’aquest món emmalaltit d’odi i ple d’enfrontaments. Ho veiem sovint i ho veiem no massa lluny d’aquí. De Ripoll a Torre Pacheco, massa polítics obliden una màxima que crec que ha de ser sagrada, que és que els i les servidores públiques tenim 3 un deure: sumar i restar. Sumar a l’esforç col·lectiu per millorar les nostres comunitats, i restar problemes a la gent. El nostre deure no és crispar i enfrontar, sinó construir ponts i estendre mans.

Per això, avui és hora de reivindicar uns valors que abans semblaven incontestables. Però la història ens ensenya, un cop més, que res es pot donar per descomptat i que cap avenç està mai garantit per sempre.

En primer lloc, avui és hora de reivindicar el municipalisme tal i com l’hem entès i practicat sempre al Prat i a tantes ciutats del nostre entorn metropolità i català. Un municipalisme que entén les ciutats com a espais de trobada i treballa per convertir aquestes ciutats en llocs no ja habitables, sinó el més amables possibles. Un municipalisme que sap que les millors ciutats són aquelles que saben posar en comú tota la diversitat dels seus veïns i veïnes. D’una gent que sovint ha vingut de llocs diferents, que viu de formes diferents, que creu en coses diferents, que pensa diferent, que estima i gaudeix diferent, però que comparteix un moment i un lloc al món i un anhel comú: la voluntat de desenvolupar, ara i aquí, una vida plena i feliç.

Un municipalisme, permeteu-me afegir, que al Prat també passa específicament per la defensa de la sostenibilitat, de l’equilibri territorial, i d’un planejament del futur que es fa pensant en l’interès general del país, i no en la bitlletera d’uns pocs. En aquest acte institucional, en aquest inici de curs polític, no vull deixar de refermar un cop més el compromís expressat per una àmplia majoria del plenari i compartit per una amplíssima majoria de la gent del Prat amb la defensa d’un territori equilibrat que no ens ha regalat ningú. I que defensarem carregats i carregades d’arguments jurídics, econòmics i ecològics. Farem tota la pedagogia que calgui i no ens cansarem d’apropar a tothom una postura que és ferma i clara: l’aeroport no pot créixer ni un pam més. Defensarem el nostre delta, la nostra platja, el nostre territori, i en definitiva el nostre model de ciutat.

Em referia abans a les ciutats com l’espai de gent diversa que construeix un projecte compartit. Entendre així les ciutats vol dir també entendre què és un Ajuntament. És aquella eina de la qual es doten aquests i aquestes ciutadanes diverses, però que comparteixen un ara i un aquí, per poder desenvolupar en aquest ara i en aquest aquí les seves vides amb plenitud. Un Ajuntament és i ha de ser una eina al servei d’aquestes comunitats 4 diverses. I ha de servir no per enfrontar-les, sinó per enfortir-les. Estic satisfeta de poder dir que parlo, de ben segur, per tots i totes les companyes del consistori que avui m’acompanyen.

Si entenem les ciutats com un espai on gent diversa construïm un projecte compartit, entendrem també quina és la idea de país que defensa el catalanisme popular, aquell catalanisme que ha agrupat des de fa dècades la immensa majoria dels i les catalanes, que ha convertit aquests catalans i catalanes, amb tota la seva diversitat, en un sol poble.

En l’argumentari de la ultradreta s’ha fet forta una idea que va forjar el fundador de les JONS, Ramiro Ledesma: “Només els rics es poden permetre el luxe de no tenir pàtria”. La qüestió, la trampa que fa la ultradreta, és que no diuen què entenen per pàtria. I el catalanisme popular que reivindiquem defensa una idea de país que és diametralment oposada a la que propugnen avui els apòstols de l’enfrontament.

El catalanisme popular sap que el que determina la qualitat d’una pàtria no són les seves banderes, sinó els seus serveis públics. Sap que allò que defineix un poble no és la puresa de la seva sang, sinó què és capaç de construir quan els seus membres treballen plegats i plegades. El catalanisme popular sap que allò que ajuda a avançar un país no són aquells que atien el conflicte per beneficiar-se’n, sinó les persones que es pregunten com poden construir, com poden contribuir de la millor manera possible al progrés col·lectiu. Sap que la pitjor enemiga de la Catalunya plena és la Catalunya pura. Ens ho recordava un català de Can Tunis nascut a cavall de Conca, Castelló i Terol, al Racó d’Ademús, ara fa cent anys i que per això commemorem aquest 2025: Paco Candel. El catalanisme popular sap, com ens ensenyà aquest escriptor que va donar veu als altres catalans, als catalans arribats al país durant el segle XX, que és català qui viu i treballa a Catalunya. I que no són els salvapàtries, els dinamitadors de ponts, o els apologetes de l’odi, els qui fan grans els països. Sinó aquesta gent diversa que ha sabut i sap posar en comú la seva diversitat per construir plegats i plegades una comunitat. Gent com nosaltres, els pratencs i pratenques de formacions diverses, d’entitats tan variades, que avui ens apleguem en 5 aquesta plaça de la nostra ciutat per celebrar l’alegria de construir plegats i plegades el nostre lloc al món i fer així un país millor.

Aprofitem la Diada per reafirmar el nostre compromís amb aquests valors del municipalisme i del catalanisme popular. Ara, quan aquestes certeses que abans semblaven intocables estan amenaçades, més que mai, comprometem-nos en construir una ciutat cada cop millor. Una ciutat entesa com a espai de trobada on tothom, sigui qui sigui i pensi com pensi, pugui desenvolupar una vida plena. Construir aquesta ciutat serà la nostra millor forma de contribuir a fer cada dia una Catalunya més rica i més plena.

Pratencs i pratenques,

Que tingueu una molt bona Diada Nacional de Catalunya.

Visca el Prat, i visca Catalunya