Esteu aquí

L'alcalde Mijoler anima a "posar en comú les nostres diferències" per avançar en la desjudicialització política i cap "als anhels que compartim de progrés i de justícia"

Entitats i formacions polítiques del Prat de Llobregat commemoren la Diada Nacional de Catalunya amb la tradicional ofrena floral a la plaça del Mestre Estalella, que enguany ha arrencat amb un minut de silenci per les víctimes del terratrèmol al Marroc

diumenge, 10 setembre, 2023 - 19:00

El Prat de Llobregat ha commemorat aquest diumenge 10 de setembre al vespre la Diada Nacional de Catalunya amb un acte institucional i la tradicional ofrena floral a la plaça Mestre Estalella. Com ve sent habitual, en l'ofrena han participat nombroses formacions polítiques i sindicals, així com entitats de caire molt divers de la ciutat. Totes elles han guardat un minut de silenci a l'inici de l'acte en record de les víctimes del terratrèmol que divendres passat a la nit va causar més de 2.000 morts al Marroc i en solidaritat amb els territoris afectats.

L’acte ha comptat amb actuacions musicals i de gegants, a càrrec de la Unió Filharmònica del Prat, l’Associació Gegantera Recreativa i l’Associació Gegantera Delta del Prat de Llobregat, i l’Associació Societat Coral Recreativa Lo Llobregat de Les Flors. S'han interpretat El cant de la Senyera i Els Segadors, així com la Sardana del Prat.

Per part de l’Ajuntament del Prat, han participat l’alcalde, Lluís Mijoler, i representats de diverss grups municipals: Alba Bou en nom del Prat En Comú Podem, Juan Pedro Pérez del PSC, Jordi Ibern d'ERC, Jorge Monteagudo de Jóvenes y Pensionistas Decidimos, i Gerard Valverde de Junts Per Catalunya. L'alcalde Mijoler ha realitzat un any més un missatge institucional, que podeu veure a elprat.tv o llegir tot seguit.

Per la igualtat, pel planeta: posem la diversitat en comú

Companys i companyes del consistori,

Membres de les entitats de la ciutat que avui participeu en aquesta ofrena floral,

Pratencs, pratenques,

Bona tarda a tothom.

I moltes gràcies per participar en aquesta ofrena institucional amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya.

Abans que res, em vull sumar com a alcalde al gest de solidaritat que a l’inici d’aquest acte hem tingut tots i totes fent un minut de silenci en record de les ja més de 2.000 persones que han perdut la vida a causa del greu terratrèmol que ha sacsejat el Marroc i que ens ha colpit com a ciutat de forma especial. Perquè el Prat és una ciutat feta amb l’esforç de gent vinguda d’arreu, i una de les comunitats que hi ha contribuït de forma decidida és la dels conciutadans i conciutadanes d’origen marroquí. L’Ajuntament del Prat està i estarà al costat d’aquesta comunitat de la nostra ciutat, i contribuirà en la mesura del possible i en el marc de la xarxa municipalista catalana de cooperació en la reconstrucció dels pobles i ciutats afectats pel terratrèmol i en l’atenció a les persones supervivents de la tragèdia.

També vull agrair la Banda de la Unió Filharmònica del Prat, que ens ha interpretat el Cant de la Senyera i la Sardana del Prat, i a l’Associació Gegantera Recreativa i l’Associació Gegantera Delta per les ballades dels gegants Pere i Paulina, Canudas i Eulàlia.  Amb aquestes actuacions hem encetat un acte que és de retrobament i de reflexió. Després de la pausa de l’estiu, ens retrobem amb la vida ciutadana, cívica i social de la ciutat, just quan arrenca el curs escolar i poc abans d’una nova Festa Major. En aquest sentit, en nom de la ciutat no vull deixar de desitjar sort i encerts a tot l’estudiantat que aquests dies comença un nou curs, i vull també donar les gràcies a tot el professorat que l’acompanyarà aquests propers mesos, tot agraint-los el seu esforç. I ens retrobem per reflexionar, amb motiu de la Diada, sobre el moment en què es troba la nostra ciutat, Catalunya i Espanya.

Enguany encetem no només un nou curs polític. Encetem una nova etapa, a molts nivells. Una etapa en la qual haurem d’encarar molts reptes. Una etapa que exigirà molta intel·ligència i capacitat de diàleg per avançar. Una etapa que, si estem a l’alçada d’aquest reptes, pot obrir nous horitzons d’esperança.

Això esdevé palès si pensem on érem fa quatre anys. El 2019, en aquest mateix espai i en aquest mateix acte, reivindicava la tradició de les ciutats com a espais de trobada, com a espais on la ciutadania catalana ha sabut posar en comú la seva extraordinària pluralitat per bastir ponts i teixir complicitats. Reivindicava tradicions com la de la nostra comarca, on la Diada del 1976 milers de persones es van aplegar a la plaça de Catalunya de Sant Boi per clamar amb parles i veus diverses que érem, que som, i sobretot, que volem ser un sol poble.

Aquesta reivindicació dels espais de trobada que som i volem ser les ciutats catalanes podia resultar voluntariosa en aquell context del 2019, on tot just començàvem a superar una etapa d’enfrontament polític  i de blocs entorn del debat nacional. Vivíem un temps de judicialització i bloqueig polític que ens paralitzava a l’hora d’encarar reptes que són urgents.

Quatre anys després, allò que llavors anhelàvem ara pot esdevenir realitat.

Pensàvem i seguim pensant de formes molt diferents. Tenim aspiracions i idees diverses sobre cap a on volem que avancin Catalunya i Espanya. Però som majoria aquells i aquelles que creiem que és en la plaça política on s’han de debatre aquestes idees, respectant el joc democràtic, amb diàleg i sense imposicions. Aquells i aquelles que sabem que per obrir les portes d’aquesta plaça política és necessari el reconeixement del problema polític, la seva desjudicialització, i actuar amb valentia i generositat per avançar en la seva resolució. Es tracta, en definitiva, de “comprendre i estimar les raons i les parles diverses” que ens defineixen, com diuen els versos d’Espriu que la presidenta del Congrés Francina Armengol va recordar recentment a la cambra baixa.

Es tracta de posar en comú les nostres diferències, per bastir fronts amplis entorn dels anhels que compartim de progrés i de justícia.

Perquè els reptes que encarem com a societat són urgents.

“Estem tancant el que ja s’ha confirmat com l’estiu més calorós del qual tenim registre”, advertia ara fa un any, la Diada del 2022. Any rere any, tornem a superar rècords. L’emergència climàtica no és només una realitat innegable. Sinó que ja afecta les nostres vides ara i aquí. Fem front a una sequera que ja dura mesos, per posar un exemple ben actual i quotidià el preu de l’oli s’enfila dia rere dia, i les collites segueixen empitjorant. Està en risc la base material de la nostra vida. I només ho neguen aquells que creuen ingènuament que els seus privilegis serviran per mantenir-los al marge d’aquesta crisi que ja és aquí.

Per això defensar la justícia avui passa per combatre  l’emergència climàtica. Perquè entenem que les ciutats i la ciutadania hem de fer esforços, però alhora volem ressaltar que si nosaltres hem de fer renuncies els privilegiats també han de fer-les. Mentre nosaltres repensem la nostra forma de moure’ns per fer-ho d’una manera més sostenible altres hauran de fer-ho als seus avions. Perquè contra l’emergència climàtica els petits gestos són importants, però les transformacions estructurals són imprescindibles.

Cal repensar la nostra forma de viure. Impulsar l’emancipació personal i social avui en dia, ens recordava poc abans de morir el sociòleg i filòsof francès Bruno Latour, passa paradoxalment per prendre consciència de la complexa xarxa d’interdependències que sosté la vida al planeta terra.

Es tracta de superar la imatge prepotent de nosaltres mateixos com a éssers i com a espècie que pot devorar recursos amb impunitat i pot restar indiferent al que passa al seu voltant. Es tracta de redescobrir que la vida al planeta se sosté gràcies a una fascinant i rica xarxa de la qual formem part i sense la qual no sobreviurem. Es tracta de tornar a posar al centre la vida. De redescobrir la importància de les cures i posar-les al centre. D’adoptar, en definitiva, una perspectiva i una actitud profundament feministes.

Perquè aquesta és l’altra gran transformació del nostre temps: els grans avenços que estem fent en l’inacabable camí de la igualtat entre totes les persones, i també i molt especialment entre els homes i les dones. Ens ho estan recordant en les darreres setmanes unes dones valentes, que no només han guanyat un mundial de futbol, sinó que s’estan plantant davant de la prepotència, de la violència, del patriarcat. Des del Prat, estem al seu costat. La seva és la nostra lluita, perquè sabem que una societat més feminista és una societat millor per a tothom.

I en davant d’aquests i altres reptes vull reivindicar un cop més el paper de les ciutats. El paper, molt específicament, de la nostra ciutat, del Prat. La terra del delta ha estat des de fa molt de temps una terra de cruïlla. Una terra on es creuen diversos camins. I ho és en sentit literal, i també en sentit figurat. Com deia en el discurs de l’any passat a propòsit del debat aeroportuari, és aquí, en aquesta terra, on com a catalans podem triar quin país volem construir, si volem avançar pel camí de la sostenibilitat, de la justícia social, i del progrés.

Doncs bé, en els darrers mesos la ciutadania s’ha trobat davant d’una cruïlla. Havia de decidir si seguir avançant en el llarg camí de la llibertat i la igualtat o retrocedir a temps més foscos. I la ciutadania catalana i espanyola, també i molt decididament la del Prat, ha triat la primera opció.

Des de la nostra ciutat seguirem posant el nostre gra de sorra per avançar per aquest camí. En els darrers anys, hem assentat per exemple les bases per ser referents en la necessària transició ecològica davant del repte climàtic. I seguirem aprofitant aquesta transformació per guanyar sobirania energètica per a la nostra gent. En els darrers anys, per posar només un altre exemple, ens hem declarat també, i gràcies a l’impuls del Consell de Dones, ciutat feminista. I seguirem treballant per estar a l’alçada d’una declaració que ens ha d’interpel·lar cada dia i en cadascun dels nostres actes.

I des de la nostra ciutat seguirem reclamant que aquesta nova etapa que podem encetar sigui també una etapa municipalista. Perquè no només hem d’avançar cap a una Estat més plurinacional, que reconegui, valori i fomenti les parles diverses dels pobles que el conformen. Sinó que hem de recordar que un dels grans deures pendents de la democràcia és propugnar una segona descentralització, que doti de més autonomia, de més competències i de més recursos els municipis.

Acabo.

Encetem com deia una nova etapa. Una etapa que ens depara molts reptes, però que si els encarem amb encert pot obrir nous horitzons d’esperança, de progrés. Els darrers anys hem donat el millor de nosaltres mateixos i mateixes. I ho seguirem donant en aquesta etapa. Perquè no és casualitat que el Prat sigui una ciutat especialment equitativa, que cuida la seva diversitat i alhora mira de garantir la igualtat de tothom. Això és gràcies a l’esforç que durant molts anys heu protagonitzat molts i moltes dels i les que sou aquí, i moltes de les entitats que ens acompanyeu. I seguirem impulsant aquesta ciutat. Per fer del nostre lloc al món un lloc millor i per posar, així, el nostre gra de sorra per fer un país i un món millors.

Pratencs i pratenques,

Que tingueu una molt bona Diada Nacional de Catalunya.

Visca el Prat, i visca Catalunya!

Compartir

Noticies relacionades

Bucle magnètic

dijous, 22 febrer, 2024 - 14:15

Gairebé una desena d’equipaments públics ja disposen de bucles magnètics

Es tracta d’un equip digital que facilita la comunicació entre emissor i...

dimarts, 6 febrer, 2024 - 09:30

Una delegació del Prat visita Garrovillas d'Alconétar per consolidar l'agermanament

En el marc de la trobada, s'ha estrenat un exposició fotogràfica de Fernado...
llançament canal whatsapp

dimecres, 24 gener, 2024 - 11:30

L’Ajuntament estrena un canal de Whatsapp per apropar la comunicació municipal a tots els públics

Amb la nova eina, el consistori busca reforçar el dret de la ciutadania a...