"La recuperació del nostre sistema ecològic és un dret de la humanitat"

diumenge, 1 juny, 2003 - 02:00

Pedro Arrojo va venir al Prat per impartir una conferència en el marc de les jornades de treball que la Comunitat d'Usuaris d'Aigües Subterrànies del Baix Llobregat va organitzar al mes de maig passat a la nostra ciutat.

El prestigi i el reconeixement públic d'Arrojo no han afectat en absolut ni la seva senzillesa, ni la seva pedagogia ni les ganes que té d'expressar les seves idees i els seus ideals. Per això amb aquesta entrevista ens explica d'una manera molt divulgativa què és exactament aquest terme que a tots ens sona, però del qual no acabem de saber el significat exacte: la Nova Cultura de l'Aigua.

Què és exactament la Nova Cultura de l'Aigua?

És la nova manera de desenvolupament sostenible pel que fa a les aigües. Significa mirar els rius i la naturalesa d'una altra manera, amb una altra escala de valors. Els últims anys hem tractat els rius com a simples canals d'H2O, amb finalitats productives, per a la indústria i l'agricultura, i per poder llençar-hi la "merda", fins a convertir-los en clavegueres a cel obert. Hem transformat les ribes en femers. Hem ignorat els valors que amaguen els rius. La Nova Cultura de l'Aigua significa recuperar aquests valors.

I quins valors són?

Sobretot, el de la identitat, el de patrimoni cultural, el d'espai lúdic, de benestar, de plaer, etc. Podríem imaginar-nos París sense el Sena? Oi que no? Perquè el Sena forma part de la identitat de París, igual que el Llobregat és la identitat de la vostra comarca. Llavors, per què el malmetem?

Serà per qüestió del component econòmic?

No hem de menysprear el vessant econòmic de l'aigua, però sí que l'hem de considerar un bé públic, i actuar-hi amb total rigor.

I com es pot fer això?

L'aigua com a negoci no pot estar subvencionada, que és el que passa ara. Hem de distingir l'ús de l'aigua com a necessitat bàsica del que és negoci. Saber distingir això és la base de la Nova Cultura de l'Aigua. No hem de pagar amb els nostres impostos les accions que reverteixen en negocis privats, com ara plantes elèctriques, nous camps de golf, creixement urbanístic, etc.

Però diuen que l'aigua és base de progrés.

Hem de desmitificar aquesta idea perquè no és certa. L'única cosa irrenunciable, el més important i bàsic és l'aigua potable com a dret de la humanitat. La recuperació del nostre sistema ecològic és un dret humà. No es pot contaminar en nom del progrés. Això no és acceptable en una societat civilitzada i democràtica.

I un ciutadà qualsevol, què pot fer per contribuir a aquesta cultura de l'aigua?

En primer lloc, adonar-se de les coses importants. En segon lloc, educar els seus fills en aquest concepte, perquè els nens i les nenes d'avui, d'aquí a deu anys, crearan societat. En tercer lloc, com a usuaris de l'aigua, tenir consciència d'estalvi. Per exemple, instal·lar mecanismes de baix consum a les cases. Si tenim un jardí, pensar a plantar-hi espècies autòctones, en lloc de gespa, etc. I, finalment, com a ciutadans, exigir als nostres ajuntaments el bon estat de les xarxes urbanes per no malbaratar l'aigua. Actualment es perd el 35 % de l'aigua que circula per les xarxes de les ciutats espanyoles, quan el percentatge acceptable és no perdre'n més del 10 %. En definitiva, hem de mentalitzar-nos que l'aigua és un bé escàs. Oi que no perdem el 30 % del petroli, o del gas o d'altres combustibles als oleoductes?

Tot aquest canvi d'estratègia està molt vinculat a la política, no és cert?

Està totalment vinculat a la política, però ha de ser des dels ciutadans des d'on es promogui aquest canvi de cultura. La gent sol anar per davant dels canvis polítics.

I anem bé en aquest procés de canvi cultural?

Anem força més de pressa del que em podia imaginar. El concepte de Nova Cultura de l'Aigua és un terme espanyol, que va sorgir l'any 1996, en una trobada a Tortosa. Que en set anys sigui un terme conegut en molts àmbits, que els polítics en parlin, i que fins i tot ens hagin donat un premi internacional... era impensable!

El jurat del premi Goldman ha atorgat el premi a Pedro Arrojo -l'únic espanyol que l'ha rebut- per "encapçalar la campanya per impedir que el Pla Hidrològic Nacional construeixi preses i transvasi els últims rius de flux lliure que queden al país. Arrojo encapçala una nova onada d'activisme que té com a objectiu posar fi a la fracassada política de gestió hidrològica basada en la construcció de preses i en el transvasament d'aigües, i bastir en lloc d'això un futur d'aigua sostenible basat en la conservació, el reciclatge i alternatives més intel·ligents per a l'agricultura".

Què significa aquest premi per a vostè?

Justament aquest any, que és l'Any Internacional de l'Aigua, el premi Goldman genera una responsabilitat de lideratge mundial molt potent. He de reconèixer que hem avançat molt, i que el que és bàsic és que no podem continuar deteriorant el nostre entorn.

Quina trajectòria ha seguit fins a arribar a les seves profundes conviccions?

Sempre he estat compromès amb els moviments socials contra la violència, la injustícia, pel pacifisme, l'ecologia, etc. En un moment de la meva vida professional, es van posar en contacte amb mi uns col·lectius dels Pirineus que veien els seus pobles negats per les construccions de grans embassaments. Em van demanar que fes un estudi econòmic per comprovar si era certa la rendibilitat dels embassaments.

I quin va ser el resultat de l'estudi?

Doncs vaig començar creient que eren rendibles, però els estudis van demostrar que no ho eren, que amb els embassaments perdien diners. Vaig descobrir que hi havia trampa.

Quina mena de trampa?

Que els diners ni es creen ni es destrueixen, tan sols canvien de butxaca. I el que succeïa era que els diners passaven de les arques públiques als interessos privats. Era un negoci.

De quina manera ho va entendre la gent afectada?

No podies parlar amb aquestes persones que tenien amenaçat el seu poble de quedar sota l'aigua sense que es posessin a plorar. És un dret de tots tenir el nostre poble, la nostra identitat, i això no es compra ni es ven.

Passa el mateix amb el transvasament de l'Ebre.

Al Delta no és un problema només d'aigua, és de paisatge, d'identitat, etc. Torno a dir que és un tema de drets humans col·lectius: el dret a la seva vall, al seu riu, però allí, i no en cap altre lloc.

El seu paper de líder el col·loca en una situació incòmoda, no és cert?

Tinc el deure moral de tornar a la societat la meva aportació científica, a través del diàleg amb tot el teixit social. I això és el que faig.

Precisament de diàleg no n'hi ha gaire, no creu?

El que passa ara a Espanya és un problema d'autoritarisme hidràulic. S'està cometent un error històric, i el que és més greu és no saber rectificar. El govern actual té una "sobredosi de poder a la vena", que va en contra de la democràcia participativa i del respecte per les parts que requereix la nostra societat.

Pedro Arrojo és un home accessible, apassionat i intel·ligent, que ha aconseguit fondre la raó i el cor en els estudis, la feina i els ideals. El sentiment té a veure amb els drets dels pobles a no perdre la seva identitat. El pensament li proporciona els arguments racionals per defensar les seves tesis. Professor de la Universitat de Saragossa, se sent feliç si pot dividir el seu temps la meitat fent classes i l'altra meitat estudiant. Coneixement, investigació i difusió, tres aspectes necessaris perquè la Nova Cultura de l'Aigua ja no sigui tan nova.

Dolors Pérez Vives